Economia: Fallades de Mercat, PIB i Política Fiscal
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en
catalán con un tamaño de 15,59 KB
Unitat 7: Fallades de Mercat, Estat del Benestar i Política Macroeconòmica
1. Fallades de Mercat: Quan el Mercat No Assigna Bé els Recursos
Escassetat de béns no rendibles
Béns necessaris però poc atractius per al sector privat (ex. carreteres comarcals) → l'Estat els ha de proveir.
Externalitats
Negatives (Cost Extern)
Contaminació, desforestació… costos que paga la societat, no l'empresa.
Positives (Benefici Extern)
Innovació, R+D… beneficis que gaudeix tothom.
Distribució Desigual de la Renda
El mercat tendeix a ampliar les desigualtats; l'Estat redistribueix (impostos, transferències).
Competència Imperfecta
Monopolis/càrtels fixen preus alts i limiten quantitats; cal regulació i defensa de la competència.
Inestabilitat dels Cicles Econòmics
Expansions i recessions periòdiques afecten l'ocupació i els salaris; política estabilitzadora per suavitzar-les.
2. Funcions de l'Estat per Corregir Fallades de Mercat
Funció Proveïdora
Subministrar béns públics i no rendibles.
Funció Reguladora
Normes mediambientals, defensa de la competència.
Funció Redistributiva
Impostos progressius, prestacions socials.
Funció Estabilitzadora
Política fiscal/monetària per esmorteir els cicles.
3. Classificació dels Béns: Rivalitat i Excloïbilitat
Béns Privats
Rivals i excloïbles (menjar, roba).
Monopolis Naturals o Béns de Club
No rivals però excloïbles (TV de pagament).
Recursos Comuns
Rivals i no excloïbles (pesca d'altura) → risc de sobreexplotació.
Béns Públics Purs
No rivals ni excloïbles (far, defensa).
4. L'Estat del Benestar: Un Model d'Economia Mixta
- Garantir drets bàsics: sanitat, educació, pensions.
- Finançament mixt: cotitzacions + impostos.
- Riscos futurs: envelliment de la població, canvi tecnològic, evasió fiscal.
- Respostes: reformar pensions, lluitar contra l'evasió fiscal, fomentar nous sectors d'ocupació.
5. Política Macroeconòmica: Objectius i Instruments
Política Conjuntural (Curt Termini)
Política Fiscal
Impostos i despesa pública.
Política Monetària
Quantitat de diners i tipus d'interès – BCE.
Política Exterior
Tipus de canvi, comerç.
Política de Rendes
Control de salaris/preus.
Política Estructural (Llarg Termini)
Reformes per millorar la productivitat: educació, infraestructures, liberalitzacions, nacionalitzacions/privatitzacions, planificació indicativa.
6. Variables Macroeconòmiques Clau i Indicadors
- Producció (PIB), preus (IPC), tipus d'interès, ocupació/atur.
- Indicadors que guien els governs i permeten comparar països i l'evolució temporal.
Frases Clau per Memoritzar
- “Fallada del mercat → intervenció pública”
- “Externalitat: cost/benefici imposat a tercers”
- “Estat del benestar = drets bàsics garantits”
- “Política conjuntural estabilitza; estructural fa créixer”
La política macroeconòmica és el conjunt de mesures que pren l'Estat per influir, a escala global, sobre la producció, l'ocupació, els preus i la balança exterior amb l'objectiu d'estabilitzar l'economia a curt termini i afavorir-ne el creixement a llarg termini.
Unitat 8: Creixement i Producció
1. Producte Interior Brut (PIB)
Definició de PIB
Valor monetari de tots els béns i serveis finals produïts dins d'un país durant un any.
Característiques Clau del PIB
- Mesura en euros (patró monetari).
- Només inclou béns nous i finals (evita el doble comptatge).
- Registra producció dins de les fronteres (sigui quina sigui la nacionalitat de l'empresa).
- Calculat per períodes regulars (normalment l'any natural).
2. Mètodes de Càlcul del PIB
Mètode de la Despesa
PIB = C + I + G + (X – M).
Mètode de la Renda
Suma de salaris, beneficis, lloguers i interessos.
Mètode del Valor Afegit
Suma del valor creat per cada empresa (VAB).
3. Comptabilitat Nacional: Altres Macromagnituds
| Magnitud | Signe | Què ajusta? |
|---|---|---|
| PIBcf | PIB a cost de factors | Impostos indirectes (–) i subvencions (+). |
| PNBcf | Producte Nacional Brut | Renda factors a l'estranger (+/– rfn, rfe). |
| PNNcf / RN | Renda Nacional | Despeses d'amortització (–). |
| RPD | Renda Personal Disponible | Impostos directes, SS, beneficis no distribuïts, transferències. |
4. PIB Nominal vs. PIB Real: Diferències i Ús
PIB Nominal (Preus Corrents)
Inclou variacions de preu.
PIB Real (Preus Constants)
Elimina la inflació (deflactació) → comparacions més fiables.
5. Principals Limitacions del PIB
- Economia submergida.
- Treball no remunerat (domèstic, voluntari).
- No reflecteix externalitats (contaminació, avenços tecnològics).
- No mostra la distribució de la renda.
- No mesura la qualitat ni la sostenibilitat dels béns/serveis.
6. Oferta i Demanda Agregades
Demanda Agregada (DA)
- Fórmula: DA = C + I + G + (X – M)
- Relació inversa amb el nivell mitjà de preus.
- Factors addicionals: renda, impostos, oferta monetària, expectatives.
Oferta Agregada (OA)
- Quantitat total que les empreses volen vendre per cada nivell de preus.
- Factors: preus de venda, costos de producció, expectatives i capacitat instal·lada.
- La corba OA es fa més vertical a prop del ple rendiment.
Equilibri Macroeconòmic
- Punt de tall DA = OA → determina producció, ocupació i nivell de preus.
- Normalment hi ha recursos ociosos i l'equilibri és inestable (cicles).
7. Components de la Demanda Agregada
Consum Privat (C)
- Major part del PIB en països desenvolupats (~⅔).
- Factors:
- Renda disponible i consum autònom.
- Renda permanent i hipòtesi del cicle vital.
- Efecte riquesa (patrimoni).
Inversió Empresarial (I)
- Doble paper: impulsa la demanda a curt termini i la capacitat productiva a llarg.
- Tipus:
- Planta i equip, construcció, propietat intel·lectual, existències.
- Determinants principals:
- Expectatives de demanda (cicle), tipus d'interès, impostos, costos, capacitat utilitzada.
Despesa Pública (G)
- Compra de béns i serveis pel sector públic; la política fiscal pot expandir o contraure la DA.
Sector Exterior (X – M)
- Exportacions netes; depenen de tipus de canvi, renda exterior i competitivitat.
8. Estalvi i Finançament de la Inversió
- Estalvi familiar = Renda disponible – Consum.
- Estalvi de famílies + beneficis d'empreses + superàvit públic → oferta de fons al mercat de capitals, que permet finançar la inversió.
La comptabilitat nacional és un sistema que recull i organitza les dades econòmiques d'un país per analitzar com es genera i utilitza la renda. Permet mesurar l'activitat econòmica (com el PIB) i serveix de base per a decisions econòmiques.
Unitat 9: Els Comptes de l'Estat
1. Política Fiscal: Concepte i Marc d'Actuació
- Instrument clau dels estats de la UE (política monetària i exterior centralitzades).
- Consisteix a recaptar ingressos i gastar-los per assolir objectius econòmics → producció, ocupació, preus, redistribució.
- Decisió condicionada per: situació macro (PIB, IPC, atur), reacció política/social i lluita contra el frau.
- En un Estat descentralitzat (Espanya): Estat, CCAA, ajuntaments i Seguretat Social comparteixen competències.
2. Eines de la Política Fiscal
A. Polítiques Fiscals Discrecionals (Activació Voluntària)
Programes d'Obres Públiques
+Infraestructures, +producció, +ocupació.
Plans d'Ocupació i Formació
Contractació temporal + formació per inserir treballadors ràpidament.
Programes de Transferències
Subsidis d'atur, pensions, altres ajuts a col·lectius vulnerables.
Modificació de Tipus Impositius
Canvis en IRPF, Societats, IVA… que alteren la renda disponible i, per extensió, el consum i la inversió.
B. Estabilitzadors Automàtics (Actuen amb el Cicle Econòmic)
- Impostos proporcionals (IVA, IS).
- Impostos progressius (IRPF).
- Cotitzacions socials.
- Subsidis d'atur.
- → Mitiguen l'amplitud de les fases expansiva i recessiva sense intervenció addicional.
3. Tipus de Política Fiscal: Expansiva i Restrictiva
| Situació | Mesura | Efecte principal | Resultat macro |
|---|---|---|---|
| Expansiva | ↑ Despesa pública o ↓ Impostos | ↑ Renda disponible ⇒ ↑ Consum + Inversió ⇒ ↑ DA | ↑ Producció, ↑ Ocupació, ↑ Preus |
| Restrictiva | ↓ Despesa pública o ↑ Impostos | ↓ Renda disponible ⇒ ↓ Consum + Inversió ⇒ ↓ DA | ↓ Producció, ↓ Ocupació, ↓ Pressió inflacionària |
4. Pressupostos Generals de l'Estat (PGE)
Document anual amb previsions d'ingressos i despeses; reflecteix els objectius econòmics del govern.
A. Despeses Públiques
Despeses Corrents
Salaris funcionaris, compres béns/serveis (sanitat, educació…).
Despeses d'Inversió
Infraestructures, equipaments públics.
Transferències i Subvencions
Pensions, beques, subsidis, ajuts a empreses (clau en la redistribució).
B. Ingressos Públics
Cotitzacions Socials
Seguretat Social.
Tributs
Impostos
- Directes (IRPF, IS, IP) – graven la renda o la riquesa.
- Indirectes (IVA, Impostos Especials, ITP/AJD) – graven el consum/transmissions.
- Taxes – pagament per un servei específic.
Altres Ingressos
Transferències corrents (Trànsit, FSE…), ingressos patrimonials (beneficis d'empreses públiques), alienació d'actius, transferències de capital (FEDER).
5. L'Estat del Benestar i els Reptes de Finançament a Espanya
- Dèficit recurrent i deute superior al 100 % del PIB (la COVID-19 l'amplia).
Factors de Debilitat dels Ingressos
- Sistema fiscal amb moltes exempcions i bonificacions (ex. IVA reduït al turisme).
- Pressió fiscal inferior a la mitjana de l'eurozona (~40 % del PIB).
- Economia submergida (~20 % dels ocupats).
- Evasió fiscal de multinacionals digitals.
- Pressió futura per les pensions (jubilació del baby boom 2023-40).
6. Redistribució de la Renda: Mecanismes i Impacte
- Mitjançant impostos progressius i transferències/subvencions es corregeix la desigualtat generada pel mercat.
- Les transferències i subvencions no formen part de la DA, però milloren l'equitat; la despesa real (corrents + inversió) sí que entra a la DA i impacta en el PIB.
7. Saldo Pressupostari: Superàvit i Dèficit Públic
Superàvit Pressupostari
Ingressos > despeses.
Dèficit Públic
Despeses > ingressos → s'ha de finançar.
Dèficit Cíclic
Vinculat a recessions, desapareix amb la recuperació.
Dèficit Estructural
Persisteix fins i tot en expansió; menys sostenible.
Finançament del Dèficit Públic
Emissió de Deute Públic
Bons, lletres, obligacions.
Augment d'Impostos
Creació de Diner
Expansió monetària; competència del BCE a la zona euro.
Impostos Proporcionals (IVA, IS)
Tributs amb un tipus fix: es paga sempre el mateix percentatge sobre el valor de la venda (IVA) o del benefici empresarial (IS), de manera que la càrrega fiscal creix en la mateixa proporció que la base imposable.
Impostos Progressius (IRPF)
Tributs on el tipus impositiu augmenta per trams a mesura que puja la renda; cada euro addicional tributa a un percentatge més alt, fent que qui guanya més aporti una part proporcionalment superior.
Cotitzacions Socials
Aportacions obligatòries de treballadors i empreses a la Seguretat Social que financen prestacions com pensions, sanitat o incapacitat; es calculen normalment com un percentatge del salari brut.
Subsidis d'Atur
Prestacions econòmiques temporals que l'Estat abona a les persones que perden la feina, per sostenir-ne la renda mentre busquen ocupació.
Acrònims i Sigles Clau
- RPD – Renda Personal Disponible
- C, I, G, X, M – Consum, Inversió, Despesa pública (Govern), eXportacions, iMportacions
- DA – Demanda Agregada
- OA – Oferta Agregada
- Ii – Impostos indirectes
- Se – Subvencions de l'Estat
- rfe – Rendes factorials a l'exterior (beneficis obtinguts a l'interior per empreses estrangeres)
- rfn – Rendes factorials nacionals (beneficis obtinguts a l'exterior per empreses nacionals)
- Am – Amortitzacions
- PGE – Pressupostos Generals de l'Estat
- IP – Impost sobre el Patrimoni
- IRPF – Impost sobre la Renda de les Persones Físiques
- IS – Impost sobre Societats
- ITP/AJD – Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats
- IVA – Impost sobre el Valor Afegit
- IE – Impostos Especials
- FSE – Fons Social Europeu
- FEDER – Fons Europeu de Desenvolupament Regional