Economia, Societat i Política: El Segle XIX i la Restauració Borbònica

Les Bases Econòmiques i Socials del Segle XIX

L'Agricultura Espanyola del Segle XIX

L'agricultura espanyola del s. XIX era endarrerida, amb baixa productivitat i tècniques antiquades. A les Balears predominava el minifundi amb cultius de secà (cereals, ametllers) i vinya. L'olivera i els cítrics també eren importants, destinats principalment al mercat local. Cal destacar que els sistemes de reg eren molt precaris.

Les Desamortitzacions: Mendizábal i Madoz

Les desamortitzacions foren processos de venda forçosa de béns. Les més importants van ser:

• La de Mendizábal (1836): Va afectar béns de l'Església.
• La de Madoz (1855): Va expropiar béns municipals i comunals.

L'objectiu era reduir el deute públic i crear una classe mitjana propietària. Tanmateix, els resultats no van ser els esperats.

La Industrialització Tardana a Espanya i Balears

La industrialització espanyola fou tardana i desigual, concentrada a Catalunya (indústria tèxtil) i al País Basc (siderúrgia). A les Balears destacà:

• La indústria tèxtil a Sóller.
• La sabateria a Inca i Ciutadella.
• Les indústries agroalimentàries a Palma.

La falta d'inversió limitava el desenvolupament industrial.

El Ferrocarril Espanyol i el Transport Marítim

El ferrocarril espanyol es desenvolupà tardanament amb una xarxa radial centrada a Madrid. L'ample de via diferent a l'europeu dificultava les connexions internacionals. La construcció fou lenta i costosa, deixant moltes zones mal comunicades. El transport marítim seguia sent crucial per a les illes.

Estructura de les Classes Socials al Segle XIX

La societat del segle XIX es definia per una marcada desigualtat:

• Noblesa i Alt Clergat: Mantenien privilegis i grans propietats.
• Burgesia: Comercial i industrial, amb un poder creixent.
• Classes Mitjanes: Professionals liberals i funcionaris.
• Classes Populars: Camperols i obrers, amb condicions precàries.
• Proletariat: Extrema pobresa i marginació social.

Condicions Laborals i Vida del Proletariat

Els treballadors patien jornades de 12-14 hores, salaris miserables i condicions insalubres. El treball infantil era comú. No existien drets laborals ni protecció social. Les malalties i accidents laborals eren freqüents. L'habitatge era precari i les epidèmies afectaven especialment aquesta classe social.

L'Associació Internacional de Treballadors (AIT)

L'AIT arribà a Espanya el 1868 mitjançant Giuseppe Fanelli. L'anarquisme fou el corrent dominant, especialment a Catalunya. Va organitzar els primers sindicats obrers i vagues importants. Fou il·legalitzada el 1874 després de la Restauració, però les seves idees van influir molt en el moviment obrer posterior.

El Rol de la Dona i la Limitació de Drets

Les dones no tenien drets polítics ni vot. L'educació era limitada i centrada en tasques domèstiques. Depenien legalment del pare o marit. El treball femení es considerava complementari i estava mal pagat. La seva presència pública era molt limitada. Les primeres feministes començaven a reivindicar canvis.

La Restauració Borbònica (1874-1931)

La Restauració Borbònica representa un període clau en la història d'Espanya, iniciat amb el retorn de la monarquia en la figura d'Alfons XII després del turbulent Sexenni Democràtic. Antonio Cánovas del Castillo, principal arquitecte d'aquest sistema polític, va dissenyar un règim basat en l'estabilitat i el pragmatisme, encara que això suposés sacrificar la veracitat democràtica.

El Sistema del Torn Pacífic i el Caciquisme

El sistema es fonamentava en el “torn pacífic” entre dos grans partits dinàstics:

• El Conservador, liderat pel mateix Cánovas.
• El Liberal, encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta.

Aquesta alternança política es mantenia mitjançant un sofisticat sistema de frau electoral conegut com a caciquisme. Els cacics, figures influents a nivell local, controlaven els vots mitjançant una xarxa de favors, coaccions i manipulacions electorals, assegurant així els resultats desitjats pel govern de torn.

La Constitució de 1876 i el Sufragi

La Constitució de 1876, pilar jurídic del sistema, reflectia el caràcter moderat i conciliador de la Restauració. Establia una sobirania compartida entre el Rei i les Corts, un sistema bicameral i una declaració de drets i llibertats que, tot i ser àmplia sobre el paper, quedava sovint limitada a la pràctica. El text constitucional atorgava al monarca importants prerrogatives, com el poder executiu i la potestat de nomenar i cessar ministres, convertint-lo en una peça central del sistema polític.

Inicialment, el sufragi era censatari, limitat a homes amb cert nivell de renda o educació, encara que el 1890 es va establir el sufragi universal masculí. No obstant això, aquest avanç democràtic va quedar neutralitzat per l'efectivitat del sistema caciquil, que continuava controlant els resultats electorals.