Economia i Societat a l'Antic Règim i la Il·lustració

Economia durant l'Antic Règim:

1. Agricultura: Al segle XVIII, la majoria de la gent vivia al camp i es dedicava a l'agricultura, sobretot per cobrir les seves necessitats bàsiques. Els cultius principals eren cereals, vinya i oliveres. Sovint hi havia problemes com males collites, mal clima i carreteres en mal estat, cosa que causava fam, més mortalitat i conflictes socials.

2. Règim senyorial: La terra estava controlada per la noblesa i el clergat. Els pagesos podien ser lliures, però encara havien de pagar impostos i complir obligacions envers els senyors feudals.

3. Desenvolupament industrial i comercial: La indústria es basava en petits tallers artesans, però van aparèixer noves formes de producció com el "putting-out system". A més, es van crear grans fàbriques per a productes de luxe. El comerç amb altres continents, com Amèrica i Àsia, també va créixer.

4. Demografia: Tot i que la natalitat i la mortalitat eren molt altes, la població europea va créixer molt gràcies a millores en l'alimentació i una reducció de les epidèmies com la pesta.

1. La Il·lustració: Moviment cultural i de pensament sorgit a Europa al segle XVIII amb l'objectiu d'il·luminar la societat amb l'ús de la raó per acabar amb la ignorància i la superstició. Les seves idees principals són:

   • Raó: Base del coneixement i el progrés.
   • Educació: Millor mitjà per combatre la superstició i millorar la societat.
   • Progrés: Millora constant en tots els àmbits.
   • Felicitat del poble: Objectiu de qualsevol govern.
   • Tolerància: Relacions basades en el respecte entre individus.

1. Els pensadors de la Il·lustració:

   • Montesquieu: Va defensar la separació de poders (legislatiu, executiu, judicial) com a clau per a una societat justa.
   • Rousseau: Teoria del contracte social, on la societat es basa en un pacte entre individus que renuncien a algunes llibertats per garantir drets dins d'un sistema polític.
   • Voltaire: Va criticar l'absolutisme i la tirania, proposant un sistema parlamentari que limiti el poder del monarca.

2. Crítica a l'Antic Règim: Els il·lustrats consideraven que el sistema de l'Antic Règim era injust. Defensaven un sistema d'igualtat jurídica i equilibri social que permetés el progrés per a tothom. Rebutjaven els privilegis de les corporacions (com gremis), ja que eren un obstacle per al creixement econòmic. Les seves idees es van difondre gràcies a obres com l'Enciclopèdia dirigida per Denis Diderot i Jean le Rond d'Alembert.

3. Absolutisme i despotisme il·lustrat: L'absolutisme era el sistema polític dominant a Europa, on el rei concentrava tots els poders. Es basava en la idea que el rei era el representant de Déu a la terra, segons teòrics com Jacques Bossuet. Els monarques del segle XVIII van incorporar algunes idees de la il·lustració, creant el despotisme il·lustrat: reformes per millorar la vida dels súbdits, però sense canviar les estructures de poder. Monarques com Caterina II de Rússia, Frederic II de Prússia i Carles III d'Espanya van aplicar aquestes idees.

Felipistes contra austriacistes
Després de la mort de Carles II sense descendència, Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV, va ser escollit com a rei d'Espanya. Anglaterra, Àustria i Holanda van recolzar Carles d'Àustria, provocant la Guerra de Successió. València i Aragó van donar suport als austriacistes però van ser derrotats el 1713. Catalunya i Mallorca també van ser vençudes més tard.

Equilibri continental
La coronació de Felip V va ser acceptada a canvi de la seva renúncia al tron de França. Els tractats d'Utrecht i Rastatt van establir aquest acord, mantenint l'equilibri entre les potències europees.

El reformisme borbònic a Espanya
Felip V va aplicar els decrets de Nova Planta, eliminant les lleis i institucions dels regnes d'Aragó, centralitzant l'administració sota el model castellà. Els seus successors, Ferran VI i Carles III, van continuar aquestes polítiques.

L'economia i la societat a Catalunya al segle XVIII

1. La població: Al segle XVIII, Catalunya va experimentar un creixement demogràfic significatiu, arribant a més d'un milió d'habitants cap a 1787. Aquest creixement va ser causat per una baixa mortalitat, millores en la producció agrícola, i una expansió en sectors econòmics com l'artesania i el comerç.

2. La societat: La societat catalana del segle XVIII era diversa i estava dividida en diferents grups socials, com els camperols, artesans, comerciants i burgesos. Els propietaris de terres, especialment els pagesos benestants, van augmentar en influència.

3. L'agricultura: L'agricultura era la base de l'economia catalana, amb importants avenços en la producció gràcies a la introducció de nous conreus com el blat de moro i la patata, que van ajudar a alimentar la població creixent.

4. El comerç: El comerç català es va expandir notablement, sobretot amb Amèrica i altres regions europees. L'exportació de productes com el vi, l'aiguardent i els teixits va ser clau per a l'enriquiment de la burgesia comercial.

5. Les manufactures: Durant el segle XVIII, les manufactures van començar a créixer, especialment a les àrees tèxtils com la llana i el cotó. Aquest desenvolupament industrial va ser una de les bases per al creixement econòmic de Catalunya.

6. La importància de la botiga: La botiga o petit comerç també va jugar un paper important en l'economia urbana, facilitant l'accés als productes manufacturats i alimentaris per als habitants de les ciutats.

Aquest resum destaca les principals activitats econòmiques i la transformació de la societat catalana durant aquest període.

1. Tipus de font: El Decret de Nova Planta és una font primària contemporània als fets, ja que va ser redactat immediatament després de la Guerra de Successió (1701-1715) per Felip V de Borbó per imposar una nova estructura política a Catalunya i altres territoris de la Corona d'Aragó.

2. Autor i destinatari: L'autor del decret és Felip V de Borbó, el primer rei de la dinastia borbònica a Espanya. El destinatari principal són les autoritats i habitants de Catalunya, ja que el decret s'implementa per reorganitzar les institucions catalanes segons el model centralista de Castella.

3. Tema del document: El document tracta sobre la imposició de la Nova Planta, que suprimeix les institucions polítiques catalanes tradicionals, com les Corts i la Generalitat, i instaura el model administratiu i jurídic de Castella a Catalunya després de la derrota a la Guerra de Successió.

4. Idea més important: La idea central és la centralització del poder a mans de la monarquia borbònica, eliminant l'autonomia política i jurídica de Catalunya. El decret marca la desaparició del sistema polític català propi en favor d'un estat més unificat sota la llei castellana.

5. Estructura del document: El document comença amb un preàmbul on es justifica l'adopció del decret per la pacificació de Catalunya després de la guerra. A continuació, estableix les noves normes que s'aplicaran a Catalunya, com la substitució de les institucions catalanes per l'audiència reial i la imposició del castellà com a llengua de govern.

6. Context històric: El Decret de Nova Planta s'emmarca a l'època de la Guerra de Successió Espanyola (1701-1715), un conflicte internacional en què Catalunya va donar suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en contra de Felip V. La derrota catalana l'11 de setembre de 1714 va portar a la pèrdua dels drets i les llibertats tradicionals, culminant amb aquest decret que uniformitzava Espanya sota les lleis castellanes.

Importància històrica: Històricament, el Decret de Nova Planta va representar la pèrdua de les institucions catalanes i la seva autonomia política. Va ser una transformació radical del sistema de govern a Catalunya, que va passar a estar sotmesa al model absolutista centralitzat del rei Felip V. Aquest decret va tenir un gran impacte polític i administratiu, ja que va integrar Catalunya dins l'estructura de govern castellana, eliminant la seva estructura política històrica i imposant el castellà com a llengua oficial de l'administració.