Economia Espanyola: Energia, Serveis i Transport

La distribució de l'energia a Espanya

Es distribueix des de llocs de producció o d'importació a través de diferents tipus de conductes: xarxes elèctriques, gasoductes, oleoductes. Necessiten un manteniment, una ampliació i una millora constants per assegurar una connectivitat energètica i una eficiència correctes, per evitar pèrdues d'energia durant el transport.

La xarxa elèctrica espanyola d'alta tensió (33.669 km) té cura de les infraestructures elèctriques que formen la xarxa de transport i connecta les centrals de generació amb els punts de distribució als consumidors. També gestiona les connexions amb França (imp.), Portugal (imp.), Marroc (exp.) i Andorra (exp.).

El gas natural es distribueix a través d'una xarxa de 7.752 km de gasoductes dins de la península. Des del Marroc, un gasoducte transporta el gas del jaciment d'Algèria fins al gasoducte que per Irun connecta amb la xarxa de distribució europea per França.

La xarxa d'oleoductes té 3.835 km. Els productes petroliers es distribueixen a partir d'una sèrie de ports preparats per rebre el cru d'altres països. El cru ja dividit s'emmagatzema en diverses instal·lacions des d'on es distribueixen. Les empreses més importants que fan aquesta tasca són Cepsa i Repsol.

El consum energètic a Espanya

El consum energètic espanyol s'ha incrementat en avançar el desenvolupament econòmic. Entre 1995 i 2007, el consum d'energia primària es va doblar, coincidint amb un creixement econòmic. Aquest increment en el consum comporta un increment en despeses d'importació, problemes ambientals i geopolítics. Durant les dues últimes dècades, el consum energètic de la indústria ha disminuït progressivament, ja que les activitats secundàries han minvat i l'eficiència ha augmentat. En canvi, ha augmentat el consum del transport i dels usos diversos. Després de la gran crisi petroliera de 1973, el govern espanyol va planificar:

• Reduir la dependència energètica de les importacions de petroli.
• Incrementar el consum de gas natural.
• Reforçar l'ús de l'energia hidràulica.
• Incrementar la producció d'energies renovables.

El Protocol de Kyoto

El Protocol de Kyoto és un conveni internacional per a la prevenció del canvi climàtic, signat el 2002 per la UE. L'objectiu és que els països desenvolupats redueixin les seves emissions un 8% per sota del volum de 1990.

El Sector Terciari a Espanya

Aproximadament un 60% de la població activa. Ha augmentat gràcies a diversos factors, com:

• L'augment dels serveis públics: administrats per les administracions públiques i dirigits al conjunt de la població.
• La societat del Benestar definida per Esping-Andersen.
• L'organització territorial de l'estat: descentralització.
• Les bones administracions autonòmiques.
• L'entrada a la UE.

La Societat del Benestar

• Socialdemòcrata: Els serveis assistencials són subvencionats per l’Estat i són disponibles per a tothom.
• Conservadors-corporatius: Com a exemples, es posen França i Alemanya. La cobertura dels serveis no és necessàriament universal. La quantitat de prestacions a les quals té dret un ciutadà depèn de la seva posició social.
• Liberal: Els serveis assistencials estan molt mercantilitzats i es venen en el mercat. Les prestacions en funció dels mitjans són disponibles per als molt necessitats, però sovint estigmatitzen.

El Turisme a Espanya

• Turisme de sol i platja: qualitat (Bandera Blava).
• Turisme cultural i de ciutat: conjunts historicoartístics (Patrimoni de la Humanitat UNESCO: Alhambra de Granada, Catedral de Burgos, Mesquita de Còrdova, Madrid: El Escorial, Barcelona: Parc Güell, Palau Güell i Casa Milà).
• Turisme esportiu: camps de golf, instal·lacions nàutiques, estacions d’esquí.

El Transport a Espanya

• Xarxa de carreteres: congestions, demanda constant de noves vies, gran impacte ambiental (visual, acústic, contaminació atmosfèrica), xarxa d’alta capacitat (dues vies), densitat i peatges.
• Xarxa ferroviària: RENFE (1941). Problemes: amplada de via, via única, mal estat. Futur: transport de passatgers entre grans ciutats, distàncies mitjanes (Altaria - Madrid-Cadis, Euromed, AVE).
• Xarxa marítima: gran volum i gran distància, rendibilitat per a grans vaixells, però ports amb infraestructures costoses. ZAL: zones d’activitat logística.
• Xarxa aèria: passatgers i, a poc a poc, mercaderies. Aeroports com Barajas, que és un "HUB", i El Prat, que ho acabarà sent. L'entrada a la CEE/UE va portar a la liberalització del trànsit aeri.