L'Edat Mitjana: Característiques, Societat, Economia i Religió

L'Edat Mitjana: Una Visió General

L'Edat Mitjana es divideix en tres etapes principals:

• Alta Edat Mitjana (476-1000): Transició del món antic al món feudal, aparició de l'Islam, caiguda de l'Imperi Romà, fraccionament de l'Imperi d'Orient (Bizanci) i l'Imperi d'Occident (monarquies germàniques, feudalisme i cristiandat).
• Plena Edat Mitjana (1000-1300): Auge de l'Edat Mitjana amb l'augment de la producció agrícola, consolidació del feudalisme, creixement de les ciutats i aparició de la burgesia, sorgiment de l'art romànic i gòtic.
• Baixa Edat Mitjana (1300-1492): Crisi econòmica, disminució de la població (pesta), guerres entre les monarquies i revoltes camperoles, fase de crisi del sistema feudal.

Societat Feudal

La societat feudal practicava una economia agrària de subsistència. L'elevada mortalitat era causada per la fam, les epidèmies i les guerres. La societat era estamental, formada per estaments (grups socials tancats per naixement).

El Clergat i la Religió

La caritat, portar una vida virtuosa i donar béns a l'Església eren valors importants. L'Església assistia als pobres, tenia cura dels malalts i ensenyava a les escoles dels monestirs. El clergat es dividia en:

• Clergat secular: Format per sacerdots, rectors i bisbes que atenien als creients.
• Clergat regular: Integrat per monjos i monges dedicats a l'oració.

No tots els clergues gaudien del mateix nivell de vida: el baix clergat (sacerdots de les parròquies rurals, monjos...) portaven una vida d'humilitat semblant a la dels pagesos, mentre que l'alt clergat (cardenals, bisbes, abats...) tenien els mateixos privilegis que els nobles.

Les creences religioses organitzaven la vida comunitària i personal: el naixement amb el bateig, l'aparellament amb el casament i la mort amb els funerals. La majoria de les festes estaven relacionades amb la religió (el diumenge, Nadal, Pasqua, Tots Sants, Festes de la Mare de Déu, Setmana Santa...). Els creients havien de complir les obligacions religioses: resar quotidianament, anar a missa el diumenge, fer dejú per la Quaresma, confessar-se un cop a l'any, complir la penitència imposada i combregar per Pasqua. També havien de practicar la caritat.

Economia Agrària

L'economia era agrària, basada en el conreu de la terra i la cria del bestiar. La triologia mediterrània era el conreu de 3 productes bàsics: blat (farina-pa), vinya (raïm-vi) i olivera (olives-oli). El policultiu permetia l'autonomia dels pagesos. L'agricultura era de subsistència, produint el necessari per alimentar-se, sense sobrant per intercanviar.

Vida Pagesa

Les cases eren senzilles, fetes de troncs i fang, cobertes amb canyes. Una part de la casa estava destinada a l'estable (bestiar) i l'altra a la família. La dieta era simple: cereals, llegums, ous, llet, formatge, carn de porc o aviram en les celebracions. Les dones feien tasques domèstiques, la sega, la verema i tenien cura del bestiar i de l'hort. Les eines agrícoles més comunes eren: arada (per llaurar), fanga (per remoure la terra), aixada (per cavar) i falç (per segar).