Economia Global: Comerç, Integració, Globalització i Sostenibilitat

Comerç Internacional i Conceptes Clau

Definicions Bàsiques

Un exportador és qui lliura béns i serveis a un país estranger. Un importador és qui els rep. Segons si l'exportació/importació es fa dins o fora del mateix territori duaner (zona geogràfica on hi ha lliure comerç de mercaderies i que no té per què coincidir necessàriament amb les fronteres polítiques d'un país), es diferencia entre comerç internacional i comerç exterior.

Divises i Tipus de Canvi

El comerç internacional es realitza en divises, és a dir, en qualsevol moneda que no sigui la pròpia del país. El tipus de canvi d'una divisa és el seu preu respecte a una altra.

L'Avantatge Comparatiu

L'avantatge comparatiu es refereix a la tendència dels països a especialitzar-se en béns i serveis que produeixen millor que els altres.

Proteccionisme vs. Lliure Comerç

Què és el Proteccionisme?

El proteccionisme és el conjunt de mesures adoptades per un país per limitar les importacions i protegir les seves indústries nacionals. Aquestes mesures inclouen aranzels, quotes d'importació, ajudes a les empreses nacionals i altres restriccions comercials. Els defensors del proteccionisme argumenten que és necessari per protegir els sectors estratègics i garantir la seguretat econòmica, mentre que els detractors aposten pel lliure comerç per promoure la competència i la creació de riquesa global.

Barreres al Lliure Comerç

Les barreres al lliure comerç són mecanismes utilitzats pels governs per restringir les importacions de productes estrangers i afavorir la producció local. Aquestes barreres poden ser:

• Aranzels: Impostos sobre els béns importats per incrementar el seu preu.
• Quotes: Límit a la quantitat de productes que es poden importar en un període determinat.
• Subvencions: Ajuts econòmics atorgats a les indústries nacionals per fer-les més competitives en el mercat global.
• Barreres no comercials: Regles, normes sanitàries o burocràtiques que poden dificultar l'entrada de productes estrangers, com els requisits d'etiquetatge o les normatives ambientals.

Organismes de Cooperació Internacional

Principals Entitats

Després de la Segona Guerra Mundial, es van crear organitzacions internacionals per afavorir la cooperació entre països en matèria de comerç i desenvolupament econòmic. Alguns dels principals organismes són:

• Organització de les Nacions Unides (ONU): Fomenta la pau, la seguretat i la cooperació internacional.
• Organització Mundial del Comerç (OMC): Regula les normatives comercials internacionals i promou el lliure comerç.
• Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE): Facilita la coordinació de polítiques econòmiques i socials entre els seus membres.
• Fons Monetari Internacional (FMI): Proporciona assistència financera als països amb problemes econòmics.
• Banc Mundial (BM): Finança projectes de desenvolupament a nivell mundial per ajudar a la reducció de la pobresa.

La Integració Econòmica

Definició i Nivells

La integració econòmica és el procés mitjançant el qual els països treballen conjuntament per eliminar barreres comercials i millorar la col·laboració econòmica. Això pot ocórrer en diversos nivells, des d'acords bilaterals fins a unions més profundes com les unions duaneres o mercats comuns. La integració econòmica pot portar a un creixement econòmic més ràpid i a una major competitivitat internacional.

La Unió Europea (UE): Un Cas d'Estudi

Evolució i Estructura

La Unió Europea (UE) és una de les experiències d'integració econòmica més destacades, amb 27 països membres (després de la sortida del Regne Unit). Aquesta unió ha avançat des d'un mercat comú fins a una unió econòmica i monetària amb la introducció de l'euro com a moneda comuna. La UE ha aconseguit una major cohesió econòmica i política, però també presenta desafiaments, com les desigualtats entre els seus membres i les tensions sobre la gestió econòmica i les polítiques migratòries.

Avantatges de la Unió Europea

Els avantatges de formar part de la UE es poden dividir segons el benefici que en treuen els països, les empreses i els treballadors:

Beneficis per als Països

• La UE aporta més disciplina pressupostària, ja que obliga els estats membres a controlar millor els seus comptes públics.
• Permet aprovar lleis més avançades i harmonitzades en àmbits com el medi ambient o els drets dels consumidors.
• Dona als països més poder de negociació amb altres zones del món.
• Possibilita fer projectes que serien impossibles de dur a terme per separat, com grans iniciatives científiques.

Beneficis per a les Empreses

• Estar dins de la UE suposa menys despeses, perquè desapareixen els aranzels i els costos de canvi de moneda.
• Poden accedir a un mercat molt més gran, cosa que afavoreix la competència i fa que les empreses siguin més eficients i innovadores.
• Tot això comporta, alhora, millors preus per al consumidor.

Beneficis per als Treballadors

• Els treballadors tenen més oportunitats de formació i feina gràcies a la lliure circulació. Això vol dir que poden treballar o estudiar en qualsevol país membre sense necessitat de permisos especials.

Inconvenients de la Unió Europea

Tot i els avantatges, també hi ha inconvenients:

• Desequilibris regionals: Les zones més riques i industrialitzades (com Londres, París o Berlín) atrauen més inversions, mentre que les regions menys desenvolupades en poden sortir perjudicades.
• Pèrdua de sobirania: Els estats membres perden part de la seva sobirania, sobretot en matèria de política monetària, si formen part de la zona euro.
• Interdependència dins de l'eurozona: Quan un país té problemes econòmics greus, pot afectar els altres membres que comparteixen la mateixa moneda.
• Deteriorament de la competència: Les grans empreses poden créixer molt i dificultar la supervivència de les petites.
• Polarització del comerç: Els països membres tendeixen a comerciar més entre ells i poden reduir les relacions comercials amb països d'altres continents.

La Globalització: Dimensions i Impacte

Àmbits de la Globalització

• Comercial: De la mateixa manera que podem comprar béns i serveis de qualsevol part del món, els nostres productes es venen a tot el planeta.
• Productiu: Moltes empreses instal·len les seves fàbriques en països on els costos de producció són menors. Factors com els baixos costos salarials, pocs impostos o legislació mediambiental permissiva són molt valorats a l'hora de triar un país per emplaçar una fàbrica.
• Financer: La compra i venda de productes financers de qualsevol part del món, com divises (monedes estrangeres), accions o préstecs.
• Cultural: Compartim gustos i preferències com el tipus de menjar, la moda, les tradicions, la música, etc., amb un nombre cada vegada més gran de persones.

Factors Propiciadors de la Globalització

Els factors que han propiciat la interconnexió a nivell planetari són:

• Avanç de la tecnologia: Sobretot de la informàtica i Internet.
• Millora de les comunicacions i el transport.
• Estandarització de productes i processos productius.
• Igualació de gustos, modes i preferències (globalització cultural).
• Liberalització econòmica: La supressió de la regulació en els moviments, sobretot de diners.

Avantatges i Inconvenients de la Globalització

La globalització és un procés complex que presenta tants avantatges com inconvenients:

Avantatges

• Accés a una varietat més gran de productes amb més qualitat i a millors preus.
• Més intercanvi cultural entre països.
• Major extensió dels drets humans per l'ampliació de l'acció de l'ONU i moltes ONG.
• Augment de les comunicacions tant a nivell personal com empresarial.
• Increment del turisme a nivell planetari.

Inconvenients

• Més poder de les multinacionals, que comporten avantatges enfront de les petites empreses.
• Més exposició dels països a les crisis pel fet que les economies depenen les unes de les altres.
• Problemes mediambientals a causa de la sobreexplotació de recursos naturals.
• Més desigualtats perquè els països rics aprofiten millor els avantatges que ofereix el mercat mundial.

Problemes Mediambientals Globals

Cimeres Climàtiques i COP

Les cimeres climàtiques són reunions al més alt nivell en les quals els dirigents dels països participants tracten d'arribar a acords globals sobre la reducció d'emissions contaminants. Aquestes han evolucionat a les Conferències de les Parts (COP), on també participen organitzacions ambientalistes, representants de comunitats indígenes, institucions científiques i empreses.

El Canvi Climàtic

El canvi climàtic és la variació global del clima de la Terra en diversos paràmetres com la temperatura, les precipitacions i la nuvolositat. Tot i que el canvi climàtic pot ser causat per factors naturals, des del segle XIX, les activitats humanes han estat el principal motor d'aquest fenomen.

Característiques del Canvi Climàtic

• Incertesa: Tot i que hi ha consens científic sobre el canvi climàtic, el seu abast o gravetat real encara és desconegut.
• Contaminació: Els gasos d'efecte hivernacle han arribat a nivells màxims, amb un augment de la temperatura global de 1,1 °C des de finals del segle XIX.
• Conseqüències adverses: Inclouen sequeres intenses, escassetat d'aigua, incendis, augment del nivell del mar, inundacions i reducció de la biodiversitat.
• Responsabilitat asimètrica: Els països que més contribueixen a les emissions són els que tenen la major responsabilitat d'actuar.
• Efectes asimètrics: Els països més vulnerables, especialment les nacions insulars i en vies de desenvolupament, pateixen més les conseqüències del canvi climàtic.

El Subdesenvolupament i el Desenvolupament Sostenible

Pobresa i Desenvolupament

La pobresa és un dels problemes més greus del nostre temps. La divisió entre països rics (desenvolupats) i països pobres (subdesenvolupats) és evident.

Desenvolupament Econòmic

Permet el creixement econòmic sostenible, associat a organitzacions econòmiques modernes basades en la tecnologia i l'especialització.

Desenvolupament Humà

Implica una millora en la qualitat de vida de les persones, tant en termes materials (millor sanitat, nutrició, etc.) com socials (llibertat, drets humans, cultura).

Característiques del Subdesenvolupament

Les economies subdesenvolupades sovint presenten:

• Escassa inversió en capital.
• Comerç limitat.
• Baixos nivells d'especialització laboral.
• Baixa qualificació tecnològica.

Miracle Econòmic

Un miracle econòmic és un període de creixement econòmic extraordinari i inesperat d'un país o regió. Són períodes en què s’assoleixen grans millores en l’economia, la productivitat i el benestar social, sovint en condicions que semblaven desfavorables o complicades.

Desenvolupament Sostenible

El desenvolupament sostenible és aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions. Inclou l'equilibri entre creixement econòmic, inclusió social i protecció del medi ambient, garantint que els recursos naturals siguin utilitzats de manera responsable.

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

1. Fi de la pobresa: Erradicar la pobresa extrema per a totes les persones arreu del món.

2. Fam zero: Acabar amb la fam, aconseguir la seguretat alimentària i millorar la nutrició.

3. Salut i benestar: Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom, a totes les edats.

4. Educació de qualitat: Assegurar una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida.

5. Igualtat de gènere: Aconseguir la igualtat de gènere i apoderar a totes les dones i nenes.

6. Aigua neta i sanejament: Garantir la disponibilitat d'aigua i la seva gestió sostenible, així com el sanejament per a tots.

7. Energia assequible i no contaminant: Garantir l'accés de tothom a energia assequible, fiable, sostenible i moderna.

8. Treball decent i creixement econòmic: Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l'ocupació plena i productiva, i un treball decent per a tothom.

9. Indústria, innovació i infraestructura: Construir una infraestructura resilient, promoure la industrialització inclusiva i sostenible, i fomentar la innovació.

10. Reducció de les desigualtats: Reduir les desigualtats dins i entre els països.

11. Ciutats i comunitats sostenibles: Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.

12. Producció i consum responsables: Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.

13. Acció pel clima: Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.

14. Vida subaquàtica: Conservar i utilitzar de manera sostenible els oceans, mars i recursos marins per al desenvolupament sostenible.

15. Vida terrestre: Protegir, restaurar i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar de manera sostenible els boscos, combatre la desertificació, aturar la degradació de les terres i frenar la pèrdua de biodiversitat.

16. Pau, justícia i institucions fortes: Promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia per a tothom i construir institucions eficients, responsables i inclusives a tots els nivells.

17. Aliances per aconseguir els objectius: Reforçar els mitjans d'implementació i revitalitzar l'aliança global per al desenvolupament sostenible.