Economia, Societat, Política i Il·lustració al S. XVIII

Característiques de l'Antic Règim

Economia

• Economia agrícola: L'agricultura és la principal font d'ingressos.
• Terres senyorials: Grans extensions de terres propietat de la noblesa.
• Guaret: Sistema de conreu que consisteix a deixar reposar any sí, any no, un terreny empobrit per tal que torni a adquirir fertilitat.
• Delma: Part de la collita que es lliura a l'església.
• Drets senyorials: Són les rendes que rebien els senyors i que els camperols havien de pagar perquè dominaven el territori i pagaven pels estris.
• Agricultura de subsistència: Agricultura que, amb la producció obtinguda, cobreix les necessitats d'alimentació d'una família pagesa.
• Crisi de subsistència: Crisi econòmica periòdica que patia la població durant l'Antic Règim a causa de la irregularitat de les collites i que es caracteritzava per la manca d'aliments i llur encariment. La conseqüència més greu era la fam, que provocava les revoltes del pa (per la pujada del preu del pa).
• Autoconsum: Tipus de consum basat en la producció que un mateix duu a terme.
• Xarxes de comerç escasses entre territoris: Carrers estrets dificulten el comerç exterior. Però el comerç exterior flueix perfectament, amb el triangle de l'Atlàntic.

Tres activitats artesanals:

1. Tornen a haver-hi gremis (associació d'artesans del mateix ofici). El gremi fiscalitza la producció (fixa els preus del producte).
2. Apareix el domestic system: El comerciant va a la casa dels camperols i fa el treball a casa; quan hi havia menys treball als camps era quan començava a treballar a casa.
3. Creació d'un local on va gent a treballar (manufactures), ficant a disposició dels treballadors la maquinària. La diferència amb la indústria és que les eines són manuals (fabriquen teixits de luxe).

Societat

• Elevada taxa de natalitat i de mortalitat (baixa esperança de vida, molta mortalitat per molta producció però pocs aliments) -> Crisis de subsistència.
• Societat estamental: Estament, grup de persones que tenen unes relacions jerarquitzades entre elles. El naixement dictamina la posició del nadó.
• La burgesia (alta) comprava títols nobiliaris a més de tenir poder a la ciutat.
• Noblesa: Tenien poder ja que eren grans propietaris, tenien un domini de les terres a més que no pagaven impostos, tenen dret a portar espasa, no són un grup homogeni (noblesa toga: no es refereix a les persones que han comprat el càrrec o no són de sang noble).
• Tercer Estat: Formen més del 95% de la població. Discriminació legal i econòmica, paguen impostos, no hi ha igualtat, reivindicació per millorar la seva situació tant legal com econòmica. Això porta a la unió de l'estament i portarà a la Revolució Francesa.

Política

• Monarquia Absoluta: Estava basada en la monarquia de Dret Diví, en què el rei era nomenat per Déu (el poder) no té cap límit, tampoc el comparteix amb ningú.
• Parlamentarisme: El poder executiu i jurisdiccional era repartit el poder per altres nobles i després era exercit pel rei. Poder del monarca limitat pel parlament, però els mateixos parlaments eren limitats. Els parlaments no representaven a tothom ja que eren pagats pels nobles, només els rics. El Parlament fa les lleis i vigila que el rei les executi.

La Il·lustració

Moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a Europa al segle XVIII. Aquestes idees van suposar una important modernització cultural i l'intent de transformar les estructures de l'Antic Règim.

Política segons la Il·lustració

Defensen unes idees contràries en tots els sentits a l'Antic Règim. Volen organitzar una política lliure i per a tothom; socialment volen llibertat i igualtat.

• John Locke: El pare del liberalisme polític, defensa les llibertats individuals.
• Voltaire: Defensa la tolerància religiosa i la llibertat del pensament.
• Montesquieu: Proposà la divisió del poder. El legislatiu vol que el tingui l'assemblea. L'executiu, el rei i el jurídic, els jutges.
• Rousseau: Defensa la necessitat de tenir establert un contacte social entre governants i governats.

Aquestes idees són les bases del liberalisme polític.

Idees de la Il·lustració

1. La raó: Únic mitjà per descobrir o aconseguir la veritat.
2. El progrés: És molt important; per arribar al progrés necessitem la ciència.
3. La naturalesa: És allò veritable i autèntic, és la veritat per als il·lustrats ja que és font de bondat, justícia, l'home és bo per naturalesa.
4. Felicitat: L'home neix per ser feliç i tothom té dret a ser feliç.

Economia

• Aporta els fisiòcrates (defensen que la riquesa de l'Estat era l'activitat econòmica, defensen que ve de la naturalesa).
• Adam Smith (el pare del liberalisme econòmic): Llibertat individual, cadascú ha de ser lliure, no-intervenció de l'Estat, la llei de l'oferta i la demanda. Aquestes idees són venerades pels burgesos i recolzaven, els burgesos afavorien aquestes idees ja que els ajudaven.

Característiques de l'era Napoleònica

Napoleó Bonaparte:

• Acaba amb la guerra civil.
• Aplica un sistema polític.
• Es desenvolupen les indústries tèxtils.
• Envaeix Europa i guanya territoris.
• Ens independitzem.