Economia i societat a Espanya al segle XVI

Arribada de plata i or: es va produir una gran quantitat de demanda de productes per a les noves terres, un gran creixement del comerç i una gran aportació d'or i plata d'Amèrica, això no va provocar una millor qualitat de vida ja que els rics eren més rics i els pobres més pobres.

Economia: en l'economia va augmentar l'exportació de llana i la industria artesana, sent el sector de comerç el que va experimentar un canvi més gran.

Demografia: la població va augmentar de 5 milions a 8 milions d'habitants, especialment a Castella, encara que la població a les ciutats era escassa i les ciutats no superaven els cinc mil habitants.

La societat: trobem clergat, noblesa, pagesos, cristians vells, moriscos i jueus conversos.

Declivi de l'imperi

Felip III: va inaugurar una nova etapa política, ja que va renunciar a exercir personalment les tasques del govern que van passar a exercir a mans de ministres omnipotents, els validos, va lliurar el govern al duc de Lerma, que va aconseguir mantenir la pau a l'exterior, i va fer l'expulsió dels moriscos, i a València va agreujar els problemes agrícoles.

Felip IV: es va involucrar en els conflictes europeus per l'esclat de la guerra dels Trenta Anys, el valid/privat seu era comte-duc d'Olivares era partidari de la guerra encara que al principi va tenir victories, aviat van succeir moltes derrotes, després de firmar la pau, Catalunya va seguir enfrontada amb França i després de signar la pau dels Pirineus, però Catalunya va haver de cedir part de Cerdenya i Rosselló als francesos.

Declivi de l'imperi 2

Carles II: és el regnat del darrer rei dels Habsburg va constituir el moment més crític de l'imperi, ja que es van unir la pròpia incapacitat del rei i la corrupció dels validos, etc. Al morir Carles II sense descendència.

Crisi econòmica segle XVII

L'agricultura va empitjorar, la ramaderia va veure com es reduïen els caps de bestiar a causa d'una sequera i guerres, la indústria i el comerç van patir una disminució profunda per la competència de productes estrangers, ni les pujades d'impostos ni les constants devolucions de moneda van salvar l'hisenda reial, que es va declarar en fallida diverses vegades.

Crisi demogràfica segle XVII

La població va disminuir molt per el flux migratori al nou continent, les baixes ocasionades per la guerra, l'expulsió dels moriscos i les pestes i epidèmies ocorregudes (1601-1685)

Problemes socials segle XVII

El flux de riquesa que provenia d'Amèrica durant el segle XVI es va fer servir per consolidar un model social de tipus nobiliari en què els capitals es dedicaven a la compra de terres, cases, etc. Davant d'uns pocs privilegiats hi havia una enorme massa de població marginada: els llauradors havien perdut les seves terres, els artesans s'havien empobrit, etc. No hi havia sectors que mantinguessin una vida digna amb el producte del treball. Només els territoris perifèrics, especialment la Corona d'Aragó, marginats de l'aventura americana, no van notar tant la crisi perquè es van centrar en l'agricultura, la ramaderia, les activitats artesanes i el comerç, és a dir, el que avui anomenem economia productiva.