L'Edat Mitjana i l'Edat Moderna: Història i Transformacions

L'Edat Moderna i la Monarquia Hispànica

L’Edat Moderna es va caracteritzar pel desenvolupament de monarquies més fortes, on el pactisme amb els nobles no era tan habitual. A l’inici d’aquesta nova època es va formar la Monarquia Hispànica. El rei d’Aragó Ferran II (que posseïa tots els territoris de la Corona d’Aragó) i la reina de Castella Isabel I (que posseïa la Corona castellana i els territoris americans) es van unir en matrimoni: són els coneguts Reis Catòlics. La seva hereva va ser Joana la Boja, qui es va casar amb Felip el Bell, hereu de Flandes, els territoris alemanys i el Franc Comtat. El seu fill i hereu de tots aquests territoris va ser Carles I.

És a dir, Carles I va ser el sobirà de tots els territoris que havia heretat, encara que aquests regnes conservaven les seves pròpies corts i lleis i, per tant, no estaven units entre si. Els territoris de Carles I incloïen:

• Castella
• Navarra
• Les Índies
• Nàpols
• Sicília
• Aragó

Les reformes religioses del segle XVI

Des del segle III d.C., l’Església catòlica de Roma havia dominat la religió a l’Europa occidental. Tanmateix, a partir del segle XVI van sorgir altres moviments contraris al Papa de Roma. Van aparèixer noves branques del cristianisme que encara actualment tenen un fort pes en la societat europea.

Aquests moviments es van iniciar per anar contra les indulgències que proposava l’Església de Roma. Les indulgències consistien en el fet que els fidels podien redimir els seus pecats mitjançant el pagament d’una suma econòmica. Aquesta pràctica va indignar Martí Luter (fundador del luteranisme), un monjo alemany que va iniciar la reforma de l’Església. El 1517 va escriure les 95 tesis on qüestionava el poder del papat. Aquest moviment va quallar als territoris alemanys, països bàltics i escandinaus.

Joan Calví (fundador del calvinisme) va donar suport a les idees luteranes a França; per això es va exiliar a Ginebra. El seu moviment es va escampar per Suïssa, el sud de França, els Països Baixos i Escòcia.

Un altre moviment reformador va ser l’anglicanisme. El rei Enric VIII d’Anglaterra va trencar amb el catolicisme el 1534, atès que no se li va permetre el divorci o la nul·litat matrimonial.

Davant aquestes revoltes, l’Església de Roma va emprendre la Contrareforma, la qual va prendre forma al Concili de Trento (1545-1563). Això va suposar un reforç de la Inquisició. També van sorgir nous conflictes amb el pretext de la religió, especialment als territoris alemanys.

L'Edat Mitjana: El sistema feudal i la societat

L’Edat Mitjana va començar l’any 476 d.C., quan l’Imperi Romà va ser conquerit per les tribus germàniques. Per exemple, a Hispània s’hi van instal·lar els visigots, a la Gàl·lia els francs i al nord d’Àfrica els vàndals. L’Imperi Bizantí va sobreviure durant tota l’Edat Mitjana.

Durant aquest període es va desenvolupar el sistema econòmic basat en la terra: el feudalisme. El feu (la terra) era el motor econòmic. Els grans propietaris (els nobles) eren els que posseïen la terra, mentre que els pagesos i esclaus eren els que la treballaven. La societat era estamental i hi havia diferents graus de privilegis entre les diferents classes:

• Base de la piràmide: Serfs de la gleva (pagesos, esclaus i artesans).
• Estament mitjà: Cavallers, nobles i eclesiàstics (dividits en alta i baixa noblesa segons la seva capacitat econòmica).
• Cúspide: El Rei. Tot i així, no tenia el poder absolut, sinó que sovint havia de pactar amb els nobles i l’Església per arribar a acords polítics.

Aquest desenvolupament polític es va traduir en la construcció de monarquies i estats feudals. Al nostre territori es va desenvolupar la Corona d’Aragó (o catalanoaragonesa), formada per:

• El Principat de Catalunya
• El Regne d’Aragó
• El Regne de València
• El Regne de Mallorca
• El Regne de Sicília
• El Regne de Sardenya
• El Regne de Nàpols
• Atenes i Neopàtria

Aquests territoris tenien les seves pròpies lleis i corts; no estaven units entre si, però compartien sobirà. Es considera que l’Edat Mitjana va concloure o bé el 1453 (amb la caiguda de l’Imperi Bizantí) o bé el 1492 amb el descobriment d’Amèrica. Tot i així, els esquemes socials i econòmics (jerarquia i feudalisme) es van mantenir fins a la Revolució Francesa el 1789, quan va acabar l’Edat Moderna.

L'Humanisme: Ciència i nova mentalitat

A partir del segle XVI, la mentalitat va començar a canviar. Als cercles intel·lectuals es va començar a diferenciar entre la fe religiosa i el saber. S’iniciava així el desenvolupament científic i tècnic. En són exemples:

• Leonardo da Vinci: Va investigar en matemàtiques, astronomia, botànica, anatomia humana i arquitectura.
• Erasme de Rotterdam: Va reflexionar sobre qüestions com l’educació i la religió.
• Miquel Servet: Científic aragonès que va demostrar l’existència de la circulació pulmonar de la sang.
• Nicolau Copèrnic: Va formular la teoria heliocèntrica.