Ecosistema Marí: Components, Biòtop, Biocenosi i Gestió Pesquera

Què és un Ecosistema?

Un ecosistema és un espai natural amb determinades condicions físiques (biòtop) on conviuen un nombre d’espècies (biocenosi) i s'estableixen relacions complexes entre elles i el medi.

Components de l'Ecosistema Marí

Components Abiòtics (Biòtop)

Factors no vius que influeixen en la vida marina:

Llum

• És un factor limitant per als organismes productors.
• A la costa presenta valors de penetració més baixos que en mar obert (majors nivells de partícules en suspensió – interferències continentals).
• Els colors blau i verd són els últims a extingir-se. Els vermells i violetes, els primers.

Temperatura

• Factor variable, depèn de l'energia solar que rep l'aigua.
• Oscil·la entre 2ºC en els nivells més profunds fins a valors que poden rondar els 30ºC.
• Termoclina: zona on hi ha un major gradient de temperatura.

Salinitat

Depèn de:

• L'evaporació (augmenta la salinitat).
• Les precipitacions i aportacions fluvials (disminueixen la salinitat).

A la Mediterrània, el gradient de salinitat s'estabilitza als 900 m.

Relació amb la densitat: a major salinitat, major densitat, la qual cosa provoca corrents marins.

Pressió

• Augmenta 1 atmosfera cada 10 m de profunditat.
• Adaptacions dels organismes marins:
  • Superficials: bufetes natatòries.
  • Mamífers marins: contracció de pulmons.
  • Bentònics (fons marí): esquelets hidrostàtics (sense aire).

Carbonats i Acidificació de l'Oceà

L'oceà és un embornal de CO₂: absorbeix CO₂ de l'atmosfera i el converteix en carbonat càlcic.

L'entrada de CO₂ és superior al CO₂ que s'emmagatzema al fons.

El CO₂ absorbit reacciona amb l'aigua del mar formant àcid carbònic (H₂CO₃). Aquest àcid allibera un ió bicarbonat i un ió hidrogen. L'augment dels ions d'hidrogen en el medi disminueix el pH, provocant l'acidificació de l'aigua.

El pH de la superfície de l'oceà ha disminuït de 8,2 a 8,1, la qual cosa correspon a un augment del 26% de H⁺.

Nutrients

Entren a través de l'atmosfera a partir de la pols. Amb el vent cauen sobre l'oceà i es dipositen a la superfície.

• Ferro: La seva disposició afavoreix la fertilització i permet augmentar la fotosíntesi i la producció de la zona.
• Nitrogen: Convertit per cianobacteris en formes solubles útils per al fitoplàncton.
• Fòsfor: Aportació terrestre i biològica. Prové d'organismes morts i és reciclat per bacteris.

Eutrofització: És una de les principals causes de contaminació dels llacs i embassaments actualment. Es produeix quan la massa d'aigua rep un aport molt elevat de nutrients inorgànics, principalment Nitrogen (N) i Fòsfor (P).

Substrats Marins

Substrat Tou (Arenós o Fangós)

• Compost per partícules soltes (sorra, grava, fang).
• Baixa biodiversitat deguda a la inestabilitat del fons. La limitació de material orgànic com el plàncton disminueix encara més la vida marina.
• Les espècies que habiten en aquestes aigües prefereixen enterrar-se entre la grava. Exemples: cranc de sorra, salvarrego, petxines fines.

Substrat Dur (Roca, Maërl)

• Roca: Prolongació submarina dels relleus terrestres. Són refugis importants de diversitat, ja que hi trobem algues, esponges, mol·luscs, crustacis i coralls.
• Maërl (Rodolits): Zones amb capacitat per resistir els corrents, la qual cosa eleva els índexs de biodiversitat. Algues coral·lines (1-2 mm/any) que creen hàbitats estables i rics en biodiversitat.

Substrat Viu (Praderies de Fanerògames)

• Sol viure entre 5 i 30 metres de profunditat i les seves arrels poden arribar als 30 cm.
• Formen nous ecosistemes rics en espècies i al mateix temps molt productius.
• Són les responsables de les aigües cristal·lines que tenim a les Balears.
• Permeten millorar la diversitat de la zona, ja que actuen com a refugi i banc de cria per a peixos.
• Actuen com a fixadors de sediment, podent arribar a formar veritables esculls.

Exemple clau: Posidonia oceanica, endèmica de la Mediterrània.

Components Biòtics (Biocenosi)

Xarxa Tròfica i Nivells Tròfics

• Productors (Autòtrofs): Organismes que sintetitzen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica. Exemples: bacteris, fitoplàncton, algues, plantes marines. Alguns d'aquests mixòtrofs són els responsables de mortalitats massives en organismes superiors.
• Consumidors:
  • Primaris (Herbívors): S'alimenten de productors (protozous, crustacis, larves de peixos).
  • Secundaris (Carnívors i Omnívors): S'alimenten d'herbívors.
  • Terciaris: S'alimenten de carnívors (taurons, peixos grans).
• Descomponedors: S'alimenten de matèria orgànica en descomposició. Tenen un paper molt important en el reciclatge dels nutrients. Exemples: bacteris, mol·luscs, crustacis, anèl·lids.

Espècies Clau i Desequilibris

• Depredadors: Regulen poblacions (exemple: taurons).
• Mutualistes: Benefici mutu entre espècies (exemple: zooxantel·les i coralls).
• Enginyers ecosistèmics: Modifiquen físicament l'entorn (exemple: coralls, fanerògames).

Factors de desequilibri:

• Impacte humà: Sobrepesca.
• Destrucció d'hàbitats: Canvi climàtic.

Divisió de les Masses d'Aigua Marina

Zona Nerítica (Plataforma Continental - Zona Fòtica)

• Massa d'aigua que envolta els continents.
• S'estén fins a una profunditat d'entre 150-200 metres.
• Alta biodiversitat i productivitat d'espècies.

Zona Oceànica (Talús Continental - Zona Batial - Zona Abissal)

• Representa la resta de masses d'aigua, des dels 200 metres fins a les grans profunditats.
• Talús continental (fins a 3000 m): Important per a la pesca.

Gestió Pesquera i Conservació Marina

Necessitats dels Plans de Gestió

Els plans de gestió són essencials per a la sostenibilitat dels recursos marins:

• Sostenibilitat: Asseguren que les captures es mantinguin dins dels límits sostenibles, protegint els ecosistemes marins de l'esgotament.
• Conservació de la biodiversitat: Ajuden a mantenir l'equilibri dels ecosistemes marins, ja que la sobrepesca afecta altres organismes.
• Economia local: Asseguren que la indústria pesquera sigui viable a llarg termini per a les comunitats costaneres.
• Regulació dels recursos: Permeten establir normatives sobre tècniques de pesca, quotes i temporades, facilitant un ús responsable.
• Adaptació al canvi climàtic: Ajuden a identificar els impactes del canvi climàtic en els ecosistemes marins, assegurant una millor adaptació.
• Investigació i seguiment: Fomenten la investigació i el seguiment de les poblacions marines per a una presa de decisions basada en dades científiques.

Tendències Globals que Afecten els Ecosistemes Marins

• Sobrepesca: Aproximadament un terç de les poblacions de peixos estan sobreexplotades o exhaurides, amenaçant la sostenibilitat de les espècies marines.
• Declivi de la biodiversitat: Les espècies marines estan experimentant una disminució significativa, moltes en perill d'extinció, la qual cosa posa en perill els ecosistemes.
• Canvi climàtic: L'augment de la temperatura de l'oceà, l'acidificació i la pèrdua d'hàbitats (com els esculls de coral) alteren els ecosistemes i les dinàmiques de pesca.
• Contaminació: La contaminació dels oceans (hidrocarburs, metalls pesants, plàstics) afecta la salut dels ecosistemes marins i contribueix al declivi de les poblacions de peixos.

Impacte del Transport Marítim

• Contaminació: Els vaixells generen contaminació atmosfèrica, vessaments d'hidrocarburs i altres contaminants que s'acumulen a la cadena alimentària.
• Invasió d'espècies exòtiques: El trànsit marítim pot introduir espècies no natives en nous ecosistemes, afectant les espècies locals.
• Soroll submarí: Els sorolls generats interfereixen en la comunicació i navegació d'espècies marines (cetacis), alterant els seus patrons de migració i reproducció.
• Danys físics: Les embarcacions poden causar danys directes als hàbitats marins mitjançant el contacte físic o l'ancoratge en zones sensibles.
• Descàrregues d'aigües residuals: Els vessaments alteren l'equilibri dels ecosistemes marins, afavorint la proliferació d'algues.
• Canvi climàtic: El transport marítim contribueix a les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Focus de la Gestió Pesquera

La gestió pesquera se centra en dos àmbits principals:

Gestió sobre les espècies

Regula l'esforç pesquer, incloent:

• Hores de pesca
• Tipus d'arts de pesca
• Vedes en les espècies
• Quotes de pesca

Gestió sobre els hàbitats

Gestió dels ecosistemes on existeix una interferència entre l'activitat humana i el cicle vital de les espècies, regulant:

• Tipus d'arts de pesca
• Residus
• Trànsit marítim

Suport Científic per a la Gestió

La gestió es fonamenta en dades científiques, utilitzant:

• Publicacions científiques de prestigi (Nature, Science).
• Publicacions en revistes especialitzades (Journal of Marine Science).
• Ponències i conferències científiques per posar en comú eixos d'actuació.
• Institucions públiques (CSIC - IMEDEA, SOCIB).
• Iniciatives privades (Marilles Foundation).

Marcs Legislatius i Normativa

Política Pesquera Comuna (PPC) 1983

És el conjunt de normes i mesures de la Unió Europea (UE) dissenyades per gestionar de manera sostenible els recursos pesquers i marítims dels Estats membres. Va ser establerta el 1983 i reformada en diverses ocasions per promoure una pesca sostenible.

Objectius principals de la PPC

• Conservació dels recursos pesquers: Estableix límits de captura i quotes de pesca per evitar la sobrepesca.
• Gestió de les capacitats pesqueres: Busca evitar l'excés de capacitat de les flotes en relació amb la disponibilitat dels recursos.
• Suport a les comunitats pesqueres: Promou el desenvolupament de comunitats costaneres i la diversificació econòmica.
• Recerca i recopilació de dades: Finança investigacions sobre els ecosistemes marins per a una millor presa de decisions.
• Aplicació de pràctiques sostenibles: Lluita contra la pesca il·legal i promou l'equilibri ecològic.

Plantes Aquàtiques com a Indicadors Ecològics

• Les plantes aquàtiques com Posidonia oceanica i Zostera noltii són indicadors d'un bon estat ecològic.
• El grup de les Cystoseira (C. mediterranea - C. balearica) també indica un bon estat ecològic del litoral (bona qualitat de l'aigua).
• Les algues del gènere Ulva indiquen un mal estat ecològic a causa de la contaminació o el desequilibri dels ecosistemes marins.

Dinàmica Marina i Desplaçament de Masses d'Aigua

Desplaçament de Masses d'Aigua

Un gradient de densitat pot desplaçar grans masses d'aigua, provocant corrents que afavoreixen la distribució de nutrients.

Corrents a la Conca Mediterrània Occidental

Hi ha una entrada de massa d'aigua atlàntica superficial. A mesura que es desplaça, la salinitat es concentra més. Al Mediterrani existeixen dues grans masses d'aigua en profunditat separades pel canal de Sicília.

Rissagues

L'efecte de les marees al Mediterrani no té grans impactes, però sí que es produeixen les rissagues.

Aquestes són provocades per variacions ràpides de pressió atmosfèrica. El xoc de vents calents a la superfície i freds a l'altitud provoca que el mar es retiri i torni de manera brusca.

Canvis en la Morfologia del Litoral

El clima, els canvis del nivell del mar, la tectònica, etc., provoquen canvis, visibles i reversibles en funció del tipus de sediments: tous o durs.