Economia Pública, Demografia i Mercat de Treball a Espanya

Economia Pública i Funcions del Sector Públic

Definició i Abast de l'Economia Pública

L’Economia Pública, també anomenada Hisenda Pública, és la teoria que analitza l'activitat del sector públic en una economia de mercat. Aquesta intervenció es realitza a través de la seva activitat financera, és a dir, mitjançant els ingressos i les despeses públiques.

Més correctament, l’Economia Pública analitza la presa de decisions de caràcter econòmic del sector públic, mentre que la Hisenda Pública analitza els aspectes relacionats directament amb els ingressos i les despeses públiques.

Resumint, podem dir que l’Economia Pública forma part de l’economia general i la Hisenda Pública forma part de l’Economia Pública.

Funcions del Sector Públic

El sector públic ha d’intervenir en una economia de mercat per complir tres funcions concretes:

Funció Assignativa: Eficiència i Fallades de Mercat

Aquesta funció busca aconseguir guanys d’eficiència. Partim de la premissa que, en principi, el mercat assigna eficientment els recursos, però en determinats moments es produeixen fallades de mercat. L’Estat intervé quan es donen les següents situacions:

• Externalitats: Quan hi ha externalitat positiva (per exemple, la conservació d’un edifici històric) o externalitat negativa.
• Béns Públics: L’existència de béns públics (com ara autopistes, que sovint són formes mixtes entre empreses privades i públiques).
• Monopolis: L’existència de monopolis, per la qual cosa l’Estat ha d’intervenir per garantir la funció assignativa.

Funció Redistributiva: Equitat i Desigualtat

Aquesta funció busca aconseguir una distribució més justa de la renda. El mercat distribueix la renda als individus en funció de la productivitat que tenen. No obstant això, hi ha individus que no són productius (per exemple, els jubilats o els aturats). Com a conseqüència, hi ha importants desigualtats entre individus que socialment es consideren injustes.

Així, el sector públic intervé mitjançant la despesa pública o mitjançant impostos:

• Despesa Pública: Pensions, subsidis a l’atur (en monetari).
• Ingressos (Impostos): Gravant la renda i, sovint, gravant més la renda per capital que la renda per treball.

Funció Estabilitzadora: Creixement Sostingut

Aquesta funció busca aconseguir un creixement més estable de l’economia. L’objectiu és estabilitzar les fluctuacions econòmiques per aconseguir un creixement econòmic sostingut. I ho fa amb polítiques fiscals:

• Polítiques Expansives: En èpoques recessives, per augmentar la demanda agregada, es pot pujar la despesa pública o baixar els impostos.
• Polítiques Restrictives: En èpoques de creixement excessiu, per frenar la inflació, es pot baixar la despesa pública o pujar els impostos.

Demografia i Estructura de la Població Espanyola

Factors Determinants de la Població

Les característiques de la població espanyola són conseqüència de tres elements principals:

1. Natalitat.
2. Mortalitat.
3. Moviments migratoris.

Aquests tres elements determinen la dimensió quantitativa dels recursos humans de l’economia espanyola.

Evolució Demogràfica: Del 'Baby Boom' a l'Envelliment

A partir de mitjans del segle XX va començar a disminuir la natalitat. A partir dels anys 70, es va passar del “baby boom” a la manca de naixements, un canvi molt brusc. L’economia espanyola va passar de tenir una gran taxa de natalitat a una de molt baixa. Això va ser a causa de:

• Les restriccions econòmiques.
• El canvi social i cultural.
• La incorporació massiva de la dona al treball.

Paral·lelament, s’ha produït un augment important de l’esperança de vida, la qual cosa ha provocat un canvi significatiu en l’estructura d’edats i un envelliment progressiu de la població.

Els menors de 19 anys van passar de representar un 39% de la població a només un 20% en molt poc temps.

Estructura Actual i Desigualtats Regionals

Actualment, la població espanyola és d'aproximadament 40 milions de persones. L'estructura per edats es distribueix de la següent manera:

• El 59% és gent d’entre 20 i 50 anys.
• El 23% són persones majors de 60 anys.

També hi ha una desigualtat de creixement poblacional entre les diferents comunitats autònomes, amb un saldo negatiu a les zones nord-oest d’Espanya i un saldo positiu a la zona est i al centre, especialment a Madrid.