Ecosistemes i Relacions Biòtiques

Canvi climàtic. És provocat per l'activitat industrial i l'ús de combustibles fòssils que contribueixen a l'acumulació de gasos d'efecte hivernacle i a l'escalfament del planeta.

• Emissió de CO2 pels vehicles.

Contaminació. És provocada pels vessaments, les emissions d'indústries, l'ús de pesticides i fertilitzants que generen la contaminació d'aigües, sòls i atmosfera perjudicant greument els ecosistemes.

• Vessament d'aigües contaminades per indústries.

Destrucció d'hàbitats. És provocada per la construcció d'infraestructures, la mineria, les explotacions forestals i l'agricultura que generen la destrucció d'hàbitats naturals que acaben destruint els ecosistemes.

• Construcció d'infraestructures.

Sobreexplotació. És provocada per la captura excessiva d'espècies animals o vegetals que provoca greus desequilibris ecològics que acaben reduint les poblacions de molts ecosistemes (peixos, bolets).

• Pesca massiva.

Especies invasores. És provocada pel transport d'espècies d'un ecosistema a un altre, així les espècies introduïdes poden experimentar creixements descontrolats per l'absència de depredadors perjudicant les espècies dels ecosistemes locals.

• Entrada d'animals foranis.

Gels polars. Són regions gelades. No hi ha vegetació. Hi viuen pocs animals (ósos polars i pingüins).

• Tundra. Són regions fredes. La vegetació consisteix en molses i petites plantes herbàcies que creixen durant l'estiu. Hi viuen: insectes, ocells, mamífers herbívors (rens, llebres) i depredadors (lops, linxs).

Taigà. Són regions fredes. La vegetació consisteix en boscos d'avets, molses, líquens i plantes herbàcies. Hi viuen: ocells, rosegadors, herbívors i depredadors.

• Bosc temperat. Són regions humides. La vegetació consisteix en boscos de roures i faigs. Hi viuen: insectes, ocells i petits mamífers (esquirols, óssos rentadors) que alimenten als depredadors.

Selva tropical. Són regions plujoses amb altes temperatures. La vegetació consisteix en selves i boscos densos amb arbres molt alts. Hi viuen: insectes, amfibis, rèptils, ocells i mamífers.

• Bosc mediterrani. Són regions càlides cobertes per arbustos i boscos d'alzines i pins. Hi viuen: ocells, petits rèptils i mamífers.

Sabana. Són regions seques cobertes per alguns arbustos i arbres. Hi viuen: grans mamífers (elefants, zebres) que alimenten a grans depredadors (lleons, guepards).

• Estepa. Són regions força seques. La vegetació consisteix en pastures de gramínies i plantes herbàcies. Hi viuen: grans mamífers herbívors (bisons, antílops).

Desert. Són regions molt seques. La vegetació és escassa (cactus). Hi viuen: ocells, rèptils i petits mamífers.

• Llacs i estanys. Les aigües estancades estan habitades per diferents invertebrats (mol·luscs, insectes, crustacis), vertebrats i fitoplàncton. A les ribes, hi trobem també plantes aquàtiques.

Rius. Els éssers vius són bons nedadors o tenen òrgans fixadors ja que han de lluitar contra el constant moviment de l'aigua. La flora i la fauna és variada ja que depèn de la velocitat de l'aigua i la concentració de sals minerals.

Mars oberts. A la superfície, el fitoplàncton produeix matèria orgànica que serà l'aliment pels crustacis, peixos, mamífers marins i alguns ocells. I a les profunditats (sense llum), no hi trobarem productors, sinó que predominaran els descomponedors (poliquets, equinoderms).

Aigües costaneres. Són aigües amb molta diversitat d'éssers vius (peixos, invertebrats, coralls, esponges) que s'alimenten de fitoplàncton i algues pluricel·lulars.

Productors. Són les plantes, algues i cianobacteris (organismes autòtrofs que generen el seu propi aliment a partir de la fotosíntesi que agafa energia de la llum per transformar la matèria inorgànica en matèria orgànica).

• Consumidors. Són els diferents animals (organismes heteròtrofs que necessiten alimentar-se d'altres organismes o de la matèria que aquests produeixen). Cal diferenciar:

• C. primaris. S'alimenten de productors (herbívors que s'alimenten de plantes).

• C. secundaris. S'alimenten de consumidors primaris (carnívors que s'alimenten d'herbívors).

• C. terciaris. S'alimenten de consumidors secundaris (depredadors que s'alimenten de carnívors).

• Descomponedors. Són els cucs, insectes, fongs i bacteris (organismes heteròtrofs que s'alimenten de restes i residus d'altres organismes per transformar la matèria orgànica en matèria inorgànica i així tancar el cicle natural).

Relacions entre nivells tròfics

• Cadenes tròfiques. És una seqüència en forma lineal d'organismes de nivells tròfics diferents, els quals s'alimenten els uns dels altres. Les fletxes ens indiquen que un ésser viu serveix d'aliment pel següent ésser viu de la cadena.

Xarxes tròfiques. És una seqüència en forma de xarxa formada per 2 o més cadenes tròfiques interconnectades entre sí, de forma que de cada ésser viu poden sortir diferents fletxes.

Ecosistema

• Un ecosistema és el conjunt d'éssers vius que habiten un espai amb les seves condicions fisicoquímiques i interaccions que s'estableixen entre tots els seus components.

Biòtop. És el conjunt de condicions fisicoquímiques en què viuen que formen els factors abiòtics.

Biocenosi. És el conjunt d'éssers vius que formen els factors biòtics, entre els quals s'estableixen relacions que condicionen la seva vida.

Relacions biòtiques

• Les relacions biòtiques entre els éssers vius poden ser: intraespecífiques o interespecífiques.

Relacions intraespecífiques

• S'estableixen entre individus d'una mateixa espècie ja sigui per obtenir un benefici (protegir-se, alimentar-se o reproduir-se).

Gregarisme. És un conjunt d'individus que viuen junts durant un temps per ajudar-se mutuament en la defensa o en la recerca d'aliment.

• Ex: manada de bisons.

Famílies. És la relació que s'estableix entre progenitors i descendència per cuidar-se i protegir-se.

• Ex: agrupació de zebres.

Societats. És un conjunt d'individus que conviuen sota una jerarquia per desenvolupar diferents rols.

• Ex: rols que s'estableixen entre les abelles.

Competència. És la relació que s'estableix entre individus d'una població que es disputen un recurs per sobreviure, créixer o reproduir-se.

• Ex: mascles de cérvols que competeixen per reproduir-se.

Relacions interespecífiques

• Competència, Depredació, Comensalisme, Mutualisme, Parasitisme, Simbiosi, Explotació