L'Edat Daurada de Hollywood i l'Arribada del Cinema Sonor

L'impacte del cinema sonor en la indústria

El cinema sonor suposa un canvi radical en la concepció de la imatge. La veu humana frena el ritme visual, però amb el so, la música i, sobretot, els diàlegs, els guions es transformen. En aquest context, la figura del guionista guanya una importància cabdal, amb la introducció d'escriptors especialitzats, mentre que la figura del realitzador perd certa rellevància en benefici del guió.

El so permet també la realització de musicals i l'adaptació d'obres teatrals, incorporant cançons a moltes pel·lícules. No obstant això, la introducció del so va representar nous problemes tècnics:

• Els micròfons: Els primers eren fixos, amb un radi d'acció reduït que limitava el moviment dels actors.
• Les càmeres: Eren immòbils i s'havien de tancar en caixes insonoritzades.
• El muntatge: Es va tornar molt més complex, ja que calia fer coincidir les senyals sonores amb les imatges.

L'Edat Daurada de Hollywood (1940-1950)

Aspecte social i industrial

El començament de la Segona Guerra Mundial suposa el desenvolupament econòmic dels EUA com a primera potència mundial. En aquesta dècada, el cinema ocupa un lloc preeminent en l'oci social; el 1946 es considera el millor any de la història del cinema pel que fa a la recaptació. Tanmateix, poc després, Hollywood patirà una nova crisi motivada per la competència de la televisió.

La caça de bruixes i la llista negra

El 1946, el Comitè d'Activitats Antiamericanes, encapçalat pel senador McCarthy, organitza una intromissió política coneguda com la caça de bruixes. El 1947, en plena Guerra Freda, es busca descobrir comunistes infiltrats a Hollywood. Es crea una llista negra amb més de 300 noms d'actors, directors i guionistes acusats de simpatitzar amb idees d'esquerres.

Molestava que les pel·lícules critiquessin els rics per ser corruptes o poc sensibles amb els obrers. Mentre alguns, com Walt Disney, van cooperar, d'altres es van negar i van desaparèixer de les pantalles. Carreres senceres van ser afectades, i figures com Orson Welles i Charles Chaplin van haver de marxar a Europa.

Evolució artística i gèneres cinematogràfics

L'esclat bèl·lic provoca l'èxit del cinema d'espionatge i el bèl·lic, amb soldats heroics. També guanyen presència el cinema social i el cinema negre, amb una visió més pessimista i escèptica de la realitat. Les trames es tornen més sofisticades, allunyant-se del concepte de final feliç permanent.

Característiques del cinema negre

Aquest gènere incorpora personatges amorals i trames d'intriga criminal. L'atmosfera de perill s'aconsegueix amb angles de càmera exagerats i l'ús de la penombra. Temes com l'ambició, la traïció, la luxúria i la por es combinen amb detectius i femmes fatals, sense garantir mai el triomf del bé sobre el mal.

Directors mítics i innovacions tècniques

Aquesta dècada està marcada per directors que adopten temàtiques crítiques sobre el racisme, l'alcoholisme o l'antisemitisme:

• John Ford: Pilar del western, destaca per la direcció d'actors i el retrat psicològic a La diligència.
• Alfred Hitchcock: Mestre del suspens, utilitza tècniques narratives per donar pistes a l'espectador sobre els perills.
• Billy Wilder: Guionista i director amb un humor corrosiu i agut, exiliat dels nazis.
• Orson Welles: Geni i innovador, va introduir canvis revolucionaris en el llenguatge cinematogràfic:

1. Narració no cronològica mitjançant flashbacks.
2. Ús d'òptiques angulars amb gran profunditat de camp.
3. Dinàmica de l'enquadrament: picats, contrapicats i moviments de grua.
4. Muntatge rítmic amb un ús avançat dels recursos sonors.