Economia Espanyola: Canvi, Expansió i Crisi (50s-70s)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,54 KB

El canvi de tendència a la dècada dels 50

  • S’acaba l’aïllament internacional, i Espanya comença a establir contacte amb altres països. Gràcies al Pacte de Madrid hi va haver un creixement econòmic moderat.
  • Tot i així, va ser un creixement desequilibrat: va augmentar la inflació, els preus van pujar considerablement i els salaris van augmentar molt poc, per la qual cosa el nivell de vida NO va augmentar gaire. Aquest creixement es basava en els crèdits americans, els quals ens arribaven gràcies al Pacte de Madrid.
  • L’any 1957, la Banca dels EUA va començar a reclamar a Espanya que devia molts dòlars; Espanya estava en fallida.
  • Tot això suposa tornar enrere econòmicament parlant. Existeixen 2 solucions:
    • Tornar al racionament.
    • Reformes econòmiques profundes.

De l’expansió dels 60 a la crisi dels 70

La nova política econòmica: Plan de Estabilización

  • L’any 1959, Franco es veu pressionat i accepta l’entrada al govern dels tecnòcrates, qui portarien l’aperturisme i eren experts en economia. Eliminar l’autarquia. Els tecnòcrates més importants van ser Mariano Navarro Rubio (Hisenda), Alberto Ullastres (Comerç) i Laureano López Rodó (Indústria).
  • El “Plan de Estabilización y Liberalización” que van proposar els tecnòcrates l’any 1959 estava inspirat en la ideologia o el projecte econòmic del catedràtic.
  • Els objectius d’aquest pla eren:
    • Aturar la inflació.
    • Liberalitzar el comerç exterior.
  • Assolirien aquests objectius mitjançant:
    • Desvaloració de la pesseta: Es tracta de fer que la nostra moneda perdi valor. Anem a buscar mercats on es pugui vendre (Amèrica Llatina) i buscar productes de mitjana qualitat i de preu assequible.
    • Reforma fiscal: Construir complexos turístics, etc. Augmenten els impostos de manera progressiva per tal de poder invertir en totes aquestes instal·lacions.
  • Els primers efectes, però, són negatius: baixa la productivitat, disminueix el nivell de vida, augmenta l’atur...
  • A partir del 1961, els resultats del Pla van començar a ser positius. L’any 1963 es va trobar en el seu moment de màxima expansió i va continuar així fins a la crisi del petroli.

Les causes de l’expansió econòmica dels 60

Així doncs, els tres elements clau del creixement econòmic van ser:

  • El turisme: Va ser la gallina dels ous d’or que va ajudar a equilibrar la balança de pagaments i l’atenuant més important del creixement econòmic. No anava tant bé per la importació. Actua de motor motivador. Es veuen obligats a construir carreteres, hotels, infraestructures, manteniment del patrimoni artístic del país, etc., per tal que els estrangers vinguin.
  • La inversió de capitals estrangers: Els demòcrates pensaven que si venien els estrangers no passava res, al contrari, era bo que invertissin el seu capital a Espanya. Durant els anys 60 era interessant invertir a Espanya, ja que estava en procés de creixement econòmic.
  • L’exportació de mà d’obra: Durant els anys 60 es va produir un fenomen migratori d’espanyols cap als països més desenvolupats (Alemanya, França...). Es tractava de migracions individuals; era el fill gran de la família o el pare qui marxava i des d’allà enviava diners a la família.

Les classes mitjanes van augmentar gràcies als diners que els arribaven de fora, i gràcies a aquells mateixos diners, els familiars que continuaven residint a Espanya muntaven petits negocis.

També existia un context internacional favorable per al creixement econòmic.

La crisi (1973-1975)

  • La causa d’aquesta crisi va ser bàsicament externa, i va consistir en l’augment del preu del petroli.
  • L’OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) va decidir pujar el preu, de manera que es va produir una inflació. En 2 anys la inflació va augmentar un 9% aproximadament, i els salaris no pujaven, per la qual cosa érem més pobres.
  • A Espanya la crisi va ser més forta, ja que patíem un endarreriment industrial. Encara depeníem dels sectors de la indústria clàssica (tèxtil, siderúrgica...) i moltes d’aquestes fàbriques van haver de tancar. Això va fer que molta gent es quedés a l’atur, ja que no podien oferir preus competitius i havien de deixar de vendre. Intervé també la decadència del règim.

Entradas relacionadas: