Economia de Mercat: Càrtels, Innovació i Elasticitat de la Demanda

Factors de Viabilitat dels Càrtels en el Temps

• Per començar, l’empresa líder no té prou amb la promesa de més guanys per convèncer altres empreses que se sumin disciplinadament al càrtel; també cal l’amenaça creïble que emprarà la seva capacitat comercial per punir greument els desafectes, per exemple, capturant els seus millors clients.
• A part d’establir quotes per a l’any següent, cal un control constant de la dinàmica de la demanda i de l’eficàcia comercial de cada membre del càrtel.
• No es poden pujar els preus i deixar de banda la resta d’empreses perquè no se sap com reaccionarien els clients. Fins i tot, suposant una ferma lleialtat dels participants en el càrtel, hi pot haver canvis regionals i globals inesperats en la demanda que causin greus pertorbacions sobre l’estabilitat de l’acord. És millor fixar preus i quotes de mercat que no pas preus i quantitats.
• És necessari contractar els serveis d’una consultora perquè evita haver d’assumir directament els costos de la gestió del càrtel, esquiva la desconfiança de trametre informació sensible a una altra empresa i deixa menys rastre. No s’ha d’oblidar que la consultora es troba en un país tercer, sovint on està més protegida de possibles accions judicials. A més, l’experiència que acumula la consultora és clau per a un bon disseny del club i dels mecanismes de resolució dels problemes que vagin apareixent. Finalment, en el cas de plet per pràctiques contra la competència, el fet que la documentació sensible estigui en mans de terceres persones i en un altre país és una garantia que cap membre no la utilitzarà per trair els altres.
• Les compensacions per desequilibris en les quotes de mercat es duen a terme quan una empresa ha venut més percentatge del que inicialment podia i haurà de compensar les que s’han quedat per sota. Una manera de fer-ho és comprar producte a aquestes segones, a preus corrents, fins que assoleixen el corresponent percentatge de les vendes mundials que els pertocava. Aquest mètode desagrada a l’empresa que ha venut més perquè, en revendre aquest output, no obté cap benefici. No s’ha de deixar de banda l’opció de les compres creuades de patents i llicències d’explotació. Fins i tot es podrien emetre bons preferencials que, d’una o altra manera, acabin sent adquirits per l’empresa a compensar. Transmetre recursos financers directament resulta arriscat per ser massa transparent. Totes aquestes estratagemes s’accepten perquè, al marge de la voluntat de mantenir viu el càrtel, els seus membres saben que són un incentiu per filar més prim durant l’exercici següent.
• Les empreses no poden confiar les unes en les altres. La recollida, anàlisi i verificació d’informació ha de ser externalitzada. Com ja s’ha explicat, la millor opció és una consultora experimentada i no ubicada en cap dels països on hi ha les seus dels membres del càrtel. Si hi ha discrepàncies menors entre les dades, cal proposar una revisió.
• Un cop augmenten els preus, si les empreses que volen entrar al càrtel i es queden fora són potents, l’única opció és comprar-les.

Innovació i el Sistema Econòmic

Una empresa té un ingrés que és igual a preu per quantitat menys cost. Si substitueixo els soldadors per robots, baixo el cost i millora l’ingrés de l’empresa. La innovació redueix el nombre de llocs de treball en el lloc on s’aplica. La innovació sempre substitueix mà d’obra, però això no vol dir que el conjunt de l’economia perdi llocs de treball. Una cosa és l’impacte global en el sistema econòmic i una altra és a qui l’afecta. La societat ha de tenir algun sistema per reciclar aquesta gent i incorporar-los al món laboral. La nostra empresa té més ingressos, això vol dir més beneficis, amb els quals podem fer dues coses: incrementar els dividends o incrementar les reserves per tal d’incrementar la inversió, és a dir, expandir l’empresa. Hi ha més possibilitats, ja que també poden decidir augmentar el sou als treballadors que continuen a l’empresa, i l’última possibilitat és baixar els preus del meu producte, cosa que afavoreix els consumidors/clients, els quals potser augmentaran la compra del nostre producte. Hi ha una cinquena possibilitat, que és la combinació de totes les anteriors. Hem passat de la innovació als beneficiaris d’aquesta innovació. Ara la pregunta és en què es gasten els diners. Per exemple, un dels accionistes contracta un jardiner i crea un lloc de treball, però hi ha una diferència en les condicions i retribució laborals. El problema és quina mena de llocs de treball es creen amb la innovació; hem introduït la demanda. Si l’accionista decideix comprar-se un cotxe, el lloc de treball es crea a la fàbrica d’automòbils, on si creix molt la demanda, augmentaran la dimensió de la fàbrica.

Elasticitat de la Demanda: Preu i Renda

El model de la demanda guanya interès quan s’estudien els efectes de les variacions dels preus dels béns i de la renda dels individus. Aquesta anàlisi duu als conceptes d’elasticitat-preu i elasticitat-renda, els quals són importants perquè revelen propietats distintives de la demanda de béns i serveis.

La variació relativa de la quantitat del bé (*i*) comprada en esdevenir-se un canvi proporcional del seu preu. Aquesta definició considera alteracions infinitesimals de quantitats i preus. L’elasticitat disminueix a mesura que la corba de demanda s’aplana. L’elasticitat es defineix com la raó entre les taxes percentuals de canvi de dues variables relacionades entre si. Atès que la demanda i el preu es mouen en sentits oposats, l’elasticitat-preu és una xifra negativa. L’elasticitat-preu mesura la sensibilitat de la quantitat demandada d’un determinat bé al canvi en els seus preus, suposant que no hi hagi cap altre factor que variï. Per ser més precisos, la quantitat demandada pot haver augmentat un *x*% degut al descens dels preus d’un *y*%, sent *x* > *y*. També podria haver passat que un lleuger increment dels preus provoqués una caiguda comparativament major de la quantitat demandada. La corba de demanda és elàstica: la quantitat demandada és molt sensible als canvis en els preus. Quan │*ep*│ < 1, *x*% < *y*%, la demanda es considera inelàstica: el descens dels preus tot just provoca un augment ben modest de la demanda, o bé un fort augment de preus no redueix pràcticament la quantitat demandada. La sensibilitat de la demanda als canvis en els preus és feble.

La Llei d'Engel i el Nivell de Vida

La Llei d’Engel va apostar per la recollida sistemàtica d’informació sobre els pressupostos familiars. Això li va permetre identificar que la despesa en alimentació descendeix a mesura que la renda d’una família és més gran, alhora que capítols com l’educació, la salut o la recreació guanyen pes. Va néixer el concepte de «nivell de vida», que servia com a indicador de les condicions i expectatives de consum dels individus.

Definició i Càlcul de l'Elasticitat-Renda

Genèricament, l’elasticitat-renda es defineix com la taxa percentual d’augment del consum d’un bé (*i*), en augmentar percentualment la renda d’un individu. Ve donada per l’expressió: e_qi,y = (dq_i / dy) · (y / q_i)

L’elasticitat-renda del bé d’estatus és sempre més gran que la del bé bàsic. Com més alt és el nivell de renda d’un individu, més volum d’ingrés requereix un augment unitari del consum del bé bàsic, és a dir, més resistència hi ha al consum del bé 1. En el cas del bé d’estatus, succeeix al contrari.