Edat Mitjana: Societat, Cultura i Textos Expositius

La Societat Medieval: Estructura i Evolució

L'Edat Mitjana és un període que comença amb la caiguda de l'Imperi Romà i abasta, més o menys, fins al 1450, any en què Gutenberg inventa la impremta. Els humanistes van designar de manera despectiva l'Edat Mitjana com l'època fosca i bàrbara, compresa entre dos moments d'esplendor: l'Edat Antiga i el Renaixement. La societat medieval es caracteritzava per la gran desigualtat entre les classes socials.

Estructura Social i Teocentrisme

El sentit religiós, o teocentrisme, impregnava aquesta societat. El rei era el senyor més important i tenia poder sobre tots els habitants del regne. Els nobles vivien de rendes que aportaven els vassalls i gaudien de molts privilegis, amb l'única obligació de defensar el regne en cas de conflicte.

El Clergat: Poder i Educació

L'estament religiós era l'altre grup privilegiat. A més de les funcions religioses, els clergues tenien un paper transcendental, ja que havien rebut una educació superior que els capacitava per a dirigir la societat.

Els Pagesos: Base de la Societat

Els pagesos eren la base i el grup més nombrós. Entre aquests, cal distingir els homes lliures i els esclaus, o serfs, vinculats a la terra i que es podien vendre amb aquesta. Tant els uns com els altres treballaven per als nobles i els clergues, als quals pagaven rendes i devien fidelitat i vassallatge. A més, no podien vendre ni comprar els productes de la terra que treballaven.

Transformacions al Segle XIII

Cap al segle XIII, els pagesos començaren a tenir llibertat de moviments. Es començà a fer negocis. Els artesans també s'hi instal·laren. Paral·lelament, l'Església s'adaptà als nous temps i va construir convents a les urbs.

La Cultura Medieval: Coneixement i Expressió

Els Monestirs: Centres de Saviesa

Durant els primers segles de l'Edat Mitjana, la cultura residia als monestirs, autèntics centres de cultura. Les seves biblioteques i scriptorium eren els nuclis d'aquesta producció cultural, on s'estudiava llatí clàssic, història i literatura antigues, gramàtica, retòrica i dialèctica, aritmètica, astronomia, geometria i música, i es copiaven textos antics.

Difusió Oral i Teatral

Els eclesiàstics solien llegir en veu alta la història sagrada a la gent, que majoritàriament era analfabeta. Al seu torn, les representacions teatrals religioses aconseguien adoctrinar els fidels i donar mostres de virtut.

Joglars i Poesia Trobadorsca

Els joglars també contribuïren a la difusió oral de la literatura amb jocs i cants. La lírica culta a les corts feudals estava representada per la poesia trobadoresca.

Universitats i Secularització Cultural

La història i els fets quotidians es redactaven en prosa i, sovint, tenien una finalitat didàctica. A partir del segle XII, es crearen les universitats i es feren les primeres traduccions dels autors clàssics grecs. El pas al segle XIV comportà la secularització de la cultura amb una mentalitat cortesana que, en l'expressió literària, va substituir els temes religiosos pels profans.

Els Textos Expositius: Estructura i Característiques

Els textos expositius tenen com a finalitat informar sobre alguna cosa a partir de les seves característiques objectives.

Estructura d'un Text Expositiu

Un text expositiu sol seguir aquesta estructura:

• Introducció: Es presenta el tema de què es parlarà.
• Desenvolupament: S'exposen, de manera ordenada, les característiques d'allò que es presenta i s'aporten informacions i dades objectives.
• Conclusió: Es resumeixen les idees principals del tema.

Característiques dels Textos Expositius

Els textos expositius presenten les següents característiques:

• Registre estàndard, sovint amb paraules especialitzades.
• Verbs en mode indicatiu, amb predomini de la tercera persona.
• Oracions atributives i definicions.
• Ús de sigles, acrònims, xifres i percentatges.
• Connectors per a unir les idees.
• Divisió en paràgrafs corresponents a les parts principals del text.
• Si el text és llarg, divisió en apartats numerats o titulats.
• Ús de diferents tipus de lletres.
• Aparició de llistes i d'enumeracions diferenciades.
• Ús de títols i subtítols, sobretot en textos amb apartats.
• El suport de recursos gràfics com ara fotografies, esquemes o taules.