Economia Soviètica i Crisi dels Anys Vint: Plans Quinquennals i Hiperinflació

L'Economia Planificada de Stalin: A partir de 1927

A partir de 1927, Stalin promogué la idea que l'estat havia de planificar l'economia. Es va crear el Gosplan, un organisme encarregat del disseny i la preparació dels plans econòmics. Cada pla durava cinc anys, per això es coneixen com a plans quinquennals. En aquests plans es fixaven els objectius econòmics que havia d'assolir l'URSS i els recursos corresponents. La seva finalitat era que la Unió Soviètica aconseguís el desenvolupament industrial i que fos autosuficient des d'un punt de vista agrícola i militar. Totes les activitats econòmiques (indústria, agricultura, comerç...) quedaren sota el control de l'estat i la propietat privada desaparegué.

La Col·lectivització Agrària i les seves Conseqüències

El primer pla quinquennal va establir la col·lectivització de la terra. Els propietaris havien de renunciar a la propietat de les terres, que passarien a ser de la col·lectivitat. Els kulaks, camperols adinerats que havien prosperat amb la NEP, s'hi resistiren i patiren una dura repressió. Això va sumir en el terror els camperols, fet que es va traduir en un descens de la productivitat agrícola i ramadera. La producció mai no va créixer al ritme previst pels plans quinquennals i la població patí escassetat i fam.

Hi hagué dos tipus d'explotacions col·lectives:

• Els kolkhozos: enormes granges que funcionaven en règim de cooperativa.
• Els sovkhozos: granges estatals que utilitzaven mà d'obra assalariada. Igual que als kolkhozos, s'hi va potenciar l'ús de maquinària i l'aplicació de tècniques agrícoles avançades.

El Desenvolupament Industrial Soviètic

La política econòmica donà prioritat a la indústria pesant i a la producció d'energia. El carbó, el petroli i l'electricitat duplicaren la producció. S'incentivà la productivitat mitjançant diversos mètodes, i en aquest aspecte la propaganda va tenir un paper important. Es fomentà el treball en dies de descans i el màxim rendiment individual mitjançant el sacrifici desinteressat dels treballadors. Els primers resultats van ser espectaculars i convertiren l'URSS en una potència industrial. Però també s'originaren desequilibris econòmics perquè es potencià excessivament la fabricació de béns d'equipament (maquinària, armament...) i es descurà la de béns de consum (roba, calçat i estris domèstics). Per això, la població va patir una gran escassetat d'alguns productes bàsics.

La Fràgil Recuperació Econòmica dels Anys Vint

El Desigual Creixement Econòmic Post-Guerra

Després de la Primera Guerra Mundial, l'hegemonia econòmica mundial va desplaçar-se des del Regne Unit als Estats Units: Nova York va substituir Londres com a principal centre financer internacional. La readaptació de les economies europees a la pau va ser llarga i difícil a causa de la destrucció provocada per la guerra, la inflació i l'augment de l'atur. La crisi va ser especialment forta a Alemanya, perquè havia de pagar les reparacions de guerra. Això va provocar una espectacular pujada dels preus i una pèrdua de valor de la seva moneda, el marc: al juliol de 1922 un dòlar valia 493 marcs i al novembre del següent any 4,2 bilions de marcs. Aquest fenomen s'anomena hiperinflació. A partir de 1924 es va produir un creixement de la producció, un descens de l'atur i una millora del nivell de vida als països europeus, però en menor grau que als Estats Units. Aquesta recuperació econòmica va ser possible gràcies a les contribucions de capital britànic i, sobretot, estatunidenc.