De l'Economia Lineal a la Circular: Un Model Sostenible
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en
catalán con un tamaño de 6,91 KB
La sostenibilitat del nostre estil de vida
Demografia, evolució i globalització
- La població mundial ha crescut exponencialment: de 1.600 milions de persones el 1900 a 8.000 milions en l'actualitat.
- Aquest creixement ha comportat una explotació creixent dels recursos i un augment de la desigualtat.
- La globalització ha accelerat l'explotació de recursos i la desforestació a tot el planeta.
- La petjada ecològica mesura la quantitat de recursos naturals que necessitem per sostenir el nostre estil de vida.
- La biocapacitat és la capacitat que té el planeta de regenerar els recursos naturals.
- Vivim en dèficit ecològic, la qual cosa significa que consumim més recursos dels que el planeta pot regenerar.
Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
- El desenvolupament sostenible és la capacitat d'una societat de satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves.
De l'economia lineal a la circular
L'economia lineal: un model insostenible
- El nostre model econòmic actual s'anomena economia lineal.
- Aquest model es basa en extreure recursos de la natura, transformar-los per produir béns i serveis, consumir-los i, finalment, rebutjar-los. La seqüència és: extreure → fabricar → consumir → rebutjar.
- Aquest model no és sostenible, ja que genera una gran quantitat de residus i un dèficit ecològic molt elevat.
- Per aquest motiu, les societats han de transitar cap a un model d'economia circular que millori l'eficiència dels processos, redueixi els residus i faci una gestió més responsable dels recursos naturals.
Les fases de l'economia circular
L'economia circular es pot implementar principalment de quatre maneres:
Allargar la vida útil dels productes
- Consisteix a prolongar el temps d'ús dels béns que utilitzem.
- Evitar l'obsolescència programada:
- Molts productes no estan dissenyats per durar. Des de la fàbrica, es programen amb una vida útil limitada, fet que força els consumidors a comprar-ne de nous.
- Aquesta pràctica és il·legal en països com Espanya.
- Compres de segona mà i reparació: Optar per productes de segona mà i reparar els que tenim són maneres efectives d'allargar-ne la vida útil.
Compartir béns i serveis en lloc de posseir-los
- Compartir béns i serveis en lloc de posseir-los individualment permet reduir-ne la producció i, per tant, contribueix a disminuir la nostra petjada ecològica.
Hi ha dues maneres principals de fer-ho:
- Economia col·laborativa: Permet que qui té accés a un recurs pugui obtenir un benefici compartint-lo (exemples: Airbnb, lloguer de bicicletes).
- Economia d'accés: En lloc de comprar els béns, paguem per utilitzar-los (exemples: plataformes de streaming).
Reparar i restaurar productes
- Molts productes de consum no estan dissenyats per ser reparats.
- Cal fomentar la seva reparació per allargar-ne la vida útil.
- D'aquesta manera, s'evita la compra de productes nous i es redueix la producció (exemple: bateries de mòbil).
- Cal tornar a fabricar productes modulars, que siguin fàcils de reparar i actualitzar. Això ajuda a reduir els residus i el consum de recursos.
Reciclar materials
- Consisteix a recuperar totalment o parcialment les matèries primeres dels productes per reutilitzar-les en nous processos de fabricació.
Inconvenients de l'economia circular
- Distribució del producte: La logística inversa (retorn de productes) pot ser més complexa i costosa.
- Qualitat dels materials: Alguns materials reciclats poden tenir una qualitat inferior a la dels materials verges.
- Costos: El reciclatge de certs materials pot ser més costós que l'extracció de matèries primeres noves.
Glossari de termes clau
- Biocapacitat
- Capacitat que té un ecosistema de regenerar els recursos naturals consumits per les activitats humanes.
- Consum responsable
- Actitud de compra conscient que considera l'impacte ambiental, social i econòmic dels productes per minimitzar el malbaratament.
- Dèficit ecològic
- Situació en què el consum de recursos d'una població supera la capacitat del planeta per regenerar-los.
- Desenvolupament sostenible
- Creixement que equilibra el benestar social i econòmic amb el respecte pel medi ambient, sense comprometre les generacions futures.
- Economia circular
- Sistema de producció que aposta per la reutilització, la reparació, el reciclatge i la reducció de residus per mantenir els materials en ús el màxim temps possible.
- Economia col·laborativa
- Model basat en l'intercanvi de béns i serveis entre individus, sovint mitjançant plataformes digitals.
- Economia d'accés
- Sistema en què es gaudeix de productes o serveis sense posseir-los, com ara serveis de subscripció o lloguer.
- Economia lineal
- Model de producció que segueix la seqüència “produir, usar, llençar” sense aprofitar els recursos dels residus.
- Materials biològics
- Materials que provenen de fonts renovables i són biodegradables.
- Obsolescència programada
- Estratègia de dissenyar productes amb una vida útil limitada per fomentar-ne la substitució i el consum constant.
- Petjada ecològica
- Mesura de l'impacte de les activitats humanes sobre els recursos naturals del planeta, expressada en hectàrees de terra productiva.
- Productes modulars
- Objectes dissenyats amb peces intercanviables que en faciliten la reparació, l'actualització i la personalització.
- Reciclatge
- Procés de transformació de materials usats en noves matèries primeres per crear nous productes i minimitzar residus.
- Societat de consum
- Model econòmic i social basat en la producció i l'adquisició constant de béns i serveis, sovint més enllà de les necessitats bàsiques.
- Sostenibilitat
- Capacitat de satisfer les necessitats del present sense comprometre els recursos i el benestar de les generacions futures.