Economia i Intervenció Pública: Fallades de Mercat, Estat del Benestar i Polítiques

Les Fallades del Mercat i la Intervenció Pública

El mercat és el mètode principal per assignar recursos i satisfer les necessitats de la societat. Adam Smith va explicar i defensar el funcionament lliure del mercat, i tenia raó en molts aspectes.

No obstant això, de vegades els mercats generen situacions indesitjables que s'anomenen «fallades de mercat». Una fallada de mercat és una conseqüència negativa del funcionament dels mercats, és a dir, el mercat no és eficient en l'assignació dels recursos disponibles. En aquests casos, el sector públic intervindrà per corregir-les.

Principals Fallades del Mercat

1. Escassetat de Béns No Rendibles

Aquests béns no són rendibles per als inversors particulars, però sí que ho són per a la societat. Per això, tendeixen a ser escassos. La intervenció de l'Estat consisteix a subministrar-los, i ho pot fer de tres maneres diferents:

• Prestació directa pel sector públic: Justícia, policia, educació.
• Contractació: Pagar una empresa perquè els presti.
• Subvencions: Transferir diners a les empreses que els presten per tal que els béns o serveis siguin rendibles.

2. Externalitats de Producció

Són conseqüències de la producció o el consum que afecten persones diferents de les que realitzen l'activitat.

• Externalitat negativa: És un cost de l'activitat productiva que no paga el productor. Per tant, el cost del producte no inclou aquest cost. Exemple: una discoteca que fa soroll.
• Externalitat positiva: Una activitat econòmica genera un benefici a tercers sense que aquests paguin res a canvi d'aquest benefici. Exemple: un apicultor.

La intervenció de l'Estat respecte a les externalitats consisteix en:

• Prohibir les activitats contaminants, limitar-les o cobrar per elles.
• En general, l'Estat no ajuda les externalitats positives.

3. Distribució Desigual de la Renda

Sovint els mercats remuneren molt els factors productius d'una persona i poc els d'una altra. L'Estat actuarà redistribuint la renda dels que guanyen més cap als que guanyen menys, aplicant criteris d'equitat. Exemple: els supertreballadors cobren molt i els treballadors no qualificats molt poc.

La intervenció de l'Estat consistirà en:

• Política fiscal: Ingressos de l'Estat (impostos progressius).
• Política pública: Ajuts, beques, subvencions, prestació de serveis, etc.

4. Competència Imperfecta

Sovint el mercat genera monopolis, oligopolis i altres situacions de competència imperfecta que condueixen a pràctiques abusives per part de les empreses que prioritzen els seus interessos (benefici) per sobre de la satisfacció de les necessitats dels consumidors. Exemple: monopolis com Google.

La intervenció del sector públic consisteix a analitzar i sancionar les empreses infractores a través de la CNC (Comissió Nacional de la Competència).

5. Inestabilitat dels Cicles Econòmics

En una economia de lliure mercat, l'activitat econòmica està sotmesa a cicles econòmics.

La intervenció de l'Estat consisteix a estabilitzar l'economia. Els neokeynesians proposen fer créixer artificialment l'activitat econòmica amb la despesa de l'Estat, és a dir, un augment de la despesa pública.

L'Estat del Benestar: Present i Futur

L'Estat del Benestar és un cas particular de l'economia mixta, caracteritzat pel reconeixement d'una sèrie de drets bàsics per a tota la població.

Fonaments de l'Estat del Benestar a Espanya

En el cas espanyol, es fonamenta en els següents pilars:

• Salut: Gratuïta i universal.
• Educació: Obligatòria i gratuïta.
• Pensions: Renda que reben els que han arribat a l'edat màxima per treballar (actualment 67 anys). Poden ser:
  • Contributiva: L'has guanyada perquè cotitzaves.
  • No contributiva: No cotitzaves i te la subvencionen per sobreviure.

La Seguretat Social i els seus Beneficis

La Seguretat Social és el principal òrgan de l'Estat per contribuir a l'Estat del Benestar, oferint prestacions com:

• Assistència mèdica
• Accidents de treball
• Pensions de jubilació
• Maternitat
• Atur
• Baixes laborals
• Baixes per malaltia
• Invalidesa

El Futur de l'Estat del Benestar

La seva sostenibilitat perilla a causa de les següents causes:

• Envelliment de la població: més despeses i menys ingressos.
• Canvis tecnològics que generen atur.

Per sobreviure, es proposen les següents opcions:

• Incrementar els ingressos.
• Combatre l'evasió fiscal.

Política Macroeconòmica

És el conjunt de mesures aplicades per l'Estat per afavorir el creixement econòmic i corregir les fallades del mercat.

Polítiques Conjunturals (Curt Termini)

• Política fiscal: Recaptació d'impostos i gestió de la despesa pública.
• Política monetària: Quantitat de diners en circulació.
• Política exterior: Tipus de canvi.

Polítiques Estructurals (Llarg Termini)

Són mesures, no necessàriament econòmiques, que afavoreixen el creixement de l'economia a llarg termini:

• Mecanització del sector econòmic: inversions en tecnologia.
• Creació de condicions per al desenvolupament: infraestructures.
• Racionalització i privatització d'empreses.
• Reformes legals.
• Planificació indicativa i fixació d'objectius.

La Perspectiva Macroeconòmica i els seus Indicadors

La macroeconomia estudia el comportament de l'economia en el seu conjunt, és a dir, és el resultat de la interacció de les famílies, empreses i el sector públic. La microeconomia, en canvi, estudia el comportament de parts d'aquest conjunt. Tots els models estudiats fins ara són models microeconòmics.

Principals Variables Macroeconòmiques i Indicadors

• Producció de béns i serveis en el territori: PIB
• Evolució dels preus: IPC
• Preu del diner (tipus d'interès i préstecs): Euríbor

Aquests indicadors són com un termòmetre que permet avaluar la salut de l'economia.

Un cigne negre és un esdeveniment no previst que té conseqüències macroeconòmiques significatives. Exemple: la pandèmia de la COVID-19.

Diferència entre PIB Nominal i PIB Real

El PIB nominal (o a preus corrents) valora la producció a preus de l'any en qüestió.

Com que el preu dels béns i serveis tendeix a pujar d'un any a l'altre, és normal que s'incrementi el PIB a causa de l'increment dels preus, sense que necessàriament s'incrementi la producció real. Per solucionar aquest problema, es fa servir el PIB real (o a preus constants), que valora la producció a preus d'un any base.

Fórmules:

[El document original no proporciona les fórmules, per la qual cosa no es poden incloure.]

Les Fallades de l'Estat

Les fallades de l'Estat són fallades d'eficiència dels mercats motivades per la intervenció de l'Estat en l'economia.

Funcions de l'Estat en una Economia de Mercat

En una economia de mercat, les principals funcions de l'Estat són:

• Subministrament de béns públics.
• Establiment del marc legal per tal que funcioni el lliure mercat.

Causes de les Fallades de l'Estat

Segons la teoria de l'elecció pública, l'Estat fracassa a causa del funcionament dels partits polítics, ja que:

• Han de satisfer els votants que els han donat el poder.
• Han de fer coalicions transitòries de partits polítics.

També existeixen dues conductes que generen ineficiències o fallades de l'Estat:

• Cercadors de rendes (rent-seekers): Persones que busquen el benefici propi a través del sector públic.
• Els buròcrates: Els treballadors públics, en busca del seu propi interès, poden tenir els següents defectes:
  • Aversió al risc.
  • Ineficiència qualificable.
  • Treball esbiaixat: els informes diuen el que han de dir per evitar conflictes.

Tipus de Fallades Públiques

Aquestes fallades inclouen imperfeccions derivades del mercat polític, com ara:

• Grups de pressió: empreses que busquen condicionar les decisions polítiques.
• Ineficiència en la producció de béns i serveis.
• Dificultat en el control dels monopolis naturals.
• Externalitats assumides pels poders polítics.
• Ignorància dels costos reals en la contractació.
• Injustícia distributiva.