L'Edat Mitjana: Definició, Períodes i Evolució Ideològica

L'Edat Mitjana: Un Període de Deu Segles

L’Edat Mitjana és una època d’una amplitud cronològica molt extensa; són 10 segles els que dura, per la qual cosa és molt difícil establir unes característiques uniformes per a tot el període. Precisament per això s’ha considerat que el terme Edat Mitjana és inexacte. Aquesta inexactitud es basa en diversos punts:

• Aquest nom el van posar els homes del Renaixement.
• Per a ells, només significava el període que anava des de l’Edat Antiga (l’edat clàssica) fins al Renaixement.
• Per això era considerada una etapa de transició, sense gaire importància en si mateixa, ja que les dues èpoques més rellevants per als renaixentistes eren la clàssica i la seva.

Posteriorment s’ha demostrat que l’Edat Mitjana ni era una època de transició ni una època uniforme, i no es poden establir les mateixes característiques per als primers segles (V al X) que per als darrers (X al XV). És per això que s'han distingit 2 grans blocs fonamentals per a poder entendre l’Edat Mitjana: la Baixa Edat Mitjana i l'Alta Edat Mitjana.

Divisió Cronològica de l'Edat Mitjana

• L’Alta Edat Mitjana: Va fins al segle XII o XIII.
• La Baixa Edat Mitjana: Són els segles XIV i XV, coneguts com la tardor de l’Edat Mitjana.

L'Alta Edat Mitjana (S. V-XII/XIII): Teocentrisme i Feudalisme

A l’Alta Edat Mitjana, la població estava aïllada i els nuclis de població no eren gaire extensos. Hi havia el que coneixem com a feudalisme, és a dir, uns senyors que dirigien uns camperols.

Ideologia i Societat

La conseqüència d’aquest aïllament geogràfic es pot veure també en la ideologia. L’Alta Edat Mitjana es va caracteritzar pel teocentrisme, per una idea fixa que no es posava en dubte: que Déu era el centre de l’univers. Totes les representacions artístiques volien representar això, i no només des del punt de vista artístic, sinó també en la societat, en l’economia, etc. Tot anava a demostrar que Déu era el centre de l’univers.

Literatura Doctrinal i Idealista

En la literatura, concretament, hi va haver un tipus concret d’escrits que van ser els texts doctrinals idealistes. Aquests també es feien per a demostrar que Déu era el centre de l’univers, que Déu era qui manava, que Déu dirigia la societat i que tothom ho havia d'acceptar. Era, d’aquesta manera, com deien que s'arribava a la felicitat i la tranquil·litat. Per això se la denominava literatura idealista i doctrinal: la societat era perfecta, no necessitava canvis i no es podia dubtar d’això.

La Baixa Edat Mitjana (S. XIV-XV): Crisi i Antropocentrisme

El segon gran bloc és la Baixa Edat Mitjana, on hi ha un canvi significatiu. Déu segueix sent present, però canvia el context:

• Les ciutats cobren més importància i es fan més àmplies.
• Apareix una nova mentalitat en la burgesia, la del comerç.
• Els nuclis de població augmenten i són molt més difícils de controlar, perquè hi havia molta disparitat d’idees i arribaven altres pensaments.

Aquesta unió d'idees i pensaments provoca una crisi de valors. Aquestes idees indestructibles entren en crisi i ja no són acceptades tan fàcilment, i això afecta tots els camps.

Evolució Literària

Es va passar d'una literatura idealista i doctrinal a una literatura apocalíptica. Ja no està tan clar que la gent es cregui els ideals, sinó que la gent acceptarà els antics models a través de la repressió. També apareix la literatura satírica, en la qual no es creien les antigues idees. Aquesta va ser una literatura individual, on va aparèixer la personalitat.

El Canvi Ideològic Final

Finalment, es passa del teocentrisme a l'antropocentrisme.

Conclusió

Veiem com l’Edat Mitjana és un terme inexacte, però aquesta època és importantíssima per a entendre l’aparició del Renaixement.