Economia Espanyola Segle XIX: Ferrocarril i Comerç

La Construcció del Ferrocarril a Espanya

La xarxa ferroviària espanyola es va iniciar el 1855, amb l'aprovació de la Llei General de Ferrocarrils.

Etapes de Construcció del Traçat

• 1855-1866: Aquesta primera etapa va suposar una mobilització de capitals molt important, amb una intervenció remarcable de companyies estrangeres. Es van construir 5.108 km de vies.
• Crisi Financera del 1866: Aquest període va comportar la paralització de la construcció. L’explotació de les línies va posar al descobert que els beneficis eren escassos i el valor de les accions es va ensorrar.
• Nova Etapa Constructiva (a partir del 1873): A partir del 1873 es va reprendre i completar el traçat de la xarxa que havia quedat paralitzat. Només van continuar com a companyies actives la del Nord i la MSA (Madrid-Saragossa-Alacant).

Efectes del Ferrocarril sobre l'Economia

La Llei del 1855 va ser el referent normatiu de la construcció de la xarxa, i alguns dels seus aspectes van condicionar la història econòmica dels cent anys següents:

• Va consolidar una estructura radial de la xarxa amb centre a Madrid, dificultant la comunicació entre les zones industrials i dinàmiques.
• Va fixar una amplada de via més gran que la de la majoria de línies europees. Això es va fer per poder utilitzar calderes de vapor més amples, però obstaculitzava els intercanvis amb Europa.
• La llei va autoritzar les companyies constructores (la majoria estrangeres) a importar, lliures d’aranzels duaners, tots els materials necessaris per a la construcció. Això va suposar una pèrdua d'oportunitat per incentivar el creixement industrial d’Espanya.

Les Dificultats del Mercat Interior

Es van suprimir els impostos de pas i es van eliminar les taxes i els impostos indirectes sobre el comerç. Es va crear un sistema de transport que permetia el trasllat de les mercaderies de les zones productores a les consumidores.

Malgrat les limitacions, el ferrocarril va ser indispensable. Era un sistema de transport massiu, barat i ràpid, que afavoria l’intercanvi de persones i de mercaderies, augmentant el comerç interior.

El comerç de Catalunya amb la resta d’Espanya es va intensificar, i una gran part de la producció industrial catalana es va dirigir al mercat espanyol. Aliments i primeres matèries arribaven a Catalunya procedents de la resta de la Península.

L’energia del vapor es va aplicar també als vaixells, i la navegació es va convertir en un element dinamitzador del comerç a llarga distància. El port de Barcelona es va consolidar com una important via d’entrada i sortida del comerç català.

L'Augment del Comerç Exterior

Durant el segle XIX, les exportacions espanyoles van créixer a un ritme similar al del conjunt d’Europa. Es poden diferenciar dues grans etapes:

• 1815-1850: Creixement modest, però sostingut.
• 1850-1900: Major augment, influenciat per l’expansió internacional.

Canvis en els Productes i Relacions Comercials

Les relacions comercials amb l’exterior es van veure alterades amb la pèrdua de les colònies americanes. A partir del 1850, Espanya es va anar vinculant cada vegada més a les economies més avançades d’Europa, com França i la Gran Bretanya.

El comerç amb Cuba i Puerto Rico es va mantenir durant tot el segle. La venda de productes catalans a les Antilles (especialment vins i aiguardents) va ser molt important i va permetre finançar l’adquisició del cotó en floca nord-americà i del carbó gal·lès.

Lliurecanvisme i Proteccionisme

El segle XIX va estar marcat per un gran debat econòmic entre proteccionistes i lliurecanvistes.

La política aranzelària dels successius governs espanyols va evolucionar des d’una primera etapa de progrés del lliurecanvisme, fins al 1870, a una altra de dominada pel proteccionisme.

Espanya va fer, fins a l’any 1874, un notable esforç de liberalització del comerç exterior. Sembla ser que l’endarreriment industrial espanyol va ser el resultat de múltiples factors.