Economia i societat a Espanya al segle XIX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,24 MB

  1. Segons la gràfica presentada:

qlX3n+2PGRSgmnAsntkKxS9PNWdput3Fn+2XwGdvEMrM0Iqbm9muvdgsj8fz0YvKwyJdS0AAAAAElFTkSuQmCC

  1. Descriu el tipus de Font

Es tracta d'una font secundària. Estem davant d'un gràfic circular on ens indica la composició de la societat activa a l'any 1860, en %.

  1. Analitza les dades presentades.

En aquest gràfic podem veure com els pagesos i petits propietaris engloben el sector més gran amb un 77,7%, seguidament ens trobem amb la classe mitjana amb un 14,6% i els dos sectors amb el percentatge més baix són l'alta burgesia i els obrers amb un 5,1% i un 2,6%, respectivament.

  1. Fes una descripció del context històric on les situem.

Podem contextualitzar la font a mitjans del S.XIX durant el període d'Isabel II i sota el govern de la Unió Liberal d'Odonell, quan al país s'estava construint un estat liberal.

2) Segons la gràfica presentada: Distribució de la població espanyola per sectors econòmics de l'any 1900.

P9ntHCemMQDTAAAAAElFTkSuQmCC

  1. Descriu el tipus de Font.

Es tracta d'una font secundària. Estem davant d'un gràfic circular on ens indica la ocupació de la població a Espanya l'any 1900.

  1. Analitza les dades presentades.

En aquest gràfic podem veure com la major part de l'ocupació a Espanya en aquest any ocupava el sector primari amb un 66%, per tant era una població bàsicament rural; seguidament, trobem els serveis amb un 22% i com a últim trobem el secundari amb un 12%, aquella part de la població que treballava en el sector industrial.

  1. Fes una descripció del context històric on les situem, quines són les principals diferències amb la gràfica anterior. Que ha variat a l'estat espanyol, econòmicament parlant?

Contextualitzem la font a finals del S.XIX, en plena segona revolució industrial, motiu pel qual trobem una disminució del sector primari en el gràfic, ja que molts dels pagesos que treballaven al camp havien emigrat a les ciutats a la recerca d'una vida millor treballant a les fàbriques, de manera que la població agrícola, tot i sent encara majoritària entrats al S.XX, anava disminuint progressivament. El número d'obrers a les ciutats cada vegada seria més elevat, mentre la classe burgesa adinerada, propietària de les fàbriques continuaria sent reduïda.

A principis del S.XX doncs, l'economia espanyola continuaria sent bàsicament rural, però el sector industrial, sobretot a Catalunya i el País Basc, aniria creixent donant-li un fort impuls.

3) Llegeix el text i respon a les preguntes plantejades.

ncUiBQwp8GRQ4lIlfBhUPn3FIgUMKfFUocCgTvyoreTiPQwocUuDLoMChTPwyqHj4jEMKHFLgq0KBQ5n4VVnJw3kcUuCQAl8GBQ5l4pdBxcNnHFLgkAJfFQocysSvykoezuOQAocU+DIocCgTvwwqHj7jkAKHFPiqUOBQJn5VVvJwHocUOKTAl0GBQ5n4ZVDx8BmHFDikwFeFAocy8auykofzOKTAIQW+DAocysQvg4qHzzikwCEFvioUOJSJX5WVPJzHIQUOKfBlUOBQJn4ZVDx8xiEFDinwVaHAoUz8qqzk4TwOKXBIgS+DAocy8cug4uEzDilwSIGvCgX+fynRpqRyUsVqAAAAAElFTkSuQmCC

  1. Quins grups formaven la classe dirigent o dominant a Espanya del segle XIX. Quines eren les activitats de la gran burgesia?

El grup que formava la classe dominant a Espanya al segle XIX era l'alta burgesia on les seves activitats es basaven en el control de les seves propietats del camp, ja que un percentatge important de la renda agrària i, per tant, de la riquesa acabava a les seves mans. Aquesta classe també es dedicava a les finances i a l'alt comerç.

  1. Quan i com es va conformar la burgesia catalana? Quines característiques diferenciaven la burgesia industrial.

La burgesia catalana es concentrava a Barcelona i entre el 1838 i el 1868 va viure un moment d'esplendor gràcies al desenvolupament de la indústria. Per exemple, aquest grup es formava per antigues famílies dedicades als negocis mercantils, industrials del cotó i del ferro, propietaris de finques urbanes dedicats a l'especulació immobiliària o d'una nova generació, els indians, que eren persones que havien repatriat capitals de les colònies americanes.

La burgesia industrial es concentrava sobretot a Barcelona, el Maresme i a la zona d'Igualada. Aquest grup es va agrupar en la defensa dels seus interessos i va constituir, al 1826, la Comissió de Fàbriques de filats, teixits i estampats de cotó, que es va transformar el 1847 en la Comissió de Fàbriques que integrava tots els fabricants. També, va néixer Foment del Treball Nacional amb la fusió de la Comissió de Fàbriques i l'Institut Industrial de Catalunya, i juntament amb la Cambra de Comerç (1886) van dominar la vida econòmica catalana del final del segle XIX.

  1. Qui eren els Güell. Quin pes econòmic i polític van tenir i la seva relació amb el mecenatge d'artistes catalans.

La família Güell va ser una família de Barcelona que va tenir una importància molt gran tant en l'àmbit de la política, ja que un dels seus components més importants Eusebi Güell va ser regidor de Barcelona i diputat provincial com en l'àmbit de la indústria tèxtil. També el més generós mecenes de Gaudí s'anomenava Güell.

4) Llegeix el text i respon a les preguntes plantejades.

tb4HLvZQnIEpAlIEtgP0lAhsn9NFtyX2UJyBKQJSBL4AlLQIbJJyxw+XGyBGQJyBKQJbCfJCDD5H6aLbmvsgRkCcgSkCXwhCUgw+QTFrj8OFkCsgRkCcgS2E8SkGFyP82W3FdZArIEZAnIEnjCEpBh8gkLXH6cLAFZArIEZAnsJwnIMLmfZkvuqywBWQKyBGQJPGEJyDD5hAUuP06WgCwBWQKyBPaTBGSY3E+zJfdVloAsAVkCsgSesARkmHzCApcfJ0tAloAsAVkC+0kCMkzup9mS+ypLQJaALAFZAk9YAjJMPmGBy4+TJSBLQJaALIH9JAEZJvfTbMl9lSUgS0CWgCyBJywBGSafsMDlx8kSkCUgS0CWwH6SgAyT+2m25L7KEpAlIEtAlsATloAMk09Y4PLjZAnIEpAlIEtgP0lAhsn9NFtyX2UJyBKQJSBL4AlL4P8Hn6gfVQwaagsAAAAASUVORK5CYII=

Descriu els tipus de Font.

El doc.1, es tracta d'una font primària (contemporània dels fets) de caràcter econòmicosocial. Es basa en els acords laborals que es van establir en la Societat de Teixidors.

El doc.4, es tracta d'una font primària (contemporània dels fets) de caràcter polític-jurídic. Es basa en el conjunt de normes que prohibeixen les associacions obreres a Barcelona l'any 1857.

b.Analitza les dades presentades.

Bàsicament en el doc.1 comenta les condicions laborals dels treballadors de la societat tèxtil catalana que en cas de malaltia o acomiadament indegut per part de l'amo, la societat de teixidors es farà càrrec de la part econòmica que afecti al treballador.

En el doc.2 comenta la dissolució de totes les mutualitats i associacions entre individus de la classe obrera o de la infracció que cometrien aquestes associacions si continuessin ajudant econòmicament als obrers un cop acomiadats.

  1. Fes una descripció del context històric on les situem.

Situem la font durant la revolució industrial en ple S.XIX durant la regència del general Espartero en el primer document i del regnat d'Isabel II en el segon i sota governs moderats, com el de Narváez el 1857 que prohibien tota llibertat d'associació i reunió als obrers, tal i com veiem en el segon document.

5) Llegeix les fonts i fes les preguntes del final.

HGgwUH+41zzbcKDhQMOBhgMNBxoOrK8caDDQ+jpzDd0NBxoONBxoONBwoOFAfzjQYKD+cK95tuFAw4GGAw0HGg40HFhfOdBgoPV15hq6Gw40HGg40HCg4UDDgf5w4P8HpM4AKM91pJoAAAAASUVORK5CYII=

1kOkjUlTMJsAAAAAElFTkSuQmCC

DxINgZ0UhLFbAAAAAElFTkSuQmCC

Doc.1 Es va formar aquest partit polític per denunciar i criticar el capitalisme, tan el seu sistema econòmic com les desigualtats que generava aquest sistema. Per això un dels objectius principals dels socialistes era aconseguir la igualtat. Per aconseguir-ho volien imposar el sufragi universal, la reducció d'hores de treball, el dret a reunió... En definitiva, defensar els drets dels treballadors.

Doc.2 Els socialistes van fundar la UGT l'any 1888. El sindicat de la UGT pretenia l'emancipació de la classe treballadora, la defensa de la propietat social i la conquesta del poder polític. Concretament, un dels seus objectius en la vaga de 1890 va ser la reducció de la jornada laboral a 8h i la implantació de la Festa Nacional del Treballador el dia 1 de maig.

Doc.3 L'anarquisme, a principis dels anys 80, amb la formació de la FTRE en el primer congrés anarquista va anar guanyant adeptes, però cap 1883 amb la repressió que l'estat havia imposat i la seva divisió interna en dos grups, els partidaris de l'acció de masses (vagues i revolucions) i l'altre grup a favor de l'acció directa individual (terrorisme), va caure en declivi fins que la FTRE va acabar desapareixent.

Algunes propostes que va plantejar la FTRE es basaven en destruir dels pilars bàsics del capitalisme: l'Estat, la burgesia i l'església.

Doc.4 El grup o bloc de l'anarquisme que eren els partidaris de l'acció directa individual (terrorisme) van realitzar diversos atemptats com l'atemptat contra el capitá General de Catalunya Martínez Campos (1893), contra el Liceu o contra la Processó de Corpus de Barcelona (1896). També van assassinar el President del Consell de Ministres Cánovas del Castillo (1897) i van crear la Mano Negra a Andalusia.

Entradas relacionadas: