Ecosistema Aquàtic: Components, Posidònia, Gestió Pesquera i Bioindicadors

Components Clau de l'Ecosistema Aquàtic

L'ecosistema aquàtic es compon de factors abiòtics (biòtop), factors biòtics (biocenosi) i les relacions que s'estableixen entre ells.

El Biòtop: Factors Abiòtics Essencials

El biòtop és el territori o espai vital on les condicions ambientals són les adequades perquè s'hi desenvolupi una determinada comunitat d'éssers vius. Inclou elements com la llum, la temperatura, la pressió, els nutrients, la salinitat, els substrats i els carbonats.

La Biocenosi: Comunitat d'Éssers Vius

La biocenosi és el conjunt d'organismes d'espècies diverses, vegetals o animals, que viuen i es reprodueixen en un determinat biòtop. Està formada per productors, consumidors primaris, secundaris i terciaris, i depredadors.

Factors Abiòtics Essencials: Temperatura i Salinitat

La Temperatura en l'Ecosistema Aquàtic

La temperatura és un factor variable en funció de l'energia solar que rep la massa d'aigua. Es va estratificant en la columna d'aigua, des dels 2ºC en els nivells més profunds, fins a valors que poden rondar els 30ºC. La zona on hi ha un major gradient s'anomena termoclina.

La Salinitat i la seva Influència

La salinitat depèn de:

• L'evaporació (augmenta la salinitat).
• Precipitacions i aportacions fluvials (disminueixen la salinitat).

A la Mediterrània, el gradient de salinitat s'estabilitza als 900 m. La relació amb la densitat és crucial: a major salinitat, major densitat, la qual cosa provoca corrents marins.

El Substrat Viu: Praderies de Posidònia

El substrat viu fa referència a les praderies de fanerògames marines, com la Posidonia oceanica. Aquestes praderies es desenvolupen en zones arenoses amb poc moviment d'aigua, entre els 5 i els 30 metres de profunditat. Les seves arrels penetren fins a 30 cm dins del sòl arenós, estabilitzant el fons marí.

Aquestes praderies formen ecosistemes molt productius, actuen com a refugi i banc de cria per a moltes espècies. Ajuden a mantenir la transparència de l'aigua, especialment a les Illes Balears.

La Posidonia oceanica és una espècie protegida per la Directiva d'Hàbitats, considerada prioritària i d'interès comunitari. Es troba al Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial. L'escull de posidònia més gran del Mediterrani es localitza a l'espai protegit de Ses Salines d'Eivissa i Formentera i es considera l'organisme més antic del món, amb 100.000 anys d'edat, datant del Pleistocè.

A nivell europeu, hi ha 5 espècies de fanerògames marines, mentre que a nivell mundial n'hi ha 58.

Eixos Principals dels Plans de Gestió Pesquera

Els plans de gestió pesquera són fonamentals per a la sostenibilitat dels recursos marins:

• Sostenibilitat: La pesca pot esgotar les poblacions d'espècies marines si no es gestiona bé. Els plans de gestió asseguren que les captures es mantinguin dins dels límits sostenibles, protegint els ecosistemes marins.
• Conservació de la biodiversitat: La sobrepesca no només afecta les espècies de peixos, sinó també altres organismes marins. Els plans de gestió ajuden a mantenir l'equilibri dels ecosistemes marins.
• Economia local: Moltes comunitats depenen de la pesca com a font d'ingressos. Un pla ben dissenyat pot assegurar que la indústria pesquera sigui viable a llarg termini.
• Regulació dels recursos: Els plans de gestió permeten establir normatives sobre tècniques de pesca, quotes i temporades, la qual cosa facilita un ús més responsable i eficient dels recursos marins.
• Adaptació al canvi climàtic: Ajuden a identificar els impactes del canvi climàtic en els ecosistemes marins, assegurant una millor adaptació.
• Investigació i seguiment: Fomenten la investigació i el seguiment de les poblacions marines, permetent realitzar ajustos basats en dades científiques actuals.

La Política Pesquera Comuna (PPC): Objectius Clau

Orígens de la Política Pesquera Comuna (1983)

La Política Pesquera Comuna (PPC) és el conjunt de normes i mesures de la Unió Europea (UE) dissenyades per gestionar de manera sostenible els recursos pesquers i marítims dels Estats membres. Va ser establerta el 1983 i reformada en diverses ocasions per respondre als problemes d'explotació excessiva de recursos i promoure una pesca sostenible.

Objectius Principals de la PPC

• Conservació dels recursos pesquers: Estableix límits de captura i quotes de pesca per evitar la sobrepesca i garantir que els recursos marins es mantinguin en nivells sostenibles.
• Gestió de les capacitats pesqueres: Busca evitar l'excés de capacitat de les flotes pesqueres en relació amb la disponibilitat dels recursos, promovent pràctiques responsables i l'ús de tecnologia que minimitzi l'impacte ambiental.
• Suport a les comunitats pesqueres: Promou el desenvolupament de comunitats costaneres i la diversificació econòmica en aquestes regions, ajudant-les a ser menys dependents de la pesca.
• Recerca i recopilació de dades: Finança investigacions sobre els ecosistemes marins i els recursos pesquers per a una millor presa de decisions basada en dades científiques.
• Aplicació de pràctiques sostenibles i lluita contra la pesca il·legal: Es busca garantir que totes les pràctiques pesqueres respectin les regulacions de la UE i contribueixin a un equilibri ecològic.

Algues Bioindicadores de l'Estat Ecològic Marí

Indicadors de Bon Estat Ecològic Litoral

Les següents espècies del gènere Cystoseira són indicadors d'aigües netes i ben oxigenades, típiques de zones costaneres poc alterades. La seva presència indica un bon estat ecològic del litoral i una bona qualitat de l'aigua:

• Cystoseira mediterranea
• Cystoseira balearica
• Cystoseira compressa
• Cystoseira amentacea v. stricta

Indicadors de Mal Estat Ecològic Litoral

Les espècies del gènere Ulva es desenvolupen en ambients amb alta densitat de nutrients, com zones afectades per aigües residuals o contaminació orgànica. La seva proliferació pot indicar un procés d'eutrofització i un deteriorament de la qualitat de l'aigua:

• Ulva compressa
• Ulva fasciata
• Ulva rigida
• Ulva lactuca