Edat Mitjana: Caiguda de Roma, Hebreus, Cristianisme i Islam

La Caiguda de l'Imperi Romà i l'Inici de l'Edat Mitjana

El final de l'Edat Antiga es marca amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476, a causa de les invasions bàrbares del segle V. Cal destacar que l'Imperi Romà d'Orient, conegut com a Imperi Bizantí, va perviure durant tota l'Edat Mitjana fins al 1453. Aquest període històric, l'Edat Antiga, s'estima que va durar uns 5500 anys. Per tant, les divisions posteriors (Edat Mitjana i Edat Moderna) es consideren vàlides principalment per a la història occidental. La caiguda d'aquest imperi va obrir pas a l'Edat Mitjana, una època de grans transformacions en tots els àmbits.

Els Hebreus: Orígens i Legat

Els hebreus són un antic poble semita del Pròxim Orient esmentat a la Bíblia hebrea, que conté nombroses referències i constitueix la principal font documental sobre ells. Se'ls considera amb freqüència com a avantpassats dels jueus. De fet, ambdós termes s'utilitzen de vegades com a sinònims en certes llengües o en certs contextos. El terme també s'acosta força al d'israelites.

El Cristianisme: Fe i Fundació

El cristianisme és una religió abrahàmica monoteista basada en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret, segons es presenta al Nou Testament. Els fidels d'aquesta fe, coneguts com a "cristians", creuen que Jesús és el Messies profetitzat al Tanakh (la secció de l'escriptura comuna al cristianisme i al judaisme, que es correspon amb l'Antic Testament de la Bíblia cristiana).

L'Islam: Origen, Creences i Expansió

L'islam és una religió monoteista i abrahàmica, fundada al segle VII a la península Aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que Déu (en àrab: Al·là) va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad) mitjançant l'arcàngel Gabriel (Jibril). Aquest missatge va quedar plasmat en l'Alcorà, el llibre sagrat d'aquesta religió. El contingut fonamental d'aquesta revelació és que Déu és un i que tot és obra de Déu. Així, la finalitat de la vida és sotmetre's a la seva voluntat per viure-hi en acord i obtenir la salvació.

Mahoma: Profeta i Unificador

Mahoma fou el fundador de l'islam. Segons les biografies tradicionals musulmanes (conegudes com a sunnah en àrab), va néixer cap al 570 a la Meca i va morir el 8 de juny de 632 a Medina. Els musulmans consideren Mahoma com el darrer profeta i missatger enviat per Déu per restaurar de manera incorrupta i definitiva la fe monoteista original d'Adam, Noè, Abraham, Moisès, Jesús i altres profetes. Així mateix, com a líder religiós, polític i militar, va unificar Aràbia, fet que va possibilitar les conquestes àrabs i la creació dels posteriors imperis islàmics.

L'Expansió de l'Islam i les seves Etapes

L'expansió de l'islam es refereix a les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Bizantí. També s'inclou en aquesta denominació la influència dels comerciants al Magrib i altres parts d'Àfrica, així com les missions realitzades a les Filipines.

Des de la data en què s'inicia l'hègira (622) o era musulmana amb Mahoma fins al seu punt àlgid, aquesta expansió va passar per quatre etapes principals:

• Mahoma i l'inici de l'islam (622-632)
• Primer Califat (632-661)
• Califat Omeia (661-750)
• Califat Abbàssida (750-1055)