Economia Familiar i Sistema Financer: Guia Completa

L'Economia Familiar i el Sistema Financer

L'economia familiar es refereix a l'administració de tots els béns d'una unitat familiar per satisfer les necessitats de tots els seus membres. Els bancs i les caixes tenen dues funcions bàsiques respecte a les economies domèstiques:

• Guardar els diners dels particulars mitjançant dipòsits que remuneren amb interessos.
• Oferir diners a través de préstecs als quals s'afegeix un preu, que és l'interès.

Els bancs i les caixes d'estalvis realitzen una sèrie de gestions de pagament i cobrament a través de les domiciliacions bancàries. Altres serveis, amb cobrament de comissions, són: transferències, gestió de productes d'estalvi i inversió, etc.

Els Dipòsits

Comptes Corrents i Llibretes d'Estalvis

La forma més usual de prestar aquest servei són els dipòsits a la vista. El banc es compromet a tornar al titular la quantitat que té dipositada en el compte en el moment en què ho requereixi. El client pot, en qualsevol moment, retirar els diners en qualsevol sucursal o caixer. Aquesta disponibilitat s'anomena liquiditat absoluta.

Tipus de Dipòsits a la Vista

• El compte corrent: se sustenta en un extracte bancari que es rep periòdicament.
• La llibreta d'estalvi: petita llibreta on es registren totes les operacions. Permet visualitzar tots els moviments en un únic document.

Targetes de Dèbit i de Crèdit

Associades als dipòsits a la vista hi ha:

• Targeta de dèbit: mitjà de pagament pel qual l'import es carrega automàticament en la llibreta o compte associat en el moment de retirar els diners en efectiu d'un caixer automàtic o de pagar qualsevol compra. Si no hi ha saldo en el compte o aquest és inferior a la quantitat sol·licitada, el pagament no s'efectua.
• Targeta de crèdit: el pagament no es compleix immediatament a partir d'un compte, sinó per un contracte de crèdit d'una quantitat determinada entre el client i el banc. Amb aquesta targeta, el client pot efectuar pagaments fins al límit fixat, que seran retirats del seu compte el mes següent.

Els Plans Privats de Pensions

Constitueixen un sistema d'estalvi que realitzen les persones al llarg de la seva vida per disposar, en el moment de la seva jubilació, d'uns recursos que es podran fer efectius. La contractació del pla de pensions es pot fer a qualsevol sucursal bancària i es basa en el fet que la persona que el contracta va fent aportacions periòdiques (cada mes, cada semestre) o extraordinàries al llarg de la seva vida laboral. En arribar a la jubilació, es podrà desemborsar la inversió tota junta o en quotes mensuals. Per promoure aquest tipus de fons, hi ha una sèrie d'incentius fiscals.

Els Préstecs

Consisteix a deixar diners a un client, el qual es compromet a anar tornant, en períodes consecutius, tant el capital prestat com uns interessos que han pactat prèviament. Les entitats bancàries sol·liciten garanties a l'hora de prestar diners. Si parlem de préstecs de pocs diners (com per comprar un cotxe), normalment n'hi ha prou amb la justificació d'ingressos periòdics a través d'una nòmina. Aquests són els anomenats préstecs personals.

Els Préstecs Hipotecaris

Són aquells que operen amb imports molt grans, per als quals els bancs, a més de la solvència personal, sol·liciten una garantia hipotecària, és a dir, un bé amb un valor igual o superior als diners sol·licitats, amb el qual es respondrà en cas que no es paguin les quotes del préstec. De tots els préstecs, probablement el més important és el préstec hipotecari per a un habitatge.

El préstec hipotecari per a un habitatge és aquell contracte que signen una o diverses persones per finançar la compra d'un habitatge i en el qual la garantia oferta al banc és el mateix habitatge. Donada l'envergadura de l'operació, aquest tipus de crèdit serà el que lligarà el client amb el banc per un nombre més gran d'anys i per un import major.

Despeses de Sol·licitud i Concessió del Crèdit

En el procés de sol·licitud del préstec hipotecari, es generen una sèrie de despeses que, en alguns casos, s'hauran de pagar igualment encara que es denegui l'operació.

• Taxació: una persona independent, autoritzada i reconeguda per l'entitat de crèdit donarà un valor de mercat a la finca, que no ha de coincidir amb el preu de compra. Tant si es concedeix el préstec com si no, el prestatari l'haurà de pagar.
• Verificacions registrals: validació de la finca en el Registre de la Propietat. Permet conèixer si està subjecta a altres hipoteques o càrregues i la propietat real.
• Notaria: cobren els honoraris per la gestió dels documents sobre els impostos a pagar, la confecció de l'escriptura i la presentació en els registres corresponents.
• Assegurança de l'habitatge contra incendis i danys: les entitats bancàries obliguen a tenir-ne. Si per alguna raó l'habitatge es destrueix, quedarà cobert per l'assegurança, de la qual es beneficiaria el banc.
• Assegurança de vida: si el titular del préstec hipotecari té algun accident, l'assegurança de vida cobriria part de la despesa.
• Impostos i aranzels: un 1% de l'import sol·licitat es destina a impostos i aranzels notarials i registrals.
• Comissió d'obertura i subrogació: per obrir un préstec o si es vol canviar de banc, l'entitat financera pot cobrar una comissió d'entrada del 1% al 2,5%.
• Comissió d'amortització anticipada: si es disposa d'uns diners extres i es vol rebaixar el deute amb el banc, aquest cobrarà al voltant de l'1%. Es pot rebaixar en quotes o reduir el temps.
• Comissió de cancel·lació anticipada: cobren una comissió si el préstec finalitza abans del que s'havia previst.
• Despeses de reclamació de deutes: es genera aquest tipus de comissió cada vegada que hi ha un retard en el pagament. L'entitat inicia unes gestions per cobrar el deute.
• Comissió de demora: el banc aplica un tipus d'interès a l'import pagat com a penalització, prop del 20%.

1) La Concessió del Préstec

Independentment dels diners que es vulguin o es necessitin, l'entitat de crèdit pot donar com a màxim el 80% del valor de taxació. En alguns casos, pot lliurar una quantitat superior amb certes condicions, amb la demanda de més requisits, com per exemple, avaladors personals que es faran càrrec del deute en cas d'impagament.

a) L'Oferta Vinculant

Document escrit que ha de contenir les condicions financeres del contracte. Té una durada mínima de 10 dies, termini del qual disposa el client per examinar-la i acceptar-la o rebutjar-la.

2) El Tipus d'Interès

El préstec pot estar calculat amb un interès fix, un interès variable o amb una combinació d'ambdós.

a) Interès Fix

És aquell percentatge d'interès que és sempre el mateix durant tota la vida del préstec.

b) Interès Variable

Té una periodicitat de revisió pactada (normalment anual o semestral) contra uns índexs preestablerts més un diferencial. Normalment, a l'índex de referència se li pot aplicar un diferencial, és a dir, s'incrementa un valor. Així doncs, es pot trobar amb un Euríbor +1. Significa que si el valor de l'Euríbor és del 4%, es pagarà un 5%.

3) Quota, Amortització i Interessos

Una vegada determinat el tipus d'interès i la durada del préstec, es calcula la quota que es pagarà. El tipus de pagament sol ser mensual, però s'admet qualsevol altra periodicitat (trimestral, en dates pactades) i està format per dues parts: l'amortització del capital i la liquidació d'interessos.

a) L'Amortització de Capital

És la part de diners que es torna del que t'ha deixat l'entitat de crèdit.

b) La Liquidació d'Interessos

És el preu que es paga pels diners prestats. Normalment, els préstecs estan calculats de manera que al principi es paguen més interessos que amortització del capital, i a mesura que avança la vida del préstec, canvia la tendència i es paga cada cop més amortització de capital que interessos.

Si volem comparar el tipus d'interès entre bancs, sempre podem comparar la taxa anual equivalent (TAE). És una manera de reflectir el preu dels diners que inclou les comissions principals i un càlcul estandarditzat de l'interès.

Domiciliacions Bancàries

Tant les llibretes d'estalvi com els comptes corrents, a més de la funció d'estalvi, en tenen una altra de molt important per facilitar la vida de les persones: la gestió de pagaments i cobraments habituals. Això s'efectua mitjançant les domiciliacions bancàries.

Els pagaments i cobraments domiciliats més habituals són:

• El cobrament de la nòmina o pensió: es tracta de l'ingrés, amb la periodicitat habitual, de la nòmina o pensió en el compte corresponent de l'entitat designada per la persona que la percep.
• El pagament de les diferents despeses: rebuts (aigua, llum), lletres, compres amb targeta de crèdit.