L'economia espanyola: Del Pla d'Estabilització als Pactes de la Moncloa

El procés d'industrialització i el seu fracàs a Espanya

El paper central de l'economia catalana

L'evolució del PIB espanyol va estar marcada per un procés d'industrialització considerat fracassat en el seu conjunt. No obstant això, l'economia catalana va tenir un paper central i diferencial:

• Protoindustrialització: Segons Albert Carreras, Catalunya va mostrar una gran precocitat.
• Factors clau: El comerç colonial, les indianes i el comerç agroindustrial van ser determinants.
• Primera Revolució Industrial (1833-1860): Es va produir una incorporació tardana, centrada en el sector tèxtil.
• Característiques: La industrialització es va caracteritzar per una baixa intensitat de capital, una productivitat reduïda, però una millor distribució de la renda.

Causes de l'endarreriment espanyol

Segons l'historiador Jordi Nadal, el fracàs de la Revolució Industrial a Espanya es deu a múltiples factors:

• Fracàs en les desamortitzacions del sòl i subsòl.
• Debilitats de la Hisenda pública (aranzels).
• Debilitats financeres, com la manca de capital per a la indústria, que no es canalitzava cap a grans empreses.
• Un esquema d'infraestructures inadequat.

L'endarreriment general d'Espanya s'explica per dues raons principals:

1. Raó política: La inadaptació del sistema polític a la pèrdua de les colònies.
2. Raó econòmica: La manca de profunditat i la limitació del mercat interior.

El debat: proteccionisme vs. liberalització

Autors com Romà, Perpinyà i Grau van argumentar la necessitat de canviar el model de creixement. Sostenien que una economia protegida no genera canvis tècnics i que s'havia d'evitar el proteccionisme i la política d'"empobrir el veí". Una economia tancada, segons ells, condueix a importacions inelàstiques i preus molt elevats.

Estructura de l'economia espanyola protegida

• Agricultura: Amb rendiments decreixents, es basava en productes com el blat i el sucre a l'interior (sector protegit), mentre que la perifèria es dedicava a l'exportació. El nord es centrava en la carn.
• Mineria: Poca activitat a l'interior i més concentrada a la perifèria, amb extracció de carbó, ferro, etc.

El Pla d'Estabilització de 1959: La gran obertura

Antecedents i canvis (1957-1959)

El pas del proteccionisme a la liberalització es va gestar amb una sèrie de canvis polítics i econòmics previs:

• Unificació del tipus de canvi.
• Increment dels tipus d'interès.
• Control de la despesa pública.
• Entrada d'Espanya a organismes internacionals com el FMI, l'OECE (actual OCDE) i el BIRD (Banc Mundial).
• Eliminació de la pignoració automàtica del deute públic.

Mesures del Pla d'Estabilització (Memoràndum de 1959)

Reformes internes

• Sector públic: Ajust de la despesa pública, reforma fiscal i modificació de la política monetària (fi de les emissions per finançar el deute públic, límits al crèdit al sector privat).
• Flexibilització econòmica: Disminució de la rigidesa de la legislació laboral, vinculació dels increments salarials a la productivitat, liberalització de mercats i reducció de controls.

Reformes del sector exterior

• Devaluació de la pesseta i declaració de la seva convertibilitat.
• Foment de l'entrada de capitals.
• Liberalització del comerç i dels pagaments.
• Establiment d'un nou aranzel.
• Reorganització del mercat de divises.
• Liberalització de la inversió estrangera.

Conseqüències del Pla

Els efectes van ser profunds i van transformar l'economia espanyola:

• Estabilització i liberalització econòmica.
• Reducció dràstica de la inflació.
• Desmantellament del model proteccionista.
• Increment de les reserves de divises i de la inversió exterior.
• Emigració massiva i auge del turisme com a fonts de divises.

La Transició: Crisi econòmica i els Pactes de la Moncloa

Antecedents: la crisi diferencial espanyola dels anys 70

La Transició democràtica va coincidir amb una crisi econòmica molt greu, agreujada per la crisi energètica mundial de 1973, a la qual no es va donar resposta inicialment. El context era complex:

• Desequilibris macroeconòmics: Taxa d'inflació molt alta, baix creixement del PIB per la caiguda de la inversió, atur creixent i un fort desequilibri exterior que feia urgent una devaluació.
• Situació política: Després de les eleccions de 1977, hi havia una voluntat de cooperació entre les forces polítiques per consolidar la democràcia.
• Causes estructurals: L'economia espanyola patia una crisi diferencial per causes pròpies: hipersensibilitat derivada de la protecció anterior, rigideses del capitalisme corporatiu, un mercat de treball rígid, increments salarials superiors als de la productivitat, una estructura fiscal poc avançada i deficiències en l'estructura financera.

En aquest context, Enrique Fuentes Quintana, com a vicepresident del govern, va dissenyar una política econòmica estratègica prenent com a referent el Pla d'Estabilització de 1959.

Els Pactes de la Moncloa (octubre de 1977)

Van representar el gran consens econòmic i polític de la Transició, amb la voluntat de no repetir els errors de la Segona República. Aquests acords programàtics, negociats i signats per totes les forces parlamentàries, van ser un intercanvi de polítiques de sanejament i reformes estructurals per assentar les bases de l'economia social i corregir els greus desequilibris.

Aspecte jurídic i polític

Es van acordar reformes per garantir les llibertats democràtiques:

• Llibertat d'expressió, dret de reunió i dret d'associació política.
• Modificacions del Codi Penal, la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC), el Codi de Justícia Militar i la Llei d'Ordre Públic.

Aspecte econòmic

El programa econòmic es va dividir en dos grans blocs:

1. Política de sanejament econòmic

• Política pressupostària: Control de la despesa, previsió d'un dèficit moderat i contenció de la despesa corrent.
• Política monetària: Control de l'increment de la massa monetària per frenar la inflació.
• Política de rendes i d'ocupació.
• Reformes a la Seguretat Social.

2. Reformes econòmiques estructurals

• Reforma fiscal: Creació de l'IRPF (general i progressiu) i reforma dels impostos de successions, donacions i societats.
• Control de la despesa pública.
• Polítiques sectorials: Educativa, d'urbanisme, sòl i habitatge, agrícola i energètica.
• Reforma del sistema financer i increment de les pensions.

Respostes històriques a les crisis econòmiques

Al llarg de la seva història recent, l'economia espanyola ha respost a les grans crisis mitjançant diferents models i estratègies:

• Model proteccionista: Aplicat durant llargues etapes, però amb debilitats estructurals.
• Liberalització: El gran canvi va venir amb el Pla d'Estabilització.
• Reformes pactades: Els Pactes de la Moncloa durant la Transició són l'exemple paradigmàtic.
• Integració econòmica: L'entrada a la Comunitat Econòmica Europea.

Estratègies per millorar la productivitat i l'ocupació

• Via passiva: Basada en la "devaluació interna", competint principalment a través de la reducció de costos salarials.
• Via activa: Centrada en el retorn a un model industrial, l'enfortiment de l'economia del coneixement, la potenciació de serveis avançats i la millora d'infraestructures.
• Recuperació de l'ocupació: Es busca a través de la millora de la competitivitat exterior, el foment de l'R+D+I i l'impuls de la indústria i els serveis exportadors.

Situació econòmica dels anys 90

El context econòmic dels anys 90 es va caracteritzar per:

• Desocupació elevada.
• Dèficit públic i exterior.
• Necessitat d'una sortida exportadora.
• Desigualtat i baixa productivitat.
• Impossibilitat de devaluar la moneda dins del nou marc europeu.
• Absència de polítiques proteccionistes.