Economia Espanyola: Crisi Colonial i I Guerra Mundial (1882-1929)

Evolució Econòmica Espanyola (1882-1929)

Aquest document analitza l'evolució dels sectors clau de l'economia espanyola des de la crisi colonial fins a la Primera Guerra Mundial, incloent el sector exterior, la balança de capitals, l'agricultura i la indústria.

El Sector Exterior: Balança Comercial i Reequilibri

La balança comercial va experimentar un reequilibri significatiu, impulsat per diverses causes:

• L'efecte combinat de l'augment de la protecció aranzelària i l'efecte "protector" de la depreciació de la pesseta.
• L'obertura de nous mercats (Amèrica Llatina, Sud d'Europa i Nord d'Àfrica) gràcies a la devaluació de la pesseta, malgrat la pèrdua de les colònies.
• L'efecte indirecte de l'emigració exterior, iniciada en l'etapa anterior (primer gran cicle migratori espanyol 1882-1929).

De la Crisi Colonial a la Primera Guerra Mundial

A partir de la Primera Guerra Mundial, el volum global de comerç exterior va disminuir, però es van observar tendències importants:

• Va augmentar el valor total de les exportacions.
• El saldo de la balança comercial va ser superior a zero cada any.

Amb la Primera Guerra Mundial, les importacions es van debilitar, impulsant la indústria substitutiva d'importacions. Aquesta es va basar en dos sectors considerats nous: el sector químic i l'energètic (elèctric).

També van registrar un impuls extraordinari les indústries que produïen mercaderies amb una demanda creixent a causa de la Primera Guerra Mundial: la indústria siderometal·lúrgica (per armament i vaixells) i la tèxtil.

La Balança de Capitals: Canvis i Acumulació

Amb la crisi colonial, es va produir un flux inicialment intens de repatriació de capital (capital a l'exterior propietat de nacionals) que després es va mantenir a nivells més baixos.

Procedència del Capital Estranger

Aquesta entrada de capital de l'exterior, provinent de no residents espanyols, va tenir diferents procedències:

• Retorn dels estalvis procedents de les colònies.
• Inversió a Espanya de l'estalvi acumulat pels emigrants que, amb la depreciació de la pesseta, aconseguien tipus de canvi més favorables.

Conseqüències de l'Acumulació de Capital

El resultat d'aquestes entrades de capital va ser una forta acumulació de capital que va tenir, com a mínim, dues conseqüències:

1. L'ampliació del sistema bancari espanyol amb la creació de noves entitats financeres (com el Banco Hispano Americano), que eren bancs industrials a més de comercials.
2. La nacionalització del deute exterior i d'una gran quantitat de valors d'empreses privades de capital estranger.

El Sector Agrari: Recuperació i Diversificació

Durant tot el període es va produir el fenomen de la "salida de la crisis". Hi va haver una clara recuperació de les superfícies conreades i sembrades, i una expansió de la producció en l'agricultura més endarrerida.

Canvis i Rendibilitat Agrària

Es van produir petits (però reals) canvis en l'agricultura:

• L'ús de fertilitzants científics.
• L'ús de maquinària agrícola.

Aquesta recuperació va anar acompanyada d'un augment de la rendibilitat de les explotacions agrícoles, que cal relacionar amb la recuperació de preus. Els productors van poder vendre les mercaderies a preus més alts, destinant els beneficis a augmentar les exportacions i obtenir més guanys. Això va permetre introduir aquells canvis que van modernitzar (relativament) el sector.

Diversificació Agrària

A més, es va produir un procés de diversificació agrària amb els següents components:

• L'expansió notable de les exportacions i de la pròpia agricultura (disminució de les exportacions de vi, però nous aliments exportadors com l'oli d'oliva i els cítrics).
• S'intensifica el conreu de remolatxa sucrera (a partir de la pèrdua de les colònies), impulsant la indústria sucrera.
• Augment de l'activitat de productes pecuaris, acompanyada de l'ús de tècniques modernes (augment de carn i làctics).

El Sector Industrial: Bases i Transformacions

Durant aquest període es van definir les grans bases de l'estructura industrial, que es pot descriure com: una base mineral, però no tan especialitzada com la de la resta de països, cosa que la feia poc competitiva respecte als altres mercats, i un mercat interior limitat.

Canvis en el Sector Miner i Energètic

Les bases de l'estructura industrial van quedar definides a través de diferents transformacions, especialment en el sector miner i energètic.

Sector Miner

Durant els anys de la Primera Guerra Mundial i posteriors, la producció de minerals metàl·lics va disminuir notablement i de forma continuada. Va disminuir la importància del sector i també la presència de minerals metàl·lics espanyols al mercat mundial.

Sector Energètic

El sector energètic va tenir un augment important gràcies a:

• Els avantatges competitius transitoris.
• La protecció aranzelària.
• La demanda creixent del període de la Primera Guerra Mundial.

Tot aquest canvi energètic va suposar:

• Un augment de la mineria d'hulla (amb l'encariment associat).
• Una disminució de la dependència energètica exterior.