Economia Espanyola: Ferrocarril, Comerç i Finances (S. XIX)

Impacte del Ferrocarril a l'Economia Espanyola

• Es va consolidar una estructura radial de la xarxa ferroviària amb centre a Madrid, que dificultava les comunicacions entre zones perifèriques.
• Es va establir un ample de via superior al dels ferrocarrils europeus, que perjudicava els intercanvis amb altres països.
• El sistema de subvencions al ferrocarril va suposar una pèrdua de capital públic.
• Es va permetre importar lliurement matèries primeres i maquinària per a la construcció del ferrocarril, perjudicant la indústria nacional.

El Comerç: Proteccionisme vs. Lliurecanvisme

Durant el sorgiment de l'Estat Liberal, es van fer els primers passos per a liberalitzar el comerç. L'objectiu era vertebrar un mercat nacional que superés els límits dels mercats locals o comarcals, propis de l'Antic Règim. Es van eliminar els gremis per a augmentar la producció, estimular la competència i abaratir els preus. Es van suprimir els impostos de pas i moltes taxes i impostos indirectes sobre el comerç. Es va iniciar un programa de construcció de carreteres i es va substituir el transport a lloms de mules pels carruatges. El transport marítim va prosperar molt gràcies a la millora dels ports i a la introducció de la navegació a vapor.

El comerç interior es va desenvolupar amb retard i era escàs a causa de la pobresa de la major part de la població agrícola. Com no existia un mercat per a la indústria, l'escàs desenvolupament industrial era una rèmora per a l'articulació del mercat interior. En el cas del mercat exterior, el comerç va augmentar considerablement, però la balança de pagaments espanyola era deficitària, ja que s'importava més del que s'exportava.

L'argument bàsic del lliurecanvisme és que el lliure intercanvi de mercaderies sense traves afavoreix el comerç i l'especialització de cada territori en aquells productes en els quals és més competitiu. El del proteccionisme és la defensa de la producció pròpia enfront de la competència dels productes estrangers que la fan desaparèixer. Espanya va optar inicialment pel lliurecanvisme, suprimint aranzels i traves. A partir de 1875, es va acabar adoptant un fort proteccionisme per a dificultar l'entrada de productes estrangers i protegir la indústria nacional.

Els principals interessats en el proteccionisme eren els industrials tèxtils catalans, els cerealistes castellans, els productors asturians de carbó i els siderúrgics bascos. Les conseqüències negatives del proteccionisme van ser la falta de competitivitat i innovació de la indústria espanyola i el fre a l'especialització de la producció.

Les Finances a l'Espanya del Segle XIX

La Pesseta com a Unitat Monetària Nacional

Durant el primer terç del segle XIX, als territoris espanyols hi havia més de 90 monedes de curs legal. Amb la Llei de Reforma Monetària de 1848, es va establir el reial com a unitat monetària bàsica; el 1864, es va establir l'escut (equivalent a 10 reials) com a unitat monetària. La reforma definitiva es va fer el 19 d'octubre de 1868 amb la implantació de la pesseta.

El Desenvolupament de la Banca Moderna

Durant el segle XIX, també van aparèixer els primers bancs moderns. El 1829, es va crear el Banco Español de San Fernando com a banc de l'Estat i d'emissió de moneda. La promulgació de la Llei de Bancs i Societats de Crèdit el 1856, per afavorir la inversió en ferrocarrils, és el punt de partida de la modernització del sistema bancari espanyol. Aquest any es va crear el Banc d'Espanya, que el 1874 va obtenir el monopoli per a l'emissió de bitllets.