Economia Social: Conceptes i Principis

EL CONCEPTE D'ECONOMIA SOCIAL

l'interès general

• L'economia social no parla de competència sinó de cooperació --> No més forts, sinó els que cooperen.
• Som animals socials i per tant no podem gaudir de benestar si no ens rodeja el benestar.
• Les societats desiguals els hi costa generar un desenvolupament econòmic sostenible a llarg termini (menys demanda = menys oferta).

Cooperatives de treball --> els socis s'ajunten per crear una empresa que produeixi un bé o servei

Cooperativa de consum -- Els socis s'ajunten en una empresa per ser més eficients en el treball

Cooperatives agràries --> Diferents agricultors que s'ajunten per comprar el pinso més barat

Cooperativa de crèdit --> Posem tots els diners a una bossa comuna. Ex: Caja Laboral

PRINCIPIS GENERALS:

1. Primacia de la persona i l'objecte social sobre el capital.
2. L'adhesió voluntària (pots ser un assalariat i no ser soci).
3. El control democràtic (una persona = un vot).
4. La conjunció dels interessos dels membres usuaris i d'interès general.
5. La defensa i aplicació dels principis de solidaritat i responsabilitat.
6. L'autonomia de gestió i independència.
7. La destinació de la majoria dels excedents van a la consecució d'objectius a favor del desenvolupament sostenible.

MARC TEÒRIC DE L'ECONOMIA SOCIAL

TEORIA DE LA PLUSVÀLUA DE KARL MARX: Marx considera que el capitalisme pateix varies ineficiències en el sistema i el que fa és situar una societat injusta (explotadors i explotats). Ell situa aquesta situació, qui té els mitjans de producció explota als que no els té. EXEMPLE: fusta

El capitalisme està amb fases cícliques de sobreproductivitat. Exemple: ZARA. Marx diu que per resoldre això hi ha d'haver una economia planificada, i l'Estat (que té els mitjans de producció) és el que planifica i per tant, si hi ha 100 persones, l'Estat diu que ha de fabricar 100 pantalons --> S'ACABA AMB LA SOBRE PRODUCCIÓ

Però el problema à no té en compte els gustos i preferències, té en compte les necessitats. Marx diu que les coses es valoren per valor d'ús (el ús que se li dóna, quan m'abriga el jersei) i no pel valor de canvi. L'economia social diu que el millor seria que el propietari dels mitjans sigui la mateixa persona que fa la taula --> reduir desigualtats i no eliminar el mercat

SOLUCIÓ: el món no es pot canviar per la política sinó des de l'economia, una economia que posa la persona per sobre del treball, però la clau de tot això està en els valors (es prefereix pagar més per un bon producte que costa més de produir i llavors no es produeix tant).

SEGONA INTERPRETACIÓ: L'economia social en clau interna escapa de la lògica capitalista, però en clau externa juga en les regles del mercat. Clau interna = incorporar nous treballadors, Clau externa = investigar mercat, qualitat producte...

TERCERA INTERPRETACIÓ: L'Economia Social de Mercat es basa en l'organització dels mercats com a millor sistema d'assignació de recursos i tracta de corregir i proveir les condicions institucionals, ètiques i socials

Segons Müller-Armack, el nucli de l'Economia Social de Mercat és la "combinació del principi de la llibertat de mercat amb el principi de l'equitat social".

RESUM DEL TEMA: L'origen de l'economia social parteix de la revolució industrial i el creixement de les desigualtats.

Aquestes economies es poden posar en caire polític (anarquisme, comunisme, socialisme) que beuen del Marx i que volen establir situacions econòmiques diferents, on l'eix sigui la persona i no el capital. Malgrat això podem trobar diferents corrents d'anàlisi

• Corrents que consideren que el cooperativisme ha de ser una font de canvi social i política general.
• Un altre corrent, que pot considerar que les empreses d'economia social són una tipologia més d'empresa que hi ha en el teixit i tenen valors diferents; no són empreses que responguin a una lògica "revolucionària".
• Un altre corrent que considera que les empreses d'economia social han de cobrir el buit i estan cridades a cobrir funcions existencials, funcions d'ajuda.
• Un altre corrent "ordoliberalisme" en el que busca combinar lliure mercat amb equitat, a favor del lliure mercat i de la lògica de competència en el mercat.