Economia i indústria a Espanya al segle XIX

Els sectors econòmics

La pervivència d'una economia agrària

A) Espanya

Al segle 19 continua sent un país fonamentalment agrari. L'activitat es caracteritza pels baixos rendiments, l'existència d'una estructura de la propietat inadequada, latifundis i minifundis, i la pobresa de la majoria de la població. Cal remarcar aquest darrer aspecte, ja que la pobresa no permet capacitat de consum i per tant, és un obstacle per la integració de mercat interior. En aquest sentit cal recordar el fracàs de la reforma agrària liberal (desamortitzacions).

Els principals conreus són: cereals (40%), vinya, olivera i cítrics.

B) Catalunya

En general la situació és diferent: estructura de la propietat de la terra amb predomini de les propietats mitjanes i contractes de llarga durada. Aquests factors fan que la majoria de la pagesia actui com a empresariat.

S'implanten canvis tècnics, procedents de l'estranger tal com s'havia fet al S. 18. Els principals conreus: vinya, olivera i arbres fruiters que permeten un comerç molt actiu que facilita l'acumulació de capital i consum més elevat.

La indústria tèxtil catalana

a) Antecedents

Es troben al segle 18 amb un cert paral·lelisme amb Anglaterra: creixement demogràfic + innovacions al camp + comerç colonial. Aturada durant la guerra del Francès i reiniciada a partir del 1830 aprox.

b) Localització

- Cursos fluvials per aprofitar l'energia hidràulica. Rius: Ter, Fluvià, Llobregat, Cardener. Comarques: Osona, Bages, Berguedà, Ripollès... Establiment industrial predominant: colònies industrials

- Costes per l'existència de ports imprescindibles pel transport tant de matèries primeres (carbó, cotó) com pel comerç en general degut a les mancances en el transport terrestre. Establiment industrial predominant: Fàbriques.

c) Evolució

1830-1860: Predomini del sector cotoner i del vapor i creació d'importants empreses com Espanya Industrial

A partir de 1860: desenvolupament del sector llaner i predomini de l'energia hidràulica i posteriorment elèctrica. Cal relacionar-ho amb la dependència energètica (carbó anglès) i de matèries primeres (fam de cotó)

Conclusió: Evolució positiva al llarg del segle, comerç pròsper amb la resta de l'estat i Cuba, és la indústria més competitiva d'Espanya, però no arriba al grau de desenvolupament de l'anglesa, la qual cosa comporta demandes constants de polítiques proteccionistes

Els transports: el ferrocarril

La construcció d'una xarxa de comunicacions i de transport interior era fonamental per abaratir el cost de l'intercanvi de mercaderies i per posar les bases d'un mercat integrat, fet que està totalment relacionat amb el desenvolupament econòmic. El mitjà que va revolucionar el transport va ser el ferrocarril. Al 1844 es va iniciar una legislació ferroviària que establia una amplada de via superior a l'europea. Això va dificultar contactes amb la resta del continent, aquesta llei no va tenir l'èxit esperat i només es van construir uns pocs km. Durant el Bienni Progresista el govern va aprovar la llei de ferrocarrils que va proporcionar la primera fase de construcció de xarxa ferroviària espanyola.

Siderúrgia i mineria

Després del sector tèxtil, l'organització d'una indústria moderna es va donar en el sector de la siderúrgia, ja que en 1830 va créixer la demanda de ferro a causa de la mecanització del camp i del tèxtil, l'inici de la construcció de la xarxa ferroviària, la construcció de ponts i substitució dels vaixells de fusta pels de ferro.

- Els primers forns van sorgir l'any 1832 i utilitzaven les miques de ferro i el carbó vegetal. Eren poc competitius, ja que l'escassetat n'encaririen la producció.

- Al 1860 el predomini es va traslladar a Astúries. Encara hi havia poca competitivitat i els costos eren molt elevats.

- En el context de la segona revolució Industrial el predomini siderúrgic es va traslladar a Biscaia. La siderúrgia espanyola era poc competitiva, per això va necessitar ajuda estatal i adopció de mesures proteccionistes. A Catalunya aquesta indústria no va aconseguir implantar-se de manera sòlida per la manca de ferro i carbó. El 1882 es van fabricar el primer vagó d'elaboració autòctona i la primera locomotora.

MINERIA

Abans del 68 la mineria espanyola estava molt poc desenvolupada a causa de la manca de capitals i de coneixements tècnics, la poca demanda i l'existència d'una legislació que mantenia les mines sota control de l'Estat.

La legislació de 1868-1869 va liberalitzar el sector. La mineria va conèixer un període d'esplendor als últims trenta anys del segle XIX, on Espanya es converteix en un dels principals països productors de minerals al món.

Evolució de la població i estructura social

Les classes socials

CLASSES DIRIGENTS

- Noblesa: propietària de la majoria de les terres i desinteressada pels negocis, intenta mantenir l'estatus manifestat en el luxe, poder relacionat amb la proximitat a la monarquia (camarilles) per tal de gaudir d'influències, jerarquia militar, representants al senat...

- Burgesia financera: vinculada als negocis d'inversions en borsa o agràries (desamortitzacions), origen divers i resident a Madrid.

- Burgesia industrial catalana: Origen divers i concentrada a Barcelona, Fundadora d'institucions econòmiques molt importants (Foment de Treball Nacional 1889 i Cambra de Comerç 1886), Sense protagonisme en les esferes del poder polític, Poc nombrosa i amb menys pes econòmic que la burgesia financera.

CLASSES MITGES

- El seu nombre reduït 5% de la població total és significatiu d'una societat molt desigual, Formada per: petits propietaris de terres o indústries, comerciants, professions liberals (metges, advocats) i treballadors del sector públic, Aparició i posterior creixement relacionat amb la urbanització i el creixement gradual del sector serveis, Comparteix amb la burgesia estil de vida però amb menys capacitat econòmica, Ideologia conservadora XIX.

CLASSES POPULARS

- Grups urbans: relacionats amb els oficis (antics artesans) i els serveis: planxadores, cosidores, servei domèstic, enllumenat i neteja dels carrers, etc.

- Pagesia: Espanya (en general situació força o molt precària amb un nombre elevat de jornalers i jornaleres, sobretot a Andalusia i Extremadura. Catalunya (millor situació degut als contractes emfiteutics, un nombre important de propietaris i l'existència d'una indústria com alternativa laboral.

- Proletariat industrial: va augmentar en nombre de forma molt important al llarg del segle, Condicions de vida i treball molt dures que no comencen a millorar fins a l'últim terç del segle XIX.

Pensament social i moviment obrer

Les primeres organitzacions obreres

1840: Influència del socialisme Utòpic (Cabet) i creació de la societat de teixidors i de l'Associació Mútua de Teixidors de Barcelona. Tenen un caràcter reivindicatiu i assistencial. Els associats paguen una quota per la caixa de resistència, per tal de cobrar un jornal en cas de malaltia, acomiadament o vaga.

1844: amb la pujada dels moderats al poder són prohibides les associacions. A la burgesia ja els sembla bé perquè té por de la capacitat organitzativa del proletariat.

1854-1856: Darrera participació de la classe obrera en les revoltes progressistes de la burgesia. És el desengany definitiu perquè els programes de millores socials no s'apliquen i en consequència, el moviment obrer veu que el progressisme liberal burgès no és un bon aliat.

1857: Un decret del govern moderat prohibeix de nou les associacions obreres.