Edat antiga i mitjana: Imperi romà, Bizanci i Aràbia

T3: Edat antiga i Edat Mitjana

Canvis

Imperi dividit en tres per l'emperador Teodosi: Occident i Orient. (475) L'Occident va desaparèixer per la invasió de pobles germànics; l'Orient va perdurar fins a 1453 a conseqüència de la conquesta otomana.

Continuïtats

Cristianisme (declarat religió oficial, no politeista) / llengua llatina / agricultura com a font principal de l'economia.

Imperi bizantí

Imperi romà d'Orient també anomenat bizantí (s. VI). L'emperador Justinià va assolir restaurar gran part de l'imperi.

Exèrcit

Exèrcit

T4: Península Aràbiga abans de l'islam

La península Aràbiga abans de l'islam: és un gran desert amb un relleu irregular; no hi ha gairebé cap riu i gairebé mai no plou, excepte a l'actual Iemen. Al segle VI dC la península estava habitada sobretot per nòmades beduïns. Vivien del comerç i del pastoratge, viatjaven en caravanes i habitaven en tendes fetes amb pell de camell. Durant les rutes passaven per grans ciutats com Taif i la Meca. Eren força importants, sobretot la Meca. Hi havia diferències socials entre rics (que es beneficiaven del comerç) i pobres. Els habitants d'Aràbia tenien molts contactes comercials, especialment amb l'Imperi bizantí i amb l'Imperi persa sasànida.

Els pobles preislamics d'Aràbia van desenvolupar una cultura rellevant: utilitzaven tècniques avançades i tenien una poesia de qualitat i una religió pròpia. Al sud de l'Iemen s'han trobat restes d'una gran cultura de caràcter agrícola: els himyarites. Els pobles àrabs del segle VI eren politeistes. A la ciutat de la Meca hi havia un santuari on els pobles veïns solien anar en peregrinatges. Allà es venerava una pedra negra situada en un edifici en forma de cub, la Ka'ba, i al costat hi havia algunes estàtues de divinitats. Segons la tradició, la Ka'ba va ser construïda pels profetes Abraham i Ismaïl. La Ka'ba és

la casa de Déu, el punt de connexió entre la divinitat i la terra; més tard es va construir la mesquita més important al seu voltant.

Qui va ser Mahoma

Va ser el fundador de la religió islàmica; es considera que Mahoma és l'últim i el més important dels profetes o enviats de Déu a la humanitat.

La mesquita

• Minaret: és un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques. Consisteix en una torre, normalment adossada a una mesquita; des d'allà el muecí realitza la crida a l'oració.
• Font de les ablucions: és l'espai per al ritual de purificació d'algunes parts del cos abans d'un acte religiós. A l'entrada de moltes mesquites hi ha fonts i piles d'aigua.
• Pati o sahn: un pati ampli, amb una font, per rentar-se abans de pregar.
• Al·qibla (qibla): és el mur que indica la direcció o orientació cap a la Meca per fer la pregària.
• Mihrab: és un nínxol en forma de semicercle construït al mur per indicar la direcció de la Meca; ocupa un lloc destacat i visible des de l'haram.
• Minbar: és la trona o plataforma elevada a la qual s'accedeix per unes escales i des de la qual es fan els anuncis solemnes a la comunitat musulmana o es pronuncien els sermons.
• Sala d'oració principal: la sala de l'oració principal de la mesquita, més ampla que allargada en funció de l'ordre de l'oració col·lectiva. Els fidels ocupen files paral·leles mirant en direcció a la Meca.