L'Edat Mitjana: Societat, Cultura i la Poesia Trobadoresca

Panorama General de l'Edat Mitjana

L'Edat Mitjana comprèn el període del segle V fins al XV. La denominació Edat Mitjana prové dels renaixentistes i tenia, en principi, una connotació despectiva, ja que es veia tot el període com una època bàrbara situada entre dues de modèliques: la romana i el Renaixement mateix.

Trets Comuns des del Punt de Vista Social

• Una piràmide social molt estricta, constituïda pel rei al capdamunt de tot, i que es prolonga amb el papa, els bisbes, la noblesa i la cavalleria. En un estament més baix i també més ampli, hi ha la burgesia, i al capdavall de tot, i amb una representació molt més nombrosa, el poble, la pagesia sobretot.
• La implantació del feudalisme, sistema fonamental en el vassallatge dels camperols respecte del senyor feudal.
• La progressiva ascensió de la burgesia i la importància consegüent de les ciutats a partir del segle XII.
• La importància de conceptes com l'honor, el valor o la fidelitat, molt vinculats sobretot a l'estament social de la cavalleria.

Trets Comuns des del Punt de Vista Cultural

• El naixement de les llengües vulgars, després anomenades romàniques (segle VIII), que provenen de la fragmentació del llatí i el seu progressiu accés a l'escriptura.
• El teocentrisme o el fet que la cultura es fonamenti en el predomini de la religiositat en tots els estaments de la vida pública i privada. Importància en la literatura.
• La introducció de l'alta cultura als monestirs —la literatura religiosa— i a les corts —la poesia trobadoresca—, enfront d'una cultura popular, sovint oral, molt vinculada al cant o a la representació teatral.
• La imitació d'uns models, que poden ser de procedències molt diverses i enfront dels quals no es pretén mai ser original, sinó adaptar-los al context de cada obra concreta.
• La finalitat sovint didàctica i moralitzadora de la literatura i de l'art en general, que pretén entretenir, però també ensenyar.

Els Trobadors

L'Amor Cortès

Tres tipus d'autors de poesia:

• El terme poeta pròpiament dit es reserva per als qui escrivien poesia en llatí.
• Els joglars eren els qui deien o cantaven poesia de caràcter popular, en les diferents llengües romàniques.
• Els trobadors eren els qui escrivien i cantaven poesia en llengua occitana per a un públic culte i cortesà.

L'occità va ser una de les grans llengües de cultura de l'Edat Mitjana, si bé s'ha convertit avui en minoritària dins de l'Estat francès. A l'occità s'associa la poesia trobadoresca i la seva manifestació més emblemàtica, l'amor cortès, d'una gran vigència al llarg de molts segles. L'amor cortès fou concebut per a un públic de la cort. Consistia en la transposició del codi feudal a l'experiència amorosa. Les relacions entre senyor feudal i vassall pròpies del feudalisme trobaven un paral·lel en les existents entre l'enamorada i el seu pretendent, que és com si passés a servir-la. En la poesia amorosa trobadoresca, el trobador feia el paper d'enamorat d'una dama noble, casada amb un noble. L'amor cortès era adúlter. Aquest procés implicava tot un codi que tenia un vocabulari propi en provençal: el trobador enamorat era l'hom, la dama midons.

Gèneres Trobadorescos i Trobadors Catalans

Malgrat la importància de l'amor cortès, que s'expressava en el gènere anomenat cançó i que influiria en la poesia amorosa durant segles, els trobadors van practicar gèneres poètics prou diversos:

• El sirventès podia ser satíric o suposar una exaltació de la guerra.
• El plant o lament per la mort d'un personatge.
• El debat poètic o discussió entre dos trobadors.
• La pastorel·la, diàleg amorós entre el trobador i una pastora.
• L'alba, poema que narrava la separació dels dos amants després d'haver passat la nit junts.

Alguns d'aquests gèneres han tingut una certa continuïtat al llarg dels segles.

Trobadors catalans destacats: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona (segles XII i XIII). Escrivien en provençal. A la Corona d'Aragó, la poesia trobadoresca i l'ús de l'occità tingueren una gran fortuna fins ben bé l'aparició d'Ausiàs March. Aquesta influència prolongada del provençal i de la tradició trobadoresca es deu tant als lligams històrics i culturals entre Occitània i la Corona d'Aragó com a les semblances entre el català i l'occità medievals.