L'Economia Espanyola durant el Desarrollisme (1957-1975)

A partir de 1957, els governs espanyols van veure el predomini dels tecnòcrates, majoritàriament membres de l'Opus Dei. Aquest període es va caracteritzar per un reformisme tècnic de l'economia, sense qüestionar la dictadura franquista.

1. Canvis Econòmics a partir del Pla d'Estabilització (1959)

El Pla d'Estabilització de 1959 va marcar un punt d'inflexió amb els següents objectius:

• Acabar amb el fort intervencionisme estatal i fomentar la liberalització comercial i financera. A canvi d'aquestes mesures, Espanya va aconseguir préstecs internacionals i va evitar la suspensió de pagaments.
• Estabilització de l'economia:
  • Augment de l'interès bancari.
  • Congelació dels salaris.
  • Límit del dèficit públic.
• Liberalització interior:
  • Eliminació dels organismes interventors de l'economia.
  • Supressió de la reglamentació dels preus fixos.
• Liberalització exterior:
  • Facilitació de l'entrada de mercaderies estrangeres.
  • Foment de la inversió de capitals exteriors.
  • Devaluació de la pesseta respecte al dòlar.

2. Els Anys 60: Plans de Desenvolupament

Durant els anys 60, es van posar en marxa els Plans de Desenvolupament Econòmic i Social, coneguts com a "Desarrollo". En general, aquests plans no van assolir els objectius previstos, ja que no es disposava dels recursos necessaris ni hi havia un ús racional dels mateixos.

Es van crear els pols de desenvolupament, amb l'intent de reduir els desequilibris regionals a nivell industrial. Aquests pols pretenien solucionar els problemes estructurals de la indústria, com la baixa productivitat.

3. Reconversió de l'Agricultura Tradicional

La modernització del sector primari va ser clau:

• La mecanització i l'ús d'adobs químics van augmentar significativament la productivitat, reduint el nombre de treballadors necessaris.
• Això va provocar un intens èxode rural: més de 2 milions de persones van abandonar el camp.
• A Catalunya:
  • Menys del 25% de la població eren pagesos.
  • Reducció del conreu de cereals.
  • Augment de la viticultura, la fruita, els cítrics, els productes d'horta i els tubercles.
  • Desenvolupament de la ramaderia intensiva (aviram, porcí, vacum).

4. Industrialització Accelerada

La producció industrial va experimentar un creixement espectacular, multiplicant-se per quatre entre 1960 i 1975. Aquest impuls es va deure a diversos factors:

• Augment de la productivitat:
  • Salaris baixos.
  • Importació de tecnologia.
  • Inversió de capitals estrangers (representant el 20% de la inversió industrial).
• Augment de les exportacions: Es van multiplicar per 10.
• Expansió de sectors clau:
  • Indústria metal·lúrgica, vinculada a la producció d'automòbils, electrodomèstics i, en menor mesura, maquinària.
  • Creixement de la indústria química, energètica, siderúrgica i la construcció naval a Espanya.
• Desenvolupament de zones industrials: Biscaia, Catalunya, Astúries, Madrid, entre d'altres.
• A Catalunya:
  • Predomini de la petita i mitjana empresa.
  • Concentració industrial en cinc comarques (70% de la producció): Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

5. Expansió del Sector Terciari

El sector serveis va experimentar un notable creixement, lligat principalment a:

• Un procés d'urbanització molt intens, que va impulsar l'augment de les xarxes de distribució, transport, etc.
• El boom turístic, especialment el de sol i platja. El 1961, Espanya va rebre 7 milions de turistes, xifra que va ascendir a 34 milions el 1973.
• El creixement del sector bancari.

6. Claus i Limitacions del Creixement Econòmic dels Anys 60

Les principals claus del creixement econòmic durant els anys 60 van ser:

• L'arribada de capitals exteriors, atreta per l'escassa pressió fiscal, els sous baixos i la poca conflictivitat laboral.
• L'entrada de divises procedents dels turistes europeus, que va salvar el dèficit de la balança de pagaments.
• Les remeses dels espanyols que vivien i treballaven a altres països d'Europa.

No obstant això, aquest creixement va tenir les seves limitacions:

• Dependència de la tecnologia i de les inversions estrangeres.
• Falta d'investigació i desenvolupament (R+D).
• Feblesa del sector financer espanyol.
• Falta de redistribució de la riquesa mitjançant una fiscalitat moderna.