Economia i Societat a Espanya (1898-1931): Transformacions Clau

Economia i Societat (1898-1931)

1. Demografia

Entre el 1900 i el 1930, el nombre d'habitants d'Espanya va créixer.

• A Espanya:
  • Disminució de la taxa de mortalitat.
  • Manteniment d'una taxa de natalitat alta.
  • Augment de l'esperança de vida (gràcies, per exemple, a la desaparició d'epidèmies).
  • Èxode rural cap a les ciutats.
• A Catalunya:
  • Disminució de la natalitat i de la mortalitat.
  • Augment de la població degut a la immigració provinent d'Espanya.

2. Agricultura

Entre els anys 1898 i 1931, Espanya era predominantment un país agrícola.

L'evolució al camp

Es va caracteritzar per un pas de l'economia de subsistència a l'economia de mercat. Va augmentar la superfície cultivada, la producció i la utilització de regadius. Va disminuir la utilització del guaret.

Estructura de les terres

• Latifundi: (gran extensió de territori) Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa.
• Minifundi: (parcel·la petita) Galícia i zones del nord.
• Propietats mitjanes: a la resta d'Espanya.

Propietat de les terres

• Propietari: (amo de les terres).
• Arrendatari: (llogater de les terres) pagava un preu en metàl·lic.
• Parcer: (persona que lloga la terra però dóna part de la collita).
• Jornalers: (treballaven les terres dels amos a canvi d'un sou baix; vivien en condicions molt precàries).

A Catalunya, predominava la propietat mitjana. L'emfiteusi era un acord entre dues persones pel qual el propietari cedia a perpetuïtat una extensió de terreny a l'altre. Un exemple era la rabassa morta.

Tensions socials

• Agitació social al camp andalús.
• Reivindicació de la reforma agrària (l'actuació del Govern va ser enviar la Guàrdia Civil per sufocar les revoltes). Es pretenien millorar les condicions de vida i les condicions salarials, entre d'altres.
• A Catalunya es va produir el Conflicte dels Rabassaires a causa de la fil·loxera.

3. Evolució de la Indústria

Trets generals

La modernització d'Espanya en l'àmbit industrial va comportar canvis notables:

• Substitució del vapor per l'electricitat com a font d'energia.
• Concentració de la indústria pesant al País Basc.
• Diversificació dels sectors (sector químic, paperer, transports...).
• Augment de la productivitat minera.

Conjuntures econòmiques

La pèrdua de les colònies no va tenir una gran repercussió general, però sí que va afectar el tèxtil català i va suposar la redistribució de capitals, amb la creació del Banco Hispano Americano i del Banco Español de Crédito.

Esdeveniments internacionals

Primera Guerra Mundial

La Guerra va motivar un augment de la demanda de productes dels països contendents, i un encariment progressiu dels productes de primera necessitat en el mercat interior. Els beneficis econòmics generats per la guerra no van quedar repartits entre tota la societat.

Revolució Russa

Les condicions socials van contribuir a augmentar la conflictivitat social durant aquests anys.

Indústria catalana (1900-1930)

La indústria catalana va patir una desacceleració. Un dels problemes principals de la indústria era la dependència de l'exterior, tant pel que fa a les matèries primeres com a les fonts d'energia. El 1911, la indústria catalana va començar a deixar de dependre del carbó, gràcies a la creació de grans companyies productores d'energia hidroelèctrica.

L'energia hidroelèctrica, que permetia instal·lar les fàbriques lluny dels rius, va facilitar la diversificació dels sectors industrials. Al costat del tèxtil cotoner i de llanes, van aparèixer la indústria química, la metal·lúrgica i l'automobilística.

Acabada la guerra, la indústria catalana va entrar en un període de crisi (1919-1923). La pèrdua del mercat europeu va suposar una dependència del mercat interior i el retorn al proteccionisme.

4. Evolució del Moviment Obrer

El moviment obrer es va concentrar en quatre àrees principals: Madrid (construcció i transports), el País Basc (indústria pesant), Astúries (mineria) i Barcelona (tèxtil).

Les condicions de vida

Les famílies obreres vivien en condicions gairebé d'estricta subsistència: s'allotjaven en habitatges petits que solien compartir amb altres famílies, concentrades en barriades determinades o en barraques a la vora del mar.

A Barcelona, va sorgir un procés de desintegració social, com a conseqüència del creixement accelerat que va experimentar la ciutat. La part antiga es va convertir en el bloc de residència dels immigrants; a l'Eixample s'hi va instal·lar la burgesia; i els menestrals vivien als pobles recentment agregats a Barcelona, com ara Sarrià. La classe proletària es concentrava a les zones industrials. Aquesta manca d'integració va generar un sentiment d'odi envers les classes riques.

Les condicions laborals eren força precàries: jornades de feina de 10 a 12 hores, inclosos els diumenges; no hi havia contractes; la higiene era inexistent; no es prenien mesures de seguretat laboral; i els sous amb prou feines permetien cobrir les necessitats d'alimentació. A més, la classe obrera no podia sortir de la seva condició precària per mitjà de l'estudi: les xifres d'analfabetisme eren molt elevades.

Els obrers sovint malgastaven el temps a la taverna; alguns sectors més conscients, però, van empènyer la classe treballadora cap a la mobilització per mitjà de la premsa. La premsa que arribava a la classe obrera tenia un tret comú: l'anticlericalisme. A més d'atacar els rics, es va accentuar l'odi contra l'estament eclesiàstic, que predicava als treballadors la conformitat amb la situació del present.

Ideologies i sindicats

Al primer terç del segle XX, el moviment obrer espanyol seguia dividit en dos corrents ideològics:

• El socialista, representat per la UGT.
• L'anarquista, representat per la CNT.

A més dels sindicats, hi va haver un partit polític influent, el PSOE.

5. La Condició Femenina

La dona estava sotmesa i discriminada respecte a l'home. Existien diferències entre la dona camperola i obrera, i la dona burgesa. La finalitat principal de la dona era la reproducció, tenir cura dels fills i realitzar tasques domèstiques. Les primeres manifestacions de canvi es van produir en les primeres dècades del segle XX.

La dona era considerada intel·lectualment inferior a l'home. Se la relacionava amb el sentiment d'afecte, la família i la maternitat. L'home, en canvi, amb la raó i la consciència, el món laboral, la política i la cultura. L'educació per a les dones es limitava a la religió, llegir, escriure i cantar; per tant, l'accés a la universitat per a una dona era ple d'obstacles. Els homes, en canvi, en educació estaven relacionats amb les matemàtiques i amb el món laboral.

El treball de la dona estava mal vist entre les classes més altes. Les dones, a part del treball domèstic, realitzaven treballs als tallers i a les fàbriques (amb sous inferiors als homes, és clar). Sofrien una triple discriminació.

La legislació i la dona

La legislació obligava la dona a obeir el marit. El marit administrava els béns de la dona (per exemple, ella no podia comprar ni vendre res). En cas d'adulteri, per exemple, el tracte legal era molt diferent: si l'home enganyava la dona, aquesta no podia reclamar; en canvi, si ella era adúltera, ell podia, fins i tot, matar-la. El 1933 es va produir per primera vegada la votació amb participació femenina.

Símptomes de canvi

Es van observar canvis significatius com l'accés de la dona als àmbits públics i polítics, la dignificació del treball femení i un major accés a la cultura.