De l'Economia Lineal a la Circular: Un Model Sostenible

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,91 KB

La sostenibilitat del nostre estil de vida

Demografia, evolució i globalització

  • La població mundial ha crescut exponencialment: de 1.600 milions de persones el 1900 a 8.000 milions en l'actualitat.
  • Aquest creixement ha comportat una explotació creixent dels recursos i un augment de la desigualtat.
  • La globalització ha accelerat l'explotació de recursos i la desforestació a tot el planeta.
  • La petjada ecològica mesura la quantitat de recursos naturals que necessitem per sostenir el nostre estil de vida.
  • La biocapacitat és la capacitat que té el planeta de regenerar els recursos naturals.
  • Vivim en dèficit ecològic, la qual cosa significa que consumim més recursos dels que el planeta pot regenerar.

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

  • El desenvolupament sostenible és la capacitat d'una societat de satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves.

De l'economia lineal a la circular

L'economia lineal: un model insostenible

  • El nostre model econòmic actual s'anomena economia lineal.
  • Aquest model es basa en extreure recursos de la natura, transformar-los per produir béns i serveis, consumir-los i, finalment, rebutjar-los. La seqüència és: extreure → fabricar → consumir → rebutjar.
  • Aquest model no és sostenible, ja que genera una gran quantitat de residus i un dèficit ecològic molt elevat.
  • Per aquest motiu, les societats han de transitar cap a un model d'economia circular que millori l'eficiència dels processos, redueixi els residus i faci una gestió més responsable dels recursos naturals.

Les fases de l'economia circular

L'economia circular es pot implementar principalment de quatre maneres:

Allargar la vida útil dels productes

  • Consisteix a prolongar el temps d'ús dels béns que utilitzem.
  • Evitar l'obsolescència programada:
    • Molts productes no estan dissenyats per durar. Des de la fàbrica, es programen amb una vida útil limitada, fet que força els consumidors a comprar-ne de nous.
    • Aquesta pràctica és il·legal en països com Espanya.
  • Compres de segona mà i reparació: Optar per productes de segona mà i reparar els que tenim són maneres efectives d'allargar-ne la vida útil.

Compartir béns i serveis en lloc de posseir-los

  • Compartir béns i serveis en lloc de posseir-los individualment permet reduir-ne la producció i, per tant, contribueix a disminuir la nostra petjada ecològica.

Hi ha dues maneres principals de fer-ho:

  1. Economia col·laborativa: Permet que qui té accés a un recurs pugui obtenir un benefici compartint-lo (exemples: Airbnb, lloguer de bicicletes).
  2. Economia d'accés: En lloc de comprar els béns, paguem per utilitzar-los (exemples: plataformes de streaming).

Reparar i restaurar productes

  • Molts productes de consum no estan dissenyats per ser reparats.
  • Cal fomentar la seva reparació per allargar-ne la vida útil.
  • D'aquesta manera, s'evita la compra de productes nous i es redueix la producció (exemple: bateries de mòbil).
  • Cal tornar a fabricar productes modulars, que siguin fàcils de reparar i actualitzar. Això ajuda a reduir els residus i el consum de recursos.

Reciclar materials

  • Consisteix a recuperar totalment o parcialment les matèries primeres dels productes per reutilitzar-les en nous processos de fabricació.

Inconvenients de l'economia circular

  • Distribució del producte: La logística inversa (retorn de productes) pot ser més complexa i costosa.
  • Qualitat dels materials: Alguns materials reciclats poden tenir una qualitat inferior a la dels materials verges.
  • Costos: El reciclatge de certs materials pot ser més costós que l'extracció de matèries primeres noves.

Glossari de termes clau

Biocapacitat
Capacitat que té un ecosistema de regenerar els recursos naturals consumits per les activitats humanes.
Consum responsable
Actitud de compra conscient que considera l'impacte ambiental, social i econòmic dels productes per minimitzar el malbaratament.
Dèficit ecològic
Situació en què el consum de recursos d'una població supera la capacitat del planeta per regenerar-los.
Desenvolupament sostenible
Creixement que equilibra el benestar social i econòmic amb el respecte pel medi ambient, sense comprometre les generacions futures.
Economia circular
Sistema de producció que aposta per la reutilització, la reparació, el reciclatge i la reducció de residus per mantenir els materials en ús el màxim temps possible.
Economia col·laborativa
Model basat en l'intercanvi de béns i serveis entre individus, sovint mitjançant plataformes digitals.
Economia d'accés
Sistema en què es gaudeix de productes o serveis sense posseir-los, com ara serveis de subscripció o lloguer.
Economia lineal
Model de producció que segueix la seqüència “produir, usar, llençar” sense aprofitar els recursos dels residus.
Materials biològics
Materials que provenen de fonts renovables i són biodegradables.
Obsolescència programada
Estratègia de dissenyar productes amb una vida útil limitada per fomentar-ne la substitució i el consum constant.
Petjada ecològica
Mesura de l'impacte de les activitats humanes sobre els recursos naturals del planeta, expressada en hectàrees de terra productiva.
Productes modulars
Objectes dissenyats amb peces intercanviables que en faciliten la reparació, l'actualització i la personalització.
Reciclatge
Procés de transformació de materials usats en noves matèries primeres per crear nous productes i minimitzar residus.
Societat de consum
Model econòmic i social basat en la producció i l'adquisició constant de béns i serveis, sovint més enllà de les necessitats bàsiques.
Sostenibilitat
Capacitat de satisfer les necessitats del present sense comprometre els recursos i el benestar de les generacions futures.

Entradas relacionadas: