Economia Pública: Estat, Mercat, Privatització i Fiscalitat

Característiques Pròpies de l'Estat

• Legitimitat indirecta: En una democràcia, la legitimitat de la persona que ocupa un càrrec sorgeix, directament o indirectament, del procés electoral. En canvi, els responsables de la gestió i la direcció d'una empresa privada són escollits pels accionistes de la companyia.
• Capacitat coercitiva: L'Estat té la capacitat d'obligar al compliment de les seves disposicions, cosa que les institucions privades no poden fer. A més, aquesta facultat està expressament restringida per l'Estat.
• Incidència generalitzada de les seves accions: Les accions dutes a terme per l'Estat poden afectar el conjunt dels individus que representa.

Instruments de la Política Econòmica

• Subministrament d'informació als agents a través de la legislació: Les lleis estableixen el marc i les regles del joc en les quals els diferents agents desenvolupen les seves activitats.
• Modificació dels incentius dels agents a través de mesures encaminades a fomentar una major competència en els mercats: Prohibició d'acords tàcits per repartir un mercat entre diferents empreses o per fixar un preu de manera coordinada entre diferents subministradors de serveis.
• Controls i prohibicions sobre les activitats dels agents a través de mesures reguladores: La normativa de qualitat de subministrament d'electricitat que sanciona els operadors per talls en el servei o la fixació de preus màxims per a determinats fàrmacs (grip A).

Canvis Produïts pels Instruments Anteriors

• Canvis en les preferències dels consumidors o dels productors: Alteren la seva conducta i porten a equilibris de mercat diferents.
• Canvis en els preus relatius: Poden alterar la demanda de diferents productes depenent del grau d'elasticitat.
• Canvis en les possibilitats pressupostàries dels consumidors: Fet que pot alterar la demanda d'un o de diversos productes en funció de la naturalesa de cada bé i de l'elasticitat de la seva demanda.
• Canvis en les possibilitats d'actuació (prohibicions).

Disjuntiva entre Eficiència i Equitat

Elecció pública: Quanta eficiència hem de renunciar per tenir una assignació més equitativa? Per tant, els seus objectius són l'eficiència i l'equitat.

Eficiència Econòmica

Aconseguir el màxim nombre de béns a partir d'uns recursos limitats disponibles. Aquests béns han de ser els desitjats pels consumidors. Minimitzar costos en la producció, donada una tecnologia, i maximitzar la utilitat dels consumidors, donada una restricció pressupostària.

Equitat

• Eliminació de la pobresa (discriminacions, recursos insuficients).
• Reducció de les desigualtats en la distribució de la renda.
• Una major igualtat en l'accés a béns i serveis bàsics.
• Evitar caigudes dràstiques en la renda o en el nivell de vida.

Conflicte Eficiència-Equitat

Imposició progressiva: Redueix els incentius a treballar. Mesures socials insuficients.

Complementarietat Eficiència-Equitat

En societats molt desiguals, millorar la situació dels més pobres permet suavitzar la conflictivitat social i augmentar la seguretat, augmentant així l'eficiència.

Mesures de la Desigualtat

• Índex de pobresa: Proporció de la població que està per sota d'un determinat nivell llindar de renda. Presenta un cert caràcter subjectiu.
• Bretxa de la pobresa: Mesura quina quantitat de renda hauríem de donar als individus més desfavorits per situar-los per sobre del llindar de la pobresa. No mesura el nombre d'individus pobres, sinó la distància respecte al llindar de pobresa.
• Ràtio S80/S20: Compara la renda del 20% de la població més rica amb la renda del 20% de la població més pobre. L'any 2020, a Espanya era de 6, mentre que a Suècia de 4,1.
• Corbes de Lorenz: Una representació gràfica per plasmar la distribució relativa d'una variable al llarg d'un domini determinat. El domini pot ser el conjunt de llars o persones d'una regió o país, per exemple. La variable de la qual s'estudia la distribució pot ser l'ingrés. Com més s'acosta la corba de Lorenz a la bisectriu, més igualtat hi ha.
• Índex de Gini: 0 = igualtat total, 1 = desigualtat total.

Falles de Mercat

Competència Perfecta (Equilibri: Preu = CMg)

Perquè el mercat sigui eficient, hi ha d'haver un nombre elevat d'empreses sense poder de mercat. El benestar social (Excedent del Productor + Excedent del Consumidor) és màxim.

• En el cas extrem tenim els oligopolis i els monopolis: L'equilibri tècnic per a una empresa monopolista és la fixació de preus iguals al seu ingrés marginal per maximitzar beneficis. Podem diferenciar:
  1. Monopolis legals: Els crea el govern (Ex: Correus, Tabacs, Farmàcies) o mitjançant el sistema de patents (Monopoli temporal: Fàrmacs) i posició de domini gràcies a la informació (Ex: iPhone).
  2. Monopolis naturals: És tècnicament eficient que hi hagi una sola empresa. Rendiments marginals creixents i economies d'escala. Satisfà l'eficiència productiva, però no l'assignativa (Ex: Autopistes, Telefónica).
• Limitacions a la competència:
  1. Conductes estratègiques: Reduir la competència o mantenir el poder de mercat.
  2. Col·lusió: Acords entre empreses per limitar la competència.
  3. Indústries amb fort progrés tècnic.
• Intervencions de l'Estat: Amb polítiques de defensa, regulacions i empresa pública.

Béns Públics

Béns no subministrats pel mercat o que són insuficients. Tenen dues propietats: no hi ha rivalitat en el consum i no hi ha exclusió del seu ús.

Problema del Free Rider dels béns públics: Els consumidors no revelen les seves preferències i es beneficien dels béns públics sense assumir cap cost. És per això que s'imposen els impostos. Si haguessin de pagar directament per l'ús del bé, és quan apareix el problema del free rider.

Falles del Govern

1. Avantatges: Capacitat coercitiva i menors costos de transacció i financers.
2. El govern ideal seria: Neutralitat en l'elecció dels objectius, informació suficient i polítiques adequades.
3. Falles del govern: Restriccions d'equitat i contractació, problemes d'informació incompleta, absència de competència, problemes d'incentius i excés de burocràcia.

Externalitats

Quan una transacció afecta els interessos d'una altra persona sense afectar els preus.

Externalitat negativa: Quan el cost marginal privat del que genera l'externalitat és menor al cost marginal que suporta la societat. Ex: Contaminació. Cost social ≠ Cost individual. Els incentius per a l'individu no són el que la societat vol que els individus facin. Conseqüències: Es produeixen massa béns socialment costosos i pocs béns socialment beneficiosos.

Solucions Privades (Externalitat Negativa)

Els més clars són els drets de propietat. Atorga drets de propietat a una de les parts implicades (Teorema de Coase). Privatitzar l'externalitat porta a la quantitat d'externalitat socialment òptima.

Condicions del teorema: Participants definits i amb informació, pocs participants, igualtat i no costos de transacció, competència perfecta. Els pagaments poden alterar la distribució inicial de la renda.

Problemes: Béns comuns, falta d'informació i costos de transacció.

Subvencions

• Externalitats negatives: Afavorir un canvi tecnològic que permeti operar a un cost extern inferior en les externalitats.
• Externalitats positives: Afavorir l'augment de la producció de productes que generen un efecte positiu sobre la societat.

La subvenció òptima serà la que porta els agents a produir la quantitat d'externalitat socialment òptima i serà la diferència entre el benefici marginal privat de reduir l'externalitat i el benefici marginal social.

Efectes: Beneficia els productors, incrementa la despesa pública, els consumidors no assumeixen els costos socials i consum/producció excessiva.

Drets Transferibles

Drets que permeten als propietaris produir un nivell d'externalitat. Es crea un mercat on l'Estat limita la quantitat d'externalitat. Es reparteixen els drets. Les empreses compren i venen drets. A l'equilibri, les empreses redueixen l'externalitat fins que el Cost Marginal (CMg) de reduir-la s'iguala al preu de mercat del dret.

Exemple: Als anys 80, científics van descobrir que la fauna quedava afectada per la pluja àcida. Als EUA, als anys 90, es va crear el Clean Air Act, que limitava l'emissió anual de diòxid de sofre (SO2). El procés va tenir dues fases:

• Fase I (1995-2000): Els límits es van assignar a 263 unitats que generaven la major quantitat de SO2 de 110 plantes elèctriques.
• Fase II (2000-): Totes les unitats generadores d'electricitat a partir de combustibles fòssils.

Es van imposar multes molt elevades en cas de contaminar més enllà dels drets. Actualment, s'ha disminuït l'emissió de SO2, produint menys contaminació que els límits permesos.

Regulació

L'Administració fa servir normes per reduir les externalitats: Prohibir determinats contaminants (Ex: Plom a les benzines), fixar límits màxims de contaminació (Ex: emissions de vehicles), o obligar a utilitzar processos productius específics (Ex: alçada de xemeneies). La regulació no permet discriminar entre empreses.

Problemes: Elevats costos de transacció i incertesa.

Política de Privatització

1. Context

• Contextos competitius: Existència d'un entorn competitiu en el sector on es desenvolupa l'empresa (Ex: Argentaria i SEAT).
• Entorn de monopolis: Són casos de monopolis naturals on la competència no és viable, tot i que després es puguin emprendre processos de liberalització que introdueixin competència (Ex: Telefónica).
• Contractació externa de serveis locals: Hospitals, autobusos.

2. Polítiques de Privatització als Anys 80

• Obertura del mercat i integració econòmica: Creació de la UE i el mercat únic.
• Pressions d'organismes internacionals: Algunes institucions (FMI i BM) condicionen les seves ajudes econòmiques amb les privatitzacions.
• Escassetat de recursos per finançar l'expansió: En els països en vies de desenvolupament, on els governs poden tenir dificultats per finançar inversions, i en els països desenvolupats, per tal de reduir el dèficit fiscal. Als anys 90, el projecte de creació de la Unió Monetària exigia reduir el dèficit públic al 3% del PIB i el deute públic al 60% del PIB.
• Canvis tecnològics: Hi ha avenços tecnològics que acaben amb el problema del monopoli natural.
• Menys necessitat de captació de rendes monopolístiques: El desenvolupament d'un sistema fiscal modern va permetre incrementar la recaptació d'impostos.
• Més instruments per implementar una política de cohesió territorial: Ex: Hisenda.
• Afavorir o perjudicar determinats grups: Sindicats, petits inversors, grans grups empresarials.
• Reconversió industrial: En alguns casos, eren necessaris ajustos que estan més ben vistos si es porten a terme des de la propietat privada.
• Percepció ideològica: Percepció que les fallades de govern són més importants que les fallades de mercat.

3. Objectius de la Privatització

• Pressupostaris: Reduir pèrdues i augmentar la liquiditat.
• Polítics: Debilitar els sindicats i afavorir empresaris.
• Política industrial: Crear nuclis durs d'accionistes.
• Ideologia: Millorar l'eficiència del sector públic mitjançant la privatització.

4. Evidència Empírica de la Privatització

• Preus i inversió: Les empreses públiques fixen preus menors i tendeixen a la sobreinversió.
• Eficiència productiva: S'assoleix amb la competència.
• Fal·làcies: Les empreses públiques sempre actuen en benefici de l'interès general; les empreses públiques són sempre més ineficients; dificultats per mesurar l'eficiència.
• Increment de la recaptació.

Etapes de Privatització

Primera Etapa (1985-1991)

Reformes davant l'ingrés a la CEE (augment de la competitivitat, eficiència, innovació).

1. Motius de la privatització:
   • L'Estat no podia permetre seguir finançant les pèrdues de moltes empreses públiques.
   • El procés d'adhesió a la Unió Europea exigia reformes institucionals i millorar les finances públiques.
2. Característiques:
   • No hi ha una planificació; cada cas s'examina de forma individual.
   • Es té coneixement de la privatització d'una empresa just després de la reunió del corresponent Consell de Ministres.
   • La majoria de privatitzacions es fan mitjançant venda directa.
   • Recaptació de 1,6 bilions de pessetes.
   • Procés poc transparent.
   • Exemples d'empreses privatitzades: Viatges Marsans, SEAT, una part de Telefónica, etc.

Segona Etapa (1992-1996)

Crisi econòmica, inflació, dèficit públic i última fase de la Unió Econòmica i Monetària. Les privatitzacions disminueixen.

Tercera Etapa (1997-2002)

La privatització es completa: Biaix ideològic, creació de l'euro i liberalització dels serveis de xarxa (telecomunicacions i energia).

1. Característiques:
   • Motivacions polítiques per la millora de les finances públiques.
   • Hi ha una planificació: Totes les empreses són privatitzables (excepte Hunosa, RTVE i Agència EFE).
   • Es diferencia entre empreses rendibles (que s'han de privatitzar immediatament) i empreses que necessiten un procés d'ajust.
   • La majoria de privatitzacions es fan mitjançant OPV (Oferta Pública de Venda).
   • Recaptació de 5,1 bilions de pessetes.
   • Presència de molta publicitat.
   • Exemples d'empreses privatitzades: CASA, ENATCAR, Iberia, Santa Bárbara, etc.

Quarta Etapa (2003)

Privatització residual: Molt poques privatitzacions, en deixar de ser una prioritat i quedar poques empreses. Empreses amb interès de reconversió o liquidació.

Actualitat

• Es parla de col·laboració entre sector públic i sector privat (Public-Private Partnerships) per finançar noves infraestructures.
• Ús creixent de la contractació externa.
• Privatitzacions parcials recents: AENA (49%).
• Privatitzacions fallides (Loterías y Apuestas del Estado).
• Possible privatització futura de Renfe i Correos.
• Preocupació pel control de l'Estat i empreses de companyies privades (Talgo, Telefónica…).

Economia Política de la Regulació

1. Teoria de l'Interès Públic

L'objectiu és augmentar el benestar econòmic, millorar l'assignació de recursos i l'eficiència. L'absència d'intervenció pública aporta ineficiència per:

• La incapacitat per garantir uns nivells d'ocupació i producció estables.
• Els mercats provoquen distribucions desiguals de la renda i la riquesa.
• Hi ha assignacions ineficients de recursos entre béns i serveis.

2. Teoria de l'Interès Privat

Defensa la idea que el sector privat busca la regulació per tal d'obtenir certs beneficis:

• Subsidi monetari directe (Ex: Política Agrària Comunitària).
• Control d'entrada de nous rivals al mercat.
• Mesures perjudicials pels béns substitutius i beneficioses per als béns complementaris (Ex: rebuig dels fabricants de cotxes europeus a l'arribada de cotxes elèctrics).
• Control de preus.

3. Captura del Regulador

Ens explica que, com a resposta a la fallada de mercat, la intervenció pública que té lloc es converteix en una fallada de govern. El problema es fa més greu.

Causes:

• Causes de caràcter tècnic: Com a conseqüència d'un regulador incompetent, es provoca un problema d'informació asimètrica.
• Causes d'interès públic: El regulador pot estar interessat a obtenir fons per finançar les campanyes electorals, mirant de beneficiar aquells grups empresarials que poguessin oferir-li recursos.
• Causes d'interès material: Suborn del regulador i corrupció.

La captura del regulador es troba en polítiques dutes a terme als anys 80. Les conseqüències de la captura del regulador són molt negatives per als poders públics. La transparència és l'element clau per fer front a aquest fenomen.

L'Economia de la Regulació

En el monopoli natural, hi ha rendiments creixents a escala quan el cost mitjà de producció disminueix a mesura que augmenta la quantitat produïda. És més eficient que hi hagi una sola empresa, i això justifica que hi hagi una fallada de mercat.

Característiques del Monopoli Natural

• Cost mitjà decreixent amb la quantitat.
• Rendiments creixents a escala.
• Costos totals alts.
• Exemples: Xarxa d'aigua, electricitat, telefonia.

Regulació del Monopoli Natural

• Bàsica: Preus fixats per llei. Típic en el cas d'empreses públiques.
• Detallada: Preus que depenen de costos o de paràmetres relacionats amb costos.
• Exemple: Concessions d'autopistes.

En el monopoli natural es produeix un conflicte entre l'eficiència productiva (mínim cost) i l'eficiència assignativa (quantitat sota la demandada).

Teories de Propietat i Eficiència

1. Teoria dels Drets de Propietat

La propietat pública i privada tenen incentius diferents en costos i qualitat. El dret de propietat dóna la facultat d'apropiar-se els beneficis que es derivin d'accions que redueixin costos.

• Empreses públiques: El dret el té el ciutadà.
• Empresa privada: El dret el tenen els accionistes.

La privatització només és recomanable si hi ha una regulació de les administracions públiques per evitar una reducció en la qualitat. Les empreses privades tenen incentius a reduir costos a costa de la qualitat. Les empreses públiques tenen incentius a millorar la qualitat a costa de més costos.

2. Teoria dels Costos de Transacció

La privatització només tindrà lloc quan els costos de transacció siguin relativament baixos. Aquests costos apareixen quan es contracta la prestació d'un servei (Ex: recollida d'escombraries).

• Recollida d'escombraries vs. aigua: La recollida d'escombraries provoca una menor inversió en actius, per tant, costos de transacció menors. Els contractes són de 10 anys i és possible que una empresa diferent guanyi el contracte en el període següent. L'aigua provoca una major inversió en actius, per tant, costos de transacció majors. Els contractes són de 20 anys i és poc probable que una empresa diferent guanyi el contracte en el període següent.

3. Teories de l'Àmbit Industrial

• Economies d'escala: Les empreses privades poden agrupar la producció de diverses àrees geogràfiques.
• Paradigma Estructura-Conducta-Resultats: La privatització provoca un guany d'eficiència. La privatització impulsa la liberalització, perquè els monopolis privats són difícils de justificar. La liberalització impulsa la privatització, perquè l'existència d'empreses públiques i privades no és viable a llarg termini (Ex: Campsa i Iberia).

4. Diferències en Eficiència Segons el Tipus de Propietat de l'Empresa

• Relacions d'agència: Les empreses privades poden ser més eficients, donats els objectius del principal i les restriccions a l'agent.
• Escola de l'elecció pública: Els mercats privats solen ser més competitius.
• Organització industrial: L'estructura de mercat determina l'eficiència.
• Economies d'escala: En municipis petits, possibles guanys d'eficiència amb la contractació externa de serveis.
• Drets de propietat: Estalvi de costos versus deteriorament de qualitat.
• Costos de transacció d'especificar i supervisar contractes: Els estalvis de costos amb la privatització depenen de les característiques del servei.

Teories sobre el Paper de l'Educació

Teoria del Capital Humà

L'educació fa les persones més productives. És una inversió que provoca beneficis i costos. Els beneficis són el salari que es guanyarà al llarg de la vida. Els costos són les taxes acadèmiques, préstecs, etc.

Teoria de la Senyalització

L'educació no fa les persones més productives; la productivitat depèn de les habilitats. Estudiar té menys costos per a una persona amb moltes habilitats. Els empresaris no saben si els treballadors tenen habilitats o no. Els empresaris consideren que els treballadors que tenen una educació són més productius.

Teories Radicals

L'educació no fa les persones més productives, però fa que desenvolupin patrons de conducta. L'educació és un sistema capitalista.

Falles de Mercat en l'Educació

• Mercats de capital imperfectes

  L'educació és el principal determinant dels ingressos d'una persona. A la pràctica, però, hi ha restriccions de liquiditat. Solució: Crèdits o finançament públic.

• Informació imperfecta

  Els pares dels alumnes no tenen suficient informació sobre la qualitat dels centres educatius. Solució: Regulació.

• Falta de competència

  En zones rurals, hi ha monopolis. Solució: Regulació.

• Educació com a bé preferent

  Educació obligatòria i finançada pel sector públic.

• Equitat

  • Horitzontal: Problemes d'informació més greus per a les famílies pobres. Solució: Regulació i finançament públic.
  • Vertical: Redistribuir la renda de rics a pobres. Solució: Finançament públic.

Tipus d'Escoles

• Producció pública

  • Major possibilitat redistributiva.
  • Major homogeneïtat en la qualitat de l'educació.
  • Dificultats per mesurar la qualitat de l'educació i centres heterogenis.

• Producció privada

  • Major eficiència dels recursos.
  • Hi ha zones que no hi són presents.
  • Selecció de l'alumnat.

• Xec escolar

  L'Estat finança directament el cost de l'ensenyament en el centre educatiu que escullen les famílies.

  • Les escoles competeixen entre si pels alumnes.
  • Igualtat d'oportunitats.
  • Risc de desigualtat i problema d'informació.

Falles de Mercat en la Sanitat

• Informació imperfecta entre metge i pacient

• Falta de competència

  • Variacions de preu provoquen informació equivocada.
  • Monopolis en certes zones.

• Externalitats positives

  Presència d'externalitats positives en alguns tractaments.

• Distribució no equitativa de la renda

IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques)

L'impost sobre la renda de les persones físiques és un tribut de caràcter personal i directe que grava, segons els principis d'igualtat, generalitat i progressivitat, la renda de les persones físiques d'acord amb les circumstàncies personals.

Aspectes Importants

• Principal font d'ingressos.
• El tipus s'incrementa com més renda tens.
• La inflació genera distorsions a l'impost.
• L'IRPF genera distorsions a l'eficiència.
• A Espanya l'IRPF està cedit a les CCAA.
• Fet imposable: Renda del contribuent composta per: Rendiments de treball i capital; rendiments de les activitats econòmiques; i guanys i pèrdues patrimonials.

Impost sobre Societats

Impost directe i de naturalesa personal que grava la renda de les societats.

• Fet imposable: Renda del contribuent.
• Període impositiu: A escollir, però ha de ser menor a l'any natural.
• Contribuents: Persones jurídiques, fons d'inversió i altres productes financers.
• Domicili fiscal: Cal que: les societats es constitueixin d'acord amb les lleis espanyoles; tinguin domicili social a Espanya; i tinguin la direcció a Espanya.
• Exempcions: L'Estat, Comunitats Autònomes, entitats, etc.
• Tipus impositius: Societats amb ànim de lucre (25%), de nova creació (15%), entitats sense ànim de lucre i fundacions (10%), fons d'inversió i SICAVs (1%), fons de pensions (0%).
• Deduccions: Doble imposició i inversió en R+D.

IVA (Impost sobre el Valor Afegit)

L'impost sobre el valor afegit és indirecte. Recau sobre el consum i grava:

• Els lliuraments de béns i prestacions de serveis efectuats per empresaris o professionals.
• Les adquisicions intracomunitàries de béns.
• Les importacions de béns.

• Exempcions: Vendes dins i fora de la UE i compres a la UE.

Impost de Patrimoni

Tribut directe i personal que grava el patrimoni net de les persones físiques.

• Fet imposable: Patrimoni net.
• Subjecte passiu: Persones físiques amb residència a l'Estat Espanyol.
• Meritació: 31 de desembre.
• Exempcions: Pla de pensions, obres d'art, antiguitats.
• Base imposable: Valor del patrimoni net.

Impost de Successions i Donacions

Tribut directe i personal que grava els increments de patrimoni net de les persones físiques.

• Fet imposable: Adquisició de béns i drets per herència, donació o per beneficiaris d'assegurances de vida.
• Subjecte passiu: Persones físiques amb residència a l'Estat Espanyol.
• Base imposable: Valor net dels béns i només es poden deduir les despeses lligades al procés de mort.