Ecosistemes marins: components, amenaces i gestió sostenible

Ecosistemes marins: components, funcions i gestió

Ecosistema: Espai o sistema natural amb unes determinades condicions físiques (biòtop) on conviuen un determinat nombre d'espècies (biocenosi) i les relacions que s'estableixen entre el medi i les espècies. Components abiòtics (biòtop) + components biòtics (biocenosi) + relacions.

Components abiòtics: temperatura

• És un factor variable en funció de l'energia solar que rep la massa d'aigua.
• La temperatura es va estratificant en la columna d'aigua, des dels 2 ºC en els nivells més profunds, fins a valors que poden rondar els 30 ºC.

La zona on hi ha un major gradient s'anomena termoclina.

Components abiòtics: salinitat

• Depèn de factors que concentren (evaporació) i de processos que dilueixen (precipitacions, aportacions fluvials, glaceres …).
• Al Mediterrani el gradient vertical es concentra a les primeres capes, estabilitzant-se entorn dels 900 metres.
• La salinitat va associada al factor de la densitat: a més salinitat, major densitat. Quan es troben dues masses d'aigua de diferent densitat, la de menor densitat es situa per sobre i això pot provocar corrents.

Components abiòtics: nutrients

Gran part dels nutrients entra a través de l'atmosfera a partir de la pols. Quan el vent disminueix, les partícules en suspensió cauen sobre l'oceà i es dipositen a la superfície.

• Ferro: és un dels elements més interessants ja que pot ser limitant dins l'oceà. La seva disponibilitat afavoreix la fertilització i permet augmentar la fotosíntesi i, conseqüentment, la producció de la zona.
• Nitrogen: prové de les aportacions continentals, corrents marines i pel cicle biològic dels organismes marins.
• Fòsfor: imprescindible en el procés de síntesi de la matèria orgànica. Tenim dues fonts importants: l'aportació terrestre i l'aportació biològica.

Eutrofització

Eutrofització és una de les principals causes de contaminació dels llacs i embassaments actualment. Es produeix quan una massa d'aigua rep una aportació molt elevada de nutrients inorgànics, principalment nitrogen (N) i fòsfor (P). Un ambient eutrofitzat és aquell que conté un excés anormal de nutrients.

Components abiòtics: substrats

Substrat tou o arenós

Formats per petites partícules soltes de diferents mides (sorres, graves, cascajo, fangs), que han estat arrossegades pel vent, la dinàmica del mar o l'erosió de materials litorals. Aquí difícilment creixen algues, ja que els corrents mouen la sorra de manera contínua, i formen les anomenades arrissades de marea.

Per això, als fons tous se'ls coneix també com a fons mòbils. Com que són substrats molt inestables, compten amb una menor varietat de fauna i flora que els fons durs. La limitació de material orgànic (per exemple el plàncton) disminueix encara més la vida marina. Solen habitar-hi el cranc de sorra, el salvarreg i petxines fines.

Substrat dur: roca

Són la prolongació subterrània dels relleus rocosos terrestres. Són refugis importants de diversitat, ja que hi trobem algues, esponges, mol·luscs, crustacis, coralls…

Substrat dur: maërl (rodolits)

Zones amb capacitat per resistir les corrents i la cinètica marina; donen estabilitat a les comunitats biològiques i això fa elevar els índexs de biodiversitat. Es produeixen a causa de l'acumulació d'algues coral·lines soltes. Aumenten la complexitat dels fons marins i fomenten hàbitats molt peculiars. Les algues que creixen en els rodolits tenen un creixement molt lent. Exemples: Canal de Menorca o Mar d'Alborán.

Substrat viu: praderies de fanerògames

Sol viure entre els 5 i els 30 metres de fondària. Formen ecosistemes nous, rics en espècies i molt productius. Són responsables de les aigües cristal·lines que tenim a les Balears. Estan establertes sobre zones arenoses i permeten millorar la diversitat. Actuen com a fixadors de sediment.

La Posidonia oceanica té una protecció especial atorgada per la Directiva d'Hàbitats, ja que la considera una espècie prioritària i d'interès comunitari. Es troba dins del Llistat d'espècies silvestres en règim de protecció especial. L'escull de posidònia més gran del Mediterrani es troba a les Illes Balears, Ses Salines d'Eivissa i Formentera. Es considera un dels organismes més antics del món (aprox. 100.000 anys d'edat). La Posidònia és endèmica del Mediterrani.

Mètodes d'estudi de les poblacions dels ecosistemes aquàtics

Mètodes invasius

Pesca: qualsevol mètode extractiu que suposi una pèrdua dels individus capturats. Hi ha determinats aparells que també comporten una destrucció de l'hàbitat. Determinats aparells de pesca poden ser molt útils perquè ens permeten realitzar una pesca més selectiva i determinar com són les poblacions comercials (objecte d'estudi).

Arts de pesca menors (més selectius):

• Tresmalls
• Palangres
• Nanses
• Marisqueig

Arts de pesca majors (menys selectius):

• Bous o arrossegament
• Pesca de cercle

Mètodes no invasius

• Captura/solta i recaptura: es marquen els individus i es tornen a mollar. Més eficient en cetacis i grans predadors.
• En alguns casos se'ls col·loquen emissors de ràdio que permeten localitzar-los durant les migracions.
• Censos visuals: realitzant transectes o en estacions. Cal tenir experiència per identificar les espècies.
• Mètodes acústics: proporcionen informació de la mida del banc i la fondària a la qual es troba. Mètode molt utilitzat, sobretot en espècies nectòniques.

Plans de gestió

1. Sostenibilitat: La pesca pot esgotar les poblacions d'espècies si no es gestiona adequadament. Un pla de gestió ajuda a assegurar que les captures es mantenen dins de límits sostenibles, protegint així els ecosistemes marins.
2. Conservació de la biodiversitat: La sobrepesca pot afectar no només les espècies de peixos, sinó també altres organismes marins. La gestió adequada pot ajudar a mantenir l'equilibri dels ecosistemes marins.
3. Economia local: Moltes comunitats depenen de la pesca com a font d'ingressos. Un pla ben dissenyat pot garantir que la indústria pesquera sigui viable a llarg termini, beneficiant les economies locals.
4. Regulació de l'ús dels recursos: La gestió efectiva pot establir normatives clares sobre les tècniques de pesca, les quotes i les temporades de pesca, contribuint a un ús més responsable dels recursos marins.
5. Adaptació al canvi climàtic: Els plans de gestió poden ajudar a identificar i mitigar els impactes del canvi climàtic en les poblacions de peixos i els ecosistemes marins, assegurant una millor adaptació davant d'aquests canvis.
6. Investigació i monitoratge: La implementació de plans de gestió fomenta la recerca i el seguiment continu de les poblacions, permetent ajustos basats en dades actuals.

Focus de la gestió

Sobre les espècies: gestió de recursos pesquers dirigida a regular l'esforç pesquer:

• Hores de pesca
• Tipus d'arts de pesca
• Vedes a les espècies
• Quotes de pesca

Sobre els hàbitats: gestió dels ecosistemes on hi ha una interferència entre l'activitat humana i el cicle vital de les espècies:

• Tipus d'arts de pesca
• Residus
• Trànsit marítim

Suport científic com a eina per cimentar la gestió

• Publicacions científiques en revistes d'alt impacte
• Publicacions científiques en revistes especialitzades
• Ponències i conferències científiques
• Institucions públiques
• Iniciatives privades

Marcs legals: normatives

Directiva Hàbitats (Xarxa Natura 2000): Directiva 92/43/CEE

La Directiva 92/43/CEE és un instrument clau en la política ambiental de la Unió Europea, dissenyat per protegir la biodiversitat i assegurar la conservació sostenible dels hàbitats i espècies.

Defineix els ecosistemes més vulnerables a preservar. Dins l'àmbit que ens ocupa, parla de: bancs d'arena, praderies de Posidònia (Posidonia oceanica), esculls, estructures submarines causades per emissió de gasos, i coves marines submergides o semi-submergides.

Directiva Marc sobre l'Estratègia Marina: Directiva 2008/56/CE

Les àrees marines europees es divideixen en les següents: a) Mar Bàltic; b) Oceà Atlàntic Nord-oriental; c) Mar Mediterrània; d) Mar Negre.

Política Pesquera Comuna:

Objectius principals de la PPC:

• Conservació dels recursos pesquers: Estableix límits de captura i quotes de pesca per evitar la sobrepesca i garantir que els recursos marins es mantinguin en nivells sostenibles.
• Gestió de les capacitats pesqueres: Busca evitar l'excés de capacitat de les flotes pesqueres en relació amb la disponibilitat dels recursos, promovent pràctiques responsables i l'ús de tecnologia que minimitzi l'impacte ambiental.
• Suport a les comunitats pesqueres: Promou el desenvolupament de comunitats costaneres i la diversificació econòmica, ajudant que siguin menys dependents de la pesca com a única font d'ingressos.
• Recerca i recopilació de dades: Finança recerques sobre els ecosistemes marins i els recursos pesquers per a una millor presa de decisions basada en dades científiques.
• Aplicació de pràctiques sostenibles i lluita contra la pesca il·legal: Assegura que les pràctiques pesqueres respectin les regulacions de la UE i inclou mesures per combatre la pesca il·legal.

Gestió de quotes i Totals Admisibles de Captura (TAC)

TAC: Es refereix al límit de captures permeses d'una espècie en una àrea específica durant un període determinat, basat en l'assessorament científic. Distribució de quotes: Els TAC es distribueixen en quotes nacionals entre els Estats membres, assignats mitjançant criteris històrics i, en menor mesura, altres criteris com la dependència de la pesca en certes comunitats.

Pla pluriennal de gestió d'espècies: La PPC estableix plans de gestió plurienuals per a espècies específiques (per exemple: bacallà, arenc i tonyina), que inclouen objectius de mortalitat per pesca, normes de captura i mesures de protecció d'hàbitats crítics.

Algues aquàtiques com a indicadors

Grup de les Cystoseira: indicadors del bon estat ecològic del litoral (bona qualitat de l'aigua):

• C. mediterranea
• C. balearica
• C. compressa
• C. amentacea v. stricta

Indicadors del mal estat ecològic del litoral: Ulva compressa, Ulva fasciata, Ulva rigida, Ulva lactuca. Es desenvolupen a llocs amb alta densitat de nutrients (llocs alterats: emissaris litorals, xarxa de clavegueram).