L'Edat Mitjana: Perspectives, Societat i Cultura
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,99 KB
Perspectives sobre l'Edat Mitjana
Jacques Le Goff: Una Època de Conflictes
Jacques Le Goff considera l'Edat Mitjana com una època de conflictes, marcada per guerres, violència contra els jueus i els inicis de l'antisemitisme. Els heretges eren perseguits mitjançant la Inquisició.
Umberto Eco: Les Arrels dels Nostres Problemes
Umberto Eco ens explica que l'Edat Mitjana és l'arrel de molts dels nostres problemes actuals. No obstant això, també destaca que invents fonamentals de la societat medieval inclouen:
- Les llengües modernes
- Les societats comerciants i l'economia capitalista (amb els seus bancs, xecs i taxes d'interès)
- Les ulleres (que van augmentar la productivitat medieval)
- El teler mecànic
- La màquina de vapor (tot i que la màquina de vapor és del segle XVIII, el text original la menciona com a invenció medieval, la mantindré per no tallar contingut, però és una imprecisió històrica del text original)
Escapisme a la Tolkien: La Fantasia Medieval
L'escapisme a la Tolkien explica l'Edat Mitjana a través de la fantasia.
Petrarca: El Desig de Retorn a l'Antiguitat Clàssica
Petrarca veu l'Edat Mitjana com un parèntesi molt llarg d'una antiguitat magnífica i desitja el retorn d'aquella època. Per tal de revifar la cultura clàssica, proposa el perfeccionament de la llengua llatina.
L'Edat Mitjana: Durada i Fites Clau
L'Edat Mitjana abasta un període de deu segles, des del segle V fins al segle XV. S'inicia amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476 d.C.) i finalitza amb la caiguda de Constantinoble (1453 d.C.) a mans dels turcs.
La Llengua a l'Edat Mitjana
El Sorgiment de les Llengües Romàniques
Durant aquest període, comencen a sorgir les llengües romàniques, que provenen del llatí vulgar, la variant parlada en aquella època.
L'Ús del Llatí
La llengua llatina es feia servir principalment per a l'ús de:
- L'Església
- L'ensenyament
- El govern
- La justícia
- La diplomàcia
- La literatura
Els Primers Textos en Català
Entre els primers textos escrits en català destaquen:
- El Forum Iudicum o Llibre Jutge, un recull de lleis.
- Les Homilies d'Organyà, un recull de sermons.
Figures i Pràctiques Literàries Medievals
Els Joglars: Transmissors Orals
L'ofici del joglar consistia a explicar de manera oral peces literàries. Normalment, eren acròbates, ballarins i músics per tal de cridar l'atenció del públic i divertir-lo. Generalment, no sabien llegir i recitaven les paraules cantant, cosa que els ajudava a conservar millor els textos en la memòria.
Els Còdexs: Manuscrits Preuats
Els còdexs són manuscrits de pergamí, un sistema molt car, ja que cada foli suposa la pell d'una ovella i el treball d'un artesà. Aquestes inversions només estaven a l'abast dels monestirs, dels senyors i dels burgesos rics.
La Impremta: Revolució al Segle XV
La invenció de la impremta al segle XV va canviar radicalment el panorama de l'edició i va marcar la fi del període medieval en el terreny de la literatura.
L'Alta Edat Mitjana (Segles V-XII)
Teocentrisme: Déu al Centre del Món
El teocentrisme és la concepció segons la qual el món gira al voltant de la religió i de Déu.
L'Antropocentrisme (Contrast amb el Teocentrisme)
L'antropocentrisme és una concepció que considera l'home i les seves necessitats com el centre de l'univers. Tot i ser més propi del Renaixement, el text el presenta aquí, possiblement per contrastar-lo amb el teocentrisme dominant.
Els Monestirs: Centres Econòmics i Culturals
Els monestirs eren centres econòmics on es concentrava gran part de la cultura de l'època.
El Scriptorium: Taller de Llibres
El scriptorium era el lloc on els monjos copiaven i guardaven els llibres.
L'Organització Social Medieval: Els Tres Ordres
La societat medieval s'estructurava en tres ordres principals:
- Oratores: Aquells qui resen: els clergues, els monjos.
- Bellatores: Aquells qui guerregen: els nobles, els cavallers, els escuders, els soldats.
- Laboratores: Aquells qui treballen: els camperols, els obrers, els artesans, els mercaders.
El Pacte Feudal: Fidelitat i Protecció
El pacte feudal era un compromís on el senyor feudal protegia el vassall a canvi de fidelitat i servei.
La Jerarquia Social (Cúspide)
A la cúspide de la societat es trobaven el Rei i el Papa, seguits per la noblesa i la cavalleria juntament amb els clergues i monjos, i finalment, el poble.
La Literatura i els Àmbits Socials
La literatura es relacionava amb cada àmbit social, distingint-se la literatura religiosa, la cavalleresca i la popular.
La Baixa Edat Mitjana (Segles XIII-XV)
La Cortesia: Codi de Conducta Nobiliari
La cortesia era un comportament cortesà, un codi d'honor i una mena de ritual social per a la noblesa i els cavallers.
La Literatura Cortesana
La literatura esdevé cortesana quan la cort participa activament en la seva creació.
El Reforçament del Poder Reial
Des del segle XII fins al segle XV, el rei es va anar reforçant fins a convertir-se en un veritable monarca. Va adquirir poders absoluts en l'administració, l'exèrcit i les finances, mantenint i augmentant el seu paper de protector i mecenes dels artistes.
Innovacions i Canvis a la Baixa Edat Mitjana
La Cancelleria Reial: Uniformitat Lingüística
Pere el Cerimoniós va reorganitzar la Cancelleria Reial de la Corona d'Aragó amb l'objectiu de vigilar la redacció i la uniformitat lingüística dels documents reials, tant els escrits en llatí com els escrits en les tres llengües oficials de la Corona: català, aragonès i llatí.
L'Ascens de la Burgesia
La burgesia va contribuir al desenvolupament de les ciutats, enriquint-se gràcies al dinamisme mercantil, al consum i a la producció de béns que es demandaven en els grans centres urbans.
Desenvolupament de la Literatura Burgesa i Editorial
Primer es va desenvolupar una literatura en l'àmbit públic burgès i, d'altra banda, es van consolidar les empreses editorials, relacionades amb la implantació de la impremta al segle XV.
Els Estudis d'Humanitats: Retorn als Clàssics
En general, tots els humanistes buscaven el fonament de tota la cultura en les arts del llenguatge, assimilades amb la consulta, el comentari i la imitació dels grans autors clàssics.
L'Humanisme: Moviment Cultural Clau
L'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins que es va desenvolupar a partir dels segles XIV i XV. La seva vessant cultural més destacada va ser el Renaixement.