Economia i societat a Espanya (1898–1931): demografia, camp i indústria

Economia i societat (1898–1931)

· El canvi demogràfic (1900–1930)

1. El canvi demogràfic a Espanya

Entre 1900 i 1930 la població espanyola va experimentar un augment demogràfic important, tot i que inferior al d'altres països europeus. Aquest creixement es va produir en un context de transició demogràfica lenta i amb una estructura territorial encara molt agrària.

Les causes principals del creixement foren:

• Disminució de la taxa de mortalitat, mentre la natalitat es mantenia elevada.
• Augment de l'esperança de vida, que arriba als 50 anys el 1930.

Aquestes millores es van deure a diverses causes:

• La desaparició de les grans epidèmies.
• Una alimentació més abundant gràcies a les millores en les comunicacions.
• El progrés de les infraestructures sanitàries i de la higiene pública.

Tot i això, el creixement real de la població va ser menor del que indicaria el creixement natural a causa de la forta emigració, sobretot del camp cap a les ciutats i cap a l'exterior.

L'any 1930, Espanya continuava sent un país predominantment agrari.

2. El canvi demogràfic a Catalunya

Catalunya presenta una evolució diferenciada: descens simultani de les taxes de mortalitat i natalitat, amb un creixement natural baix. L'augment de població es va produir principalment gràcies a la immigració procedent de la resta d'Espanya, especialment cap a Barcelona, que va duplicar la seva població i va superar el milió d'habitants el 1930. Aquesta població es va concentrar majoritàriament en el sector industrial.

3. Moviments migratoris

Es consolidaren rutes migratòries internes destacades:

• Barcelona: població procedent de diverses regions d'Espanya.
• Madrid: immigració de Castella i Lleó, Castella‑la Manxa, Granada i Jaén.
• Bilbao: arribada del País Basc, nord de Castella i Navarra.
• Sevilla i zones mineres: població d'Andalusia i Extremadura.
• Galícia: emigració cap a Amèrica.

No hi hagué una migració significativa cap a Extremadura o Galícia, on l'agricultura continuava sent l'activitat principal.

· El camp i els seus problemes

1. Evolució de l'economia rural

Espanya continuava essent un país agrícola: el 80% de les exportacions provenien del camp.

El camp va evolucionar lentament cap a una economia de mercat amb canvis com:

• Reducció del guaret.
• Introducció de millores tècniques i ús d'adobs químics.
• Augment dels regadius i diversificació de conreus (cereals, ametllers, patates, remolatxa...).

La superfície cultivada i la productivitat van augmentar durant la Primera Guerra Mundial (1914–1918).

2. Estructura de la propietat de la terra

Modalitats de la propietat:

• Latifundis: Andalusia, Extremadura, Castella‑la Manxa i sud de Lleó.
• Minifundis: Galícia i nord peninsular.
• Propietat mitjana: resta del territori.

Arrendaments: a curt o llarg termini.

Grups socials al camp:

• Oligarquia de terratinents: propietaris de grans i mitjanes finques; una de les bases del poder de l'Estat, amb gran presència a les Corts gràcies als partits dinàstics.
• Massa camperola: arrendataris, parcers (pagaven en producte) i jornalers, el sector més pobre.

3. Tensions socials al camp

Andalusia: clima d'agitació social provocat per la concentració de la terra en latifundis, l'elevat nombre de jornalers en situació precària i la negativa dels propietaris a qualsevol reforma.

Els camperols reivindicaven una reforma agrària. Entre 1917 i 1920 els conflictes s'intensificaren a causa de l'augment dels preus i de la influència de la Revolució Soviètica de 1917.

Resposta de l'Estat: intervenció de la Guàrdia Civil i l'exèrcit, declaració de l'estat de guerra i aplicació de la Llei de Jurisdiccions.

Catalunya: conflicte dels rabassaires. Crisi de 1914: la fil·loxera destrueix les vinyes; els propietaris intenten renegociar els contractes. Sorgeix la Unió de Rabassaires, que actua com a sindicat del camp. Hi hagué crisi agrària i agitació social entre 1917 i 1923, i l'organització esdevé el sindicat majoritari del camp català.

· Evolució de la indústria i l'economia

1. Transformacions industrials

Substitució del vapor per l'electricitat. Concentració industrial, especialment al País Basc. Augment de la mineria de carbó i ferro. Diversificació de sectors: químic, metal·lúrgic, paperer, transports, construcció i navilier.

Inconvenients: dificultat per competir a l'exterior pels costos elevats; política proteccionista (aranzels); i debilitat del mercat interior, dependent del poder adquisitiu agrari.

2. Conjuntura econòmica i la Primera Guerra Mundial

Alternança de períodes de crisi i expansió (1900–1929).

Durant la Primera Guerra Mundial: el 1915 augmentà la demanda de productes espanyols. Hi hagué inflació perquè la producció no augmentava; els beneficis no es repartien equitativament i empitjoraren les condicions obreres. En acabar la guerra augmentà l'atur.

La Revolució Soviètica (1917) incrementà la conflictivitat social.

· Societat industrial i moviment obrer

1. Condicions de vida i treball

Salaris baixos, jornades de 10–12 hores, absència de protecció social i treball infantil i femení mal pagat.

2. Ideologies i sindicats

Socialisme: UGT i PSOE. El 1910 no obtenien representació parlamentària; tenien influència a Astúries, Alacant, Madrid i País Basc. Hi hagué escissió interna i sorgí el PCE, adherit a la Tercera Internacional.

Anarquisme: CNT. Nucli actiu: Unió Mancomunada d'Arts i Oficis del Baix Ter. Rebuig de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. Origen a Madrid (1900). Solidaritat Obrera (1911). FAI (1927, València).

3. Dinàmica del moviment obrer (1908–1931)

Vagues i manifestacions per millores salarials i jornada. Radicalització a partir de 1917. Resposta de l'Estat: declaració d'estat de guerra. Aconseguiment clau: la jornada laboral de 8 hores (1919). Final amb la dictadura de Primo de Rivera.

· La condició femenina

5.1. La inferioritat i la indiferència

Dones: educació orientada a la instrucció bàsica, afecte, maternitat i família. Majoritàriament no anaven a l'escola; rebien formació religiosa i domèstica. Desigualtat des de la infància.

Homes: educats per a tasques públiques, món laboral, política i cultura; destinats a la universitat. Cap al 1900 s'arriba al 10% d'universitaris, però aquesta situació no es manté fins a 1930.

5.2. El treball femení

Mal vist socialment; acceptat només com a complement del salari masculí. Triple discriminació:

1. Explotació laboral.
2. Sous inferiors.
3. Doble jornada domèstica.

Presència a fàbriques per menor cost. Participació sindical: Tèxtil de la Constància, Sindicat Barceloní de l'Agulla (1913).

5.3. La dona i la llei

Desigualtat legal entre home i dona. El dret civil català (1923) aplicava la submissió al marit i el Codi Civil espanyol reflectia una dependència econòmica. L'adulteri: masculí no castigat, femení amb càstigs legals extrems.

5.4. Els primers símptomes de canvi

Reivindicacions: dignificació del treball, accés a la cultura i l'educació, control de la natalitat i accés limitat a la política.

Ideologies i figures: Dolors Monserdà (reformisme catòlic), Teresa Claramunt (anarquisme), Teresa Mañé (La Revista Blanca). El 1918 es permet l'accés a cossos tècnics; el 1933 s'aconsegueix el dret de vot. Primo de Rivera nomenà dones a l'Assemblea Consultiva.