Edat Mitjana: Societat, Expansió i Regnes Peninsulars

Ciutat Medieval: Expansió Agrària i Creixement Demogràfic

A partir del segle XI, a l'Europa occidental es van introduir una sèrie d'innovacions tècniques en l'agricultura, com ara:

• Noves tècniques de cultiu, com la rotació triennal.
• Nous instruments agrícoles, com l'arada normanda.

Entre els segles XII i XIV, l'aplicació d'aquests avanços va comportar un augment de la productivitat, que va permetre millorar l'alimentació, i això va fer que augmentés la resistència a les malalties. Aquest canvi va ser causa d'un augment de la població.

Com eren les ciutats?

Estaven protegides per muralles. Al centre solia haver-hi una plaça. Els carrers eren estrets, bruts, sense empedrar i sense voreres. La precarietat de la higiene urbana i la proliferació de les puces i les rates van afavorir la difusió de malalties. Els incendis eren freqüents perquè les cases eren de fusta.

Artesans i Gremis

Els artesans d'un mateix ofici s'agrupaven per carrers. El treball artesà s'organitzava en tallers petits. Era un treball manual i el taller on treballaven era també el seu habitatge. Els artesans de cada ciutat s'organitzaven per a protegir-se de la competència dels artesans d'altres llocs. Per aquest motiu, els artesans de cada ofici s'agrupaven en gremis estructurats de manera jeràrquica: aprenents, oficials i mestres artesans. El gremi es preocupava de mantenir una sèrie de normes: ningú podia fer el seu ofici en una ciutat sense permís del gremi, i tots els mestres artesans havien de treballar les mateixes hores i utilitzar les mateixes ferramentes.

Burgesia

El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal, perquè els reis, els nobles i els eclesiàstics atorgaven als seus habitants llibertat personal i una sèrie de drets. Això va permetre la formació d'un nou grup social no privilegiat, la burgesia, que es dedicava a fer feines artesanes i al comerç, i que no depenien de cap senyor feudal. La base de la seva riquesa eren els diners que cobraven per la feina, per la venda dels seus productes o pels beneficis que generaven els seus negocis. Segons la riquesa es fa distinció entre:

• Alta burgesia (grans comerciants, banquers...).
• Petita burgesia (mestres artesans, petits comerciants).

Crisi de la Baixa Edat Mitjana: la Fam, la Guerra, la Pesta

Al començament del segle XIV es va produir a Europa una crisi agrària a conseqüència de les males collites. La producció de blat va minvar molt i la fam es va estendre per tot el continent. A aquest problema se'n va afegir un altre: els danys que provocaven les guerres freqüents entre els senyors feudals, les terres per on passaven eren saquejades. El període més dur va ser l'any 1347, en què l'anomenada pesta negra, que va assolar Europa, va afectar una població subalimentada i va provocar un increment important de la mortalitat.

Revoltes Camperoles

El descens de la població va tenir efectes immediats al camp, on va escassejar la mà d'obra. Els senyors feudals van veure com les rendes disminuïen i van augmentar els impostos.

Revoltes Urbanes

La crisi va arruïnar molts artesans i comerciants i va provocar que la pobresa es fes general entre les classes populars. Davant de l'augment de la misèria, els grups més desafavorits van exigir una sèrie de millores. Les revoltes es van escampar per un gran nombre de ciutats europees (Gant, Florència, París, Barcelona).

Expansió i Formació dels Regnes Peninsulars

Origen dels Regnes Cantàbrics

El domini musulmà sobre la Península no va ser total. Al nord, els galaics, els asturs, els càntabres i els vascons van mantenir la independència davant d'al-Àndalus.

Regne d'Astúries

Entre aquests pobles que vivien a la zona muntanyosa de la Serralada Cantàbrica es van refugiar uns quants nobles visigots que havien fugit després de la batalla de Guadalete, i un d'aquests, Pelagi, sembla que, cap a l'any 722, obtingué una primera victòria sobre els musulmans prop de Covadonga. Aquest fet ha estat considerat tradicionalment com el començament de l'anomenada Reconquesta, és a dir, la conquesta que els regnes cristians feren de les terres que havien ocupat els musulmans.

Regne de Lleó

En la segona meitat del segle IX, la capital es va traslladar a Lleó i va prendre el nom de Regne de Lleó.

Independència del Regne de Castella

Originalment, el territori de Castella era la frontera oriental del Regne de Lleó, escassament poblat i una zona molt exposada als atacs cordovesos. Per tal de protegir-se, els habitants van bastir una línia defensiva de castells davant dels exèrcits àrabs i per això aquesta regió va començar a ser designada amb el nom de Castella.

L'Ocupació del Territori

S'anomena repoblació l'ocupació de les terres que s'havien mantingut deshabitades o que els reis cristians havien conquerit als musulmans. Les terres conquerides a l'enemic es convertien en propietat del rei, que les lliurava a uns quants nobles, a monjos o entre agricultors lliures.

Camí de Sant Jaume

Alfons II, rei d'Astúries, va fer construir una església al lloc on, segons la llegenda, hi ha la tomba de l'apòstol Jaume. A partir del segle XI, aquesta església es va convertir en un dels centres principals de pelegrinatge de la cristiandat i va donar origen al Camí de Sant Jaume.

Interrelació Cultural

En els regnes cristians peninsulars van conviure, amb èpoques de pau i amb períodes d'enfrontaments, cultures, religions i pobles diversos: cristians, musulmans i jueus.

Comunitats Jueves

A al-Àndalus vivien minories jueves. Van ocupar els territoris andalusins i es van convertir en metges, consellers, prestadors, científics i traductors al servei dels nous monarques cristians.

Mossàrabs i Mudèjars

Els mossàrabs són els que van ser fidels al cristianisme. Vivien sota les seves pròpies lleis, però, a canvi, els governants andalusins els van exigir el pagament d'uns tributs i que se sotmetessin a la seva autoritat. Els mudèjars eren els musulmans que habitaven en territoris que eren governats per reis cristians. Durant l'Edat Moderna van ser obligats a convertir-se al cristianisme i van ser anomenats moriscos.