Economia i Sostenibilitat: Creixement vs. Desenvolupament

Economia de Estat Estacionari (H. Daly)

“Una economia amb un stock constant de gent i artefactes, mantinguts a uns nivells desitjables i suficients, per uns flujos (d'energia i materials) lo més baixos possibles, des de la primera etapa de producció fins a la última etapa de consum”

L'Índex de Desenvolupament Humà

Inclou mesures qualitatives del benestar personal i social:

1. Esperança de vida
2. Taxa d'analfabetisme d'adults
3. Accés a sanitat i educació
4. Llibertats individuals

El desenvolupament humà és l'objectiu mentre que el creixement econòmic és el mitjà.

Visions del Creixement Econòmic

Visions Positives (+)

1. Permet un nivell de vida material més alt (+ felicitat?)
2. L'Estat pot obtenir més ingressos per a poder finançar serveis pels seus ciutadans
3. Hi ha un major nivell de renda a repartir (+ redistribució?)
4. Sol augmentar l'ocupació.

Visions Negatives (-)

1. La inversió és un factor que explica el creixement econòmic: consum avui vs consum demà
2. Existeixen impactes ambientals:
   • Contaminació
   • Desaparició d'hàbitats naturals
   • Esgotament de recursos naturals
   • Problemes de salut de les persones

NO POT EXISTIR EL QUE S'ANOMENA CREIXEMENT SOSTENIBLE.

PIB: Indicador de Contribució a la Qualitat de Vida?

El PIB no aporta informació sobre:

1. Qüestions distributives de l'ingrés.
2. El tipus d'activitats que estan generant valor (productes i serveis).
3. Aspectes que determinen la qualitat de vida (p.e, duració de les jornades laborals, oci no remunerat, etc.).
4. El fluxe de béns i serveis no remunerats (p.e, economies amb gran sector de població amb activitats de subsistència; treball domèstic no remunerat).

El PIB sí inclou:

1. El valor dels serveis de l'Administració Pública (quins, quina qualitat?)
2. Serveis que les vivendes proporcionen als propietaris (lloguers ficticis autopagats).

Del PIB al PIN (Producte Interior Net)

A l'Ingrés (renda) se li resta el valor de la depreciació del capital “fabricat”. Asimetria: depreciació K fabricat vs. desgast recursos naturals (capital o patrimoni?). “Caràcter no sostenible del que apareix com a ingrés, no hi ha amortització que ho compensi”

Impactes Ambientals i el PIB

Els impactes ambientals no són considerats o són comptabilitzats positivament (Despeses defensives) -> PIB ÉS UNA MESURA DE BENESTAR POC SATISFACTÒRIA

Sostenibilitat Dèbil i Sostenibilitat Forta

Què és la Sostenibilitat?

És el reconeixement de mantenir les següents funcions del Medi Ambient:

• Funcions de regulació (clima, inundacions, erosions, etc.)
• Funcions de suport (proporcionant espai i substrat per assentaments humans i animals, desenvolupament agricultura, etc.)
• Funcions productives (O, H2O, aliments, combustibles, etc.)
• Funcions informatives (estètica, espiritual, etc.)

Sostenibilitat Dèbil

(Funció de producció total Y= F (L,K,R) L=treball; K=capital manufacturat; R=recursos no renovables) es basa en 3 supòsits:

1. La possibilitat de substitució dels béns ambientals per capital manufacturat per l'home. Això nega la importància de les funcions ambientals que representa el medi per a la vida a la Terra. Existeixen moltes d'aquestes funcions que no es poden substituir.
2. La substitució de factors (o capitals en aquest cas) assumeixen la plena reversibilitat dels processos. Així i tot, gràcies a la termodinàmica sabem que al món real existeix irreversibilitat.
3. La creença que el creixement econòmic tindrà un efecte positiu en la recuperació o en la conservació de l'ambient.

Pearce & Turner (1990): Sostenibilitat dèbil: manteniment en el temps de la suma del K manufacturat pels homes i el K natural. (Valoració?) -> GS = S – DM – DN (GS= Estalvis genuïns S= Estalvis DM= depreciació K manufacturat DN= depreciació K natural)-> Si GS>0, creixement econòmic sostenible: estalvia més que la depreciació dels seus actius.

Estalvis nets ajustats: inclou depreciació K manufacturat i també el natural (BM)

Index of Sustainable Economic Welfare (ISEW)

(Índex de progrés genuí o de “benestar social”) // Daly y Cobb (1989), For the Common Good // Indicador agregat de benestar econòmic que intenta mesurar la porció d'activitat econòmica que realment augmenta la nostra qualitat de vida.

ISEW = Consum privat per càpita corregit amb un índex de desigualtat i variables ambientals: + Gasto públic no defensiu + Formació + Treball domèstic no remunerat – Gasto defensiu – Degradació ambiental – Depreciació del capital natural -> Crítiques: Arbitrarietat en l'agregació de Consum + Degradació ambiental + desigualtat de la renda (compensabilitat?)

Creixement No Equivale a Desenvolupament

En tota societat sembla haver-hi un període en el qual el creixement econòmic, convencionalment entès, genera un millorament de la qualitat de vida. Això només fins a un punt llindar, creuat el qual el creixement econòmic genera un deteriorament en la qualitat de vida.

Mesurant la (In)Sostenibilitat

Si hem de mesurar la (in)sostenibilitat de les nostres societats -> calen altres tipus d'indicadors que han de relacionar els consums d'energia i de materials, a més dels residus generats amb els diferents cicles ecològics que es troben als sistemes naturals -> S'han d'utilitzar diversos indicadors biofísics de sostenibilitat + indicadors econòmics

Sostenibilitat Forta

• Manteniment del K natural (no la suma de K manufacturat + K natural)
• L'important és que el K natural no es pot substituir. Ha d'existir complementarietat.
• Existeixen uns serveis oferts per la natura (= K natural crític) que són necessaris pel manteniment i la regulació dels sistemes i que no es podran substituir per K manufacturat per l'home (Noël & O'Connor 1998).
• Problema: L'ús de concepte K natural implica acceptar que es pot fer una valoració dels recursos cosa que permet el càlcul de la seva depreciació. Això no és possible per la major part dels recursos. (Ex. Recursos no renovables. Regla El Serafy)

Implementació de la Sostenibilitat Forta

Via criteris operatius en funció del recurs o residu que s'estigui analitzant amb l'objectiu de no interferir o minimitzar-lo amb les funcions naturals que donen suport a la vida.

1. Recursos continus (ex. Energia solar): aprofitable quasi sense limitacions
2. Recursos renovables (ex. Sòls, aigua, etc.): taxa aprofitament = taxa de regeneració
3. Recursos no renovables (ex. Combustibles fòssils i els minerals): l'esgotament dels recursos és sostenible si la demanda en igual proporció.
4. Residus flux (ex. CO2, CH4, inerts, etc.): la seva taxa de deposició < taxa de regeneració del medi
5. Residus acumulatius (ex. Nuclears, metalls pesats, etc.): qualsevol descàrrega ↓ la puresa del medi receptor (El principi d'equitat intergeneracional exigeix QUE NO ES GENERIN MAI)

Exemples d'Indicadors Bio-Físics

HANPP (Human Appropriation of Net Primary Productivity)

• Mesura en la que els canvis d'usos per l'activitat humana afecta la disponibilitat d'energia per als ecosistemes
• Agricultura, l'explotació forestal i l'urbanització alteren biomassa dels ecosistemes i per tant altera la seva disponibilitat per altres espècies. (L'activitat humana comporta una ocupació de la terra i dels ecosistemes cada cop més gran. S'està competint amb la resta de les espècies. Es pot acabar perdent biodiversitat)

Petjada Ecològica

Anàlisi territorial (superfície necessària per al CONSUM, independentment de l'origen de la producció) -> És una mesura de la quantitat de terra productiva i aigua que calen a un individu, una ciutat, un país, o la humanitat per a produir tots els recursos que consumeix i absorbir tots els residus que genera, utilitzant les tecnologies existents. La petjada ecològica es mesura en hectàrees globals. Una hectàrea global es defineix com una hectàrea d'espai biològicament productiu amb productivitats mitjanes mundials.

1. Camps per conrear els aliments i la fibra per la roba,
2. Pastures per la ramaderia
3. Mar per sostenir les captures de pesqueries
4. Boscos per produir fusta i pulpa,
5. Construcció urbana, carreteres i infraestructura.
6. Energia? Superfície necessària per “produir” l'energia consumida? -> Consumo de energía? (consumo directo de la energía (p.e., transporte con combustibles fòssils) + consumo en la fabricación de los bienes consumidos en el país)

Biocapacitat

Superfície de terra i oceans biològicament productius disponibles per a proveir els recursos que una població consumeix i absorbir els seus residus (determinades tecnologies i pràctiques de gestió).

Població i Recursos Naturals

En aquest últim període la població ha crescut molt i això implica una major contaminació cap al nostre planeta. -> L'activitat desenvolupada pels humans impacta sobre el medi ambient:

1. Esgotament dels recursos
2. Contaminació
3. Interferència amb els sistemes i cicles naturals.

Limits of Growth, Informe Meadows 1972

Elaborats per l'Institut Tecnològic de Massachusetts per encàrrec del Club de Roma sobre els principals «problemes» de la societat.

Thomas Malthus: “Assaig sobre el Principi de la Població” (1798)

Malthus defensava que les terres productives i l'aigua potable són recursos limitats, el creixement de la població sobrepassarà inevitablement en algun moment el subministrament d'aliments i aigua, i sobrevindrà la fam en massa i l'anarquia. -> Esgotament dels recursos vs contaminació generada pels humans. (la producció serà menor que la població)

Model de Creixement de Població de Malthus vs. Boserup

Boserup (Intensificació de l'agricultura): La producció de menjar seria major que la població.

1. Majors esforços en fertilització, preparació de la terra, control de males herbes i reg.
2. Augment dels costos marginals del treball dels agricultors.
3. Sube la càrrega de treball i disminueix la productivitat per hora (però augmenta per hectàrea).