Economia i Industrialització a Espanya (S. XIX - Principis S. XX)

Economia Espanyola: Crisi i Intents de Modernització

L'economia espanyola va patir una crisi a causa de collites insuficients, guerres que van afectar l'evolució de la població i la pèrdua del comerç colonial. Malgrat els intents de modernitzar l'economia, les contínues guerres van augmentar el deute de l'Estat i van impedir el desenvolupament d'una indústria potent. Només a Catalunya i el País Basc es va iniciar un lent procés d'industrialització entorn del sector tèxtil i siderúrgic, respectivament.

Agricultura: Base Econòmica Tradicional i Canvis

L'agricultura era la base de l'economia. Es tractava d'una agricultura tradicional, endarrerida i de baixa productivitat. Amb l'arribada del liberalisme, les desamortitzacions van expropiar terres de l'Església, però el camperolat no va aconseguir terres i, a més, va perdre l'ús de les terres comunals.

A la Catalunya litoral i prelitoral es van especialitzar amb la vinya, que es va veure afavorida pel contracte de «rabassa morta». A València es van especialitzar amb les plantacions de taronja i a Andalusia amb la fruita seca.

La Vinya Catalana: Auge per la Fil·loxera i Crisi

Entre 1875 i 1890, el sector de la vinya a Catalunya va tenir una expansió important quan la fil·loxera va atacar la vinya francesa. No obstant això, quan la plaga va arribar a Catalunya, el sector va viure un període de crisi. Els camperols (rabassaires) es van unir en la Unió de Rabassaires (1893) per enfrontar-se als propietaris que volien acabar els contractes en morir els ceps.

Modernització Agrària a Inicis del Segle XX

A principis del segle XX, la producció agrària va augmentar gràcies a la introducció de maquinària moderna, l'ús d'adobs químics i un augment de la superfície regada.

Indústria: Procés Lent amb Excepcions Regionals

La industrialització a Espanya va ser un procés lent i tardà. Catalunya i el País Basc van ser les excepcions gràcies al desenvolupament dels sectors tèxtil i siderúrgic.

Factors Limitants de la Industrialització Espanyola

• No modernització de l'agricultura.
• Falta d'un mercat intern articulat.
• Manca de capitals per invertir.
• Inestabilitat política.

La Segona Revolució Industrial a Espanya

Durant el primer terç del segle XX, en algunes zones d'Espanya, es va produir la Segona Revolució Industrial, caracteritzada per:

1. L'ús de l'electricitat com a font d'energia. Es van crear grans empreses elèctriques, com La Canadenca.
2. Aparició de noves indústries.
3. Nous transports i comunicacions.

Industrialització Regional: Catalunya i País Basc

Catalunya: El Motor de la Indústria Tèxtil

Catalunya va dur a terme un procés d'industrialització basat principalment en el sector tèxtil.

Limitacions de la Indústria Tèxtil Catalana

• Manca de fonts d'energia i primeres matèries pròpies.
• Limitacions del mercat espanyol.
• Xarxa de transport deficient.
• Manca d'un sistema financer sòlid i desenvolupat.

Impulsors de la Indústria Tèxtil Catalana

• Abundant mà d'obra.
• Canvis a l'agricultura (capital i mà d'obra).
• Existència prèvia de les fàbriques d'indianes.
• Desenvolupament de la indústria rural dispersa.

Evolució del Tèxtil Català (S. XIX)

1. Durant el primer terç del segle XIX hi va haver un estancament econòmic.
2. A partir de la dècada dels anys 30, la indústria tèxtil del cotó es va començar a modernitzar i consolidar. Es va crear la primera fàbrica tèxtil que utilitzava la màquina de vapor. Durant la dècada dels 40, el sector es va consolidar i els beneficis van permetre una renovació tecnològica.
3. A partir de 1860 va començar un període de crisi en el sector del cotó (crisi cotonera per la Guerra de Secessió dels EUA), però això va fer recuperar el sector de la llana.

Tipologia Fabril: Vapors i Colònies Industrials

Existien dos tipus principals de fàbriques:

• Vapors: Situades a les ciutats, utilitzaven l'energia del vapor (carbó).
• Colònies: Situades prop dels rius, utilitzaven l'energia hidràulica.

País Basc: Pol Siderúrgic i Mineria del Ferro

Encara que a Màlaga van aparèixer els primers alts forns moderns, la siderúrgia es va consolidar al nord. A Astúries, el carbó mineral tenia més poder calorífic i abaratia el cost de la producció de ferro. A Biscaia, es va desenvolupar una potent indústria siderúrgica gràcies a l'exportació de mineral de ferro de gran qualitat al Regne Unit i la importació de carbó de coc gal·lès a baix preu.

Mineria: Liberalització i Explotació Estrangera

A partir de 1868, amb les lleis desamortitzadores del subsòl, es va liberalitzar el sector miner. Aquestes lleis van facilitar la compra de mines per companyies privades, però la majoria van ser estrangeres (franceses, angleses, belgues). A finals del segle XIX, la mineria espanyola va viure un període d'esplendor i Espanya es va convertir en un dels principals països productors de minerals del món (plom, coure, mercuri, ferro).

Comerç: Interior Reduït i Dependència Exterior

El comerç interior era reduït a causa de les deficients infraestructures terrestres i la manca de vertebració dels mercats locals i regionals. Pel que fa al comerç exterior, s'exportaven principalment minerals i productes agrícoles (vi, oli, taronges) i s'importaven productes manufacturats, sucre, cotó i carbó. La balança comercial era generalment negativa i es va equilibrar, en part, primer amb els ingressos del comerç colonial (fins a la seva pèrdua) i posteriorment amb l'arribada de capital estranger (inversions i remeses d'emigrants). El comerç es feia principalment amb França i la Gran Bretanya, però també amb altres països europeus i, cada cop més, amb els EUA i Argentina.

Transports: Desenvolupament del Ferrocarril i Carreteres

La xarxa de carreteres a Espanya era deficitària, lenta i perillosa, dificultant el transport de mercaderies i persones.

El Ferrocarril: Construcció i Crisis

El 1844 va començar una legislació ferroviària que establia una amplada de via superior a l'europea, fet que dificultaria les connexions internacionals. El 1848, una companyia anglesa va inaugurar la primera línia de ferrocarril de la península, la de Barcelona-Mataró. Fins al 1855, la manca d'inversions i el retard tècnic van fer que només es construïssin trams curts. A partir de 1855, amb la Llei General de Ferrocarrils, va començar un creixement important en la construcció de la xarxa, principalment amb capital estranger i amb una estructura radial centrada a Madrid. No obstant això, a partir de 1866 es va veure que les expectatives de benefici no es complien (a causa del baix tràfic de mercaderies i passatgers) i la construcció ferroviària es va paralitzar durant anys.

L'Impacte de l'Automòbil a Inicis del Segle XX

Durant el primer terç del segle XX es van difondre els automòbils, que van revolucionar el sistema de transport per carretera. Com a font d'energia utilitzaven derivats del petroli.

Finances: Creació d'un Sistema Bancari Modern

A principis del segle XX es va crear un sistema bancari modern a Espanya. El Banc d'Espanya (creat el 1856 sobre el Banc de San Fernando i que va obtenir el monopoli d'emissió el 1874) va actuar com a banc central. Altres bancs de dipòsits i negocis, tant espanyols com estrangers, van obrir les seves sucursals, contribuint a finançar la indústria i el comerç.