L'Economia i la Societat en el Primer Terç del Segle XX

L'any 1900, Espanya tenia una mala situació demogràfica.

1. La modernització de l'estructura demogràfica

1.1. La transició demogràfica

Els canvis demogràfics a Espanya van ser paral·lels a l'increment de la industrialització.

El descens de la mortalitat va ser a causa de la millora de l'alimentació, la sanitat i la higiene. Però, malgrat això, l'epidèmia de la grip va matar 230.000 persones.

El descens de la natalitat va començar lentament i va coincidir amb l'increment de la població urbana.

1.2. Moviments migratoris

Des del final del segle XIX, a Espanya va haver-hi un gran increment de la migració exterior, que venia principalment de Sud-amèrica i Cuba.

Després va venir la migració interior. Barcelona i Madrid van ser les destinacions de la migració procedent de les dues Castillas, Múrcia, Aragó i Andalusia Oriental.

Catalunya va ser la receptora de més migrants, sobretot a la ciutat de Barcelona.

1.3. El creixement de les ciutats

En acabar el primer terç del segle XX, moltes províncies i ciutats d'Espanya van créixer molt demogràficament. D'altra banda, les migracions interiors van modificar la distribució geogràfica de la població: la població de les zones de costa va créixer i la població interior va disminuir.

El creixement de la indústria i la mineria van fer que la població en llocs com els voltants de Barcelona o el País Basc augmentés considerablement, canviant la seva fisonomia social.

2. L'Expansió Urbana: El Cas de Barcelona

Barcelona va tenir una gran transformació urbana. El creixement de la població va convertir la ciutat en una metròpoli. Les dimensions de la ciutat van augmentar com a resultat de l'agregació de municipis del pla de Barcelona. L’espai urbà es va anar densificant amb habitatges nous.

Els transports i les comunicacions es van convertir en un problema cabdal. Calia obrir grans vies de comunicació entre la zona de muntanya i la mar, augmentar i electrificar la xarxa de tramvies, reformar el port o construir el primer aeroport. Va tenir una importància essencial el traçat i la construcció del metro, que permetia una comunicació fàcil i ràpida.

3. L'Agricultura: Crisi i Diversitat d'una Societat Agrícola

3.1. L'Agricultura al Principi del Segle XX

A principis del segle XX, 2 de cada 3 treballadors a Espanya eren agricultors i 1 de cada 3 es dedicaven a la indústria. L'agricultura tenia dues cares: d'una banda, la gran agricultura mediterrània i, de l'altra, l'antiquada agricultura cerealista.

Els cereals representaven la meitat de la producció agrícola, malgrat ser el sector amb menys productivitat, i predominaven en el sud d'Espanya. L'escassa producció obligava a mantenir alts preus.

Aquestes mesures proteccionistes van fer que la gent hagués de pagar preus elevats pels productes bàsics, frenant el creixement de la indústria.

3.2. Els Problemes Agraris

El problema de l'agricultura a Espanya era la gran desigualtat en el repartiment i la distribució de la propietat de la terra.

• En les zones latifundistes (sud), gran part de la població rural tenia treball ocasional i les seves condicions de vida eren mediocres.
• En les zones minifundistes (nord), a causa de la mala qualitat del terreny, només es podien permetre un model econòmic de subsistència, impedint així aconseguir beneficis i dificultant la industrialització.

A causa dels problemes econòmics i socials, molts agricultors van emigrar.

3.3. La Crisi del Sector Agrícola

A causa de la millora en el transport marítim i terrestre, van arribar a Europa molts productes estrangers a preus molt baixos, provocant així una crisi al final del segle XIX.

A Espanya, la dependència respecte a l'agricultura cerealista i la ramaderia va fer que la crisi fos pitjor. Els següents governs van aplicar unes mesures proteccionistes als productes estrangers anomenades “aranzels”, les quals augmentaven el preu dels productes estrangers.

A més de la crisi cerealista, va sorgir una crisi en la vinya provocada per la filoxera, un insecte americà que atacava els cultius, obligant així a substituir-los per altres varietats.

3.4. Reformes en el Sector Agrícola

La crisi es va superar gràcies a la combinació de les mesures proteccionistes, l'augment dels cultius i l'especialització d'aquests.

L'agricultura es va potenciar gràcies a l'ús de fertilitzants i la industrialització del camp. Aquestes mesures van fer que l'agricultura augmentés el seu valor en un 55% entre el 1900 i el 1930; encara així, la producció espanyola continuava sent de les més baixes d'Europa.

Els governs, per millorar la situació, van decidir promoure l'extensió del regadiu.

A més de la baixa productivitat, hi havia molts agricultors sense terres a causa de la gran resistència que posaven els grans propietaris, malgrat les mesures que volien implementar per intentar repartir les terres.

3.5. L'Agricultura a Catalunya: Crisi i Modernització

En el segle XX, va haver-hi una crisi agrària a Espanya a causa de la filoxera, que va destruir milers d'hectàrees. Els afectats van ser els propietaris. La crisi es va superar conreant un nou tipus de cep immune a la malaltia.

Superada la crisi, l'agricultura catalana va augmentar la productivitat. Van disminuir els treballadors, però no la superfície conreada. Es va començar a mecanitzar el camp i es van introduir noves tècniques que van fer augmentar la producció.

A principis del segle XX, algunes comarques de Barcelona i Tarragona es van especialitzar en hortalisses, verdures i carns. Altres comarques es van especialitzar en altres productes bàsics i en l'exportació, mentre que les comarques d'interior es van especialitzar en els cereals.

La industrialització del camp va fer que els agricultors de les muntanyes emigressin a altres zones, ja que s'estaven quedant enrere.

4. L'Expansió de la Indústria

4.1. Canvi Energètic i Innovació Tecnològica

L'element clau que va permetre avançar l'economia va ser l'ús del petroli i de l'electricitat. Això va permetre que Espanya sortís d'un dels principals obstacles del creixement, que era la falta de fonts d'energia compatibles a causa de la poca quantitat de carbó.

El fet de la invenció del transformador va permetre transportar l'electricitat, cosa que va permetre mecanitzar tota la indústria. Ara la producció era més barata, els productes més barats i hi havia molta més demanda.

Les dues revolucions van portar a la revolució del transport, apareixent per primera vegada l'automòbil a mitjan segle XX. A Espanya, es va fer molt coneguda la marca Hispà-Suïssa (1904).

També es va millorar la transmissió de la informació, amb el telèfon, la ràdio i el telègraf.

4.2. El Creixement Industrial

A principis del segle XX, el producte industrial per persona va augmentar en un 60%, i l'estructura industrial es va transformar de manera important amb l'aparició de noves indústries.

Destaquen les indústries següents:

• Tèxtil (Catalunya)
• Química (Fertilitzants, medicaments, explosius, etc.)
• Siderúrgica (Exportacions de ferro i acer)
• Elèctrica (La Canadenca a Catalunya)
• Metal·lúrgica (Automòbils i electrodomèstics)

4.3. Un Creixement Desequilibrat

En els anys 30, el sector secundari tenia una sèrie de problemes i limitacions. Espanya era encara una indústria migrada i poc competent a causa dels elevats preus de producció, la importació de patents i de matèries primeres. El govern, per protegir la indústria, va recórrer a mesures proteccionistes i a l'intervencionisme.

En 1920, Catalunya, País Basc i Madrid eren el motor d'Espanya, ja que tenien una renda molt per sobre de la mitjana. En el cas oposat es trobaven Canàries, Galícia i Castella-la Manxa.

En 1930, la indústria es va desequilibrar a causa de la concentració de la mateixa en diferents zones.

5. La Indústria a Catalunya: Creixement i Diversificació

En el primer terç del segle XX, a Espanya va haver-hi una veritable Segona Revolució Industrial. Tots els sectors industrials van augmentar la producció i els treballadors industrials es van triplicar. Això es deu a la gran concentració de gent en les àrees urbanes i a les noves fonts d'energia i tecnologies.

La indústria catalana era 5 vegades superior a la dels altres territoris.

Les indústries que més van créixer a Catalunya van ser la química, la metal·lúrgia i el sector elèctric. Es va concentrar tot a Barcelona i els seus voltants.

La potència econòmica i industrial no es corresponia amb la financera, ja que, com vam poder veure, a principis del segle XX, la banca catalana entrava en decadència.