L'Edat Daurada del Creixement Econòmic (1950-1973)

Marc Històric: Del Període d'Entreguerres a la Postguerra

El període d'entreguerres i la Segona Guerra Mundial van deixar danys materials i socials importants a la població d'Occident. La Gran Depressió (1929-1939) va veure néixer els subsidis d'atur (Regne Unit, EUA) a causa de l'augment de la desocupació. Aquest període va generar grans demandes socials.

La sortida a la Gran Depressió va ser la Segona Guerra Mundial, la més mortífera de la història, amb enormes costos materials i socials i un elevat nombre de morts, sobretot civils. Va ser la primera guerra on es va aplicar la ciència a l'estratègia, resultant en moltes baixes. Pels EUA, la Segona Guerra Mundial va ser l'ocasió per refer la seva economia.

El Pensament Keynesià i l'Estat del Benestar

Amb el final de la Segona Guerra Mundial, van néixer fortes demandes socials per restablir el benestar de la població. Es va recuperar el pensament Keynesià, que es va aplicar àmpliament després de la guerra:

• L'Estat no ha de ser un espectador del procés econòmic.
• Ha d'intervenir per modificar les expectatives econòmiques i la confiança social.

La intervenció de l'Estat es basa en la despesa en inversió pública. A més, degut als grans costos de la guerra, hi havia una forta demanda d'igualtat. Va néixer l'Estat del Benestar socialdemòcrata, finançat per impostos per satisfer les ànsies d'igualtat de la societat, oferint:

• Salut
• Educació
• Igualtat d'oportunitats independentment de la riquesa familiar d'origen
• Pensions i subsidis

Canvis Socials i Demogràfics

Es va consolidar una economia dual basada en la indústria i els serveis. El fort creixement d'aquests sectors es va originar, en part, pels intensos corrents migratoris, especialment els moviments Nord-Sud al segle XX.

• Regulació de la llargària de la vida degut a l'augment de l'esperança de vida i millores socials.
• Motorització de l'agricultura (màquines), fent-la molt industrialitzada.
• Incorporació massiva de les dones al mercat de treball: Aquest canvi en la situació laboral de les dones durant la segona meitat del segle XX va comportar menor fecunditat, reducció dels costos del treball domèstic i una gran oferta de serveis educatius.

La situació va canviar sobretot per la disponibilitat de "temps lliure". Els canvis en el treball de les dones van estar determinats per l'educació i la disponibilitat de renda als diferents països, especialment als països pobres.

Als països pobres:

• Les dones treballen més, sobretot en el treball domèstic.
• Els homes treballen poc a casa.

Capital Humà i Desenvolupament

El treball infantil, sobretot als països africans, té una baixa aportació al PIB. Els nens treballen quan els ingressos dels pares són molt baixos (pobresa).

Esperança de vida i desenvolupament: Per a nivells de renda baixos, un augment del poder adquisitiu augmenta molt l'esperança de vida. Per a nivells alts, l'augment és menor.

Transició al capital humà (salut i educació): L'augment de l'educació incrementa el capital humà. Les pautes d'activitat econòmica canvien el període d'activitat laboral (abans 9 anys, ara aproximadament 25 anys).

Major educació de les mares implica major educació dels fills.

El treball pagat té més valor, la qual cosa impacta en la família: es destina més temps al treball pagat, les dones tenen pocs fills i aquests també són educats.

El segle XX és el segle del capital humà perquè es generalitza l'educació i l'assistència sanitària públiques. Hi ha una creixent demanda (i oferta) d'estudis secundaris i universitaris.

6.1 Les Bases Institucionals de la Reconstrucció Postbèl·lica i el Creixement

L'Edat Daurada del capitalisme se situa entre 1950 i 1971.

• Europa va experimentar una ràpida recuperació i un creixement espectacular, el més gran de la història.
• Els EUA, tot i participar en la Segona Guerra Mundial, van sortir molt enfortits de la guerra, convertint-se en el principal creditor. El dòlar era convertible en or i van restablir la seva hegemonia a l'economia mundial.

Es va promoure la cooperació econòmica per restablir la normalitat mitjançant organismes de cooperació internacional.

• El 1944 es va signar l'Acord de Bretton Woods amb l'objectiu de dissenyar l'ordre econòmic de la postguerra i retornar al liberalisme econòmic. Es van crear el FMI, el BIRD i es va preparar l'OMC.

Institucions de Bretton Woods

• Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BIRD): Objectiu - reconstrucció i desenvolupament. Fons modestos, poc impacte inicial.
• Organització Internacional de Comerç (OIC) / GATT: Objectiu - promoure el comerç lliure. Entre 1944 i 1948 es va signar el GATT (Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç) per a l'eliminació de quotes i la discriminació. També es va establir la Clàusula de la Nació Més Afavorida, creant una àrea amb aranzels baixos (lliure comerç i acords multilaterals). Problema: el GATT excloïa els productes primaris.
• Fons Monetari Internacional (FMI): Objectiu - establir un sistema financer internacional estable mitjançant un sistema monetari estable i assistència financera per evitar desequilibris.

El sistema monetari de Bretton Woods era un sistema de paritats fixes amb unes bandes de fluctuació (10%), oferint flexibilitat als tipus de canvi de les monedes. Només el dòlar era convertible en or. L'FMI ha estat la institució amb més efecte.

La Guerra Freda

Durant l'Edat Daurada, també es va produir la Guerra Freda, que va fragmentar l'economia en dos grans blocs mundials:

• Bloc capitalista, liderat pels EUA.
• Bloc comunista.

Aquests blocs van entrar en conflicte per assolir l'hegemonia militar, política i econòmica del món. Es va començar a invertir fortament en R+D en tecnologia de guerra ("guerra de les galàxies").

El Paper dels EUA en la Reconstrucció Europea

L'ajuda nord-americana a Europa va ser fonamental per guanyar la guerra i per a la reconstrucció. L'Europa de la postguerra necessitava comprar béns, la qual cosa requeria dòlars. Europa no tenia dòlars, tenia poca capacitat exportadora i no sabia com aconseguir-los, creant el "Dòlar Gap".

Des del punt de vista dels EUA, tenien una demanda externa important i reduir-la significava reduir el seu PIB. A més, Europa podia convertir-se al comunisme. Els EUA volien Europa Occidental com a aliada en la Guerra Freda contra el comunisme i volien debilitar la Unió Soviètica.

Per això, es va idear el Pla Marshall (1947) per ajudar a la reconstrucció postbèl·lica europea. Cada país europeu feia una llista de béns necessaris que els EUA distribuïen a canvi de baixos interessos.

A partir del Pla Marshall, es van crear institucions per a la cooperació:

• 1948: Creació de l'OECE (Organització Europea per a la Cooperació Econòmica) per impulsar i reconstruir la cooperació econòmica.
• 1950: Creació de la UEP (Unió Europea de Pagaments): Objectiu - facilitar pagaments multilaterals intraeuropeus per estalviar dòlars i reduir la dependència econòmica amb els EUA.
• 1957: Tractat de Roma i inici de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) per crear una unió duanera, eliminar els aranzels interiors i establir un aranzel exterior comú.

6.2 El Creixement de l'Economia Internacional

La segona postguerra és l'Edat Daurada del capitalisme mundial.

L'Edat Daurada és la culminació de la Segona Revolució Tecnològica, una època de la Societat de Consum. La societat tenia poder adquisitiu per:

• Comprar béns, com automòbils, electrodomèstics, etc.
• Consumir serveis, com el turisme, restaurants, etc.

Això va comportar un canvi en els hàbits de consum de la societat.

Van néixer les multinacionals amb seus a diferents països. A Europa no van ser negatives, ja que van proveir productes que la societat europea demandava i podia adquirir.

Es va donar el model de convergència econòmica.

Què és la Convergència Econòmica?

Els països amb PIB inferior creixen més ràpidament que els de PIB superior. Els països convergeixen cap a un punt. Aquesta és la idea de convergència.

Model de Simon Kuznets

El model de convergència més conegut és el de Simon Kuznets:

• Hi ha una economia líder (EUA) que inverteix en R+D (A).
• Hi ha unes economies endarrerides (Europa) (B).

Les economies endarrerides poden assimilar noves tecnologies i créixer sense haver de fer grans inversions en R+D, convergint gràcies a l'economia líder. Perquè hi hagi convergència, hi ha d'haver un impacte en l'economia domèstica.

Consens Internacional i Intern

L'Edat Daurada també va funcionar perquè hi va haver consens internacional i consens intern. El consens intern implica la voluntat de cooperar a escala dins de cada país, ajudat per la "mala memòria" de la població respecte a la història recent. En aquest model:

• Salaris baixos i economia dual amb moviments migratoris Sud-Nord.
• Els sindicats no pressionen per augmentar els salaris: no es podia permetre que els salaris augmentessin més que la productivitat. Això va permetre que el consum i la inversió creixessin a una taxa constant, restaurant les bones expectatives.

Fi de l'Edat Daurada (Anys 70)

• 1971: Es trenca l'acord de Bretton Woods.
• 1973-1979: Xocs del petroli.
• Augment dels salaris reals per sobre de la productivitat.
• Ensorrament de les bases de l'Edat Daurada del capitalisme.

6.3 Els Factors de Creixement de l'Europa Occidental

• Reemplaçament d'infraestructures i equips productius amb l'última tecnologia gràcies a la convergència (Model de Simon Kuznets).
• Capital humà suficient i capaç d'assimilar ràpidament el coneixement de les noves màquines.
• Disminució de la superfície cultivada i la mà d'obra agrícola, però augment de la productivitat total.
• Augment de la força de treball pel creixement econòmic, incloent la incorporació de la dona al treball.
• Moviments migratoris i demogràfics del camp a la ciutat.
• Creixement del capital i de la tecnologia (en electrònica, química, etc.).
• La demanda agregada: augment del consum privat (millors salaris per augment de productivitat), augment de la despesa pública gràcies a l'Estat del Benestar (augment del consum públic).
• Demanda externa.