Economia d'Entreguerres: Problemes, Feliços Anys 20 i Gran Depressió

L'Economia del Període d'Entreguerres (1919-1939)

1. Els Problemes Econòmics de la Postguerra

Després de la Primera Guerra Mundial, l'economia europea es trobava en una situació difícil, principalment a causa del deute contret pels diferents països. Alemanya, la més perjudicada, havia de fer front a les reparacions de guerra imposades pel Tractat de Versalles. França i Anglaterra comptaven amb aquests pagaments per saldar els seus propis deutes amb els Estats Units. Aquest sistema va generar un greu problema: la hiperinflació a Alemanya.

La situació alemanya es va agreujar amb l'ocupació francesa de la regió industrial del Ruhr. Aquesta crisi econòmica i social va afavorir l'auge d'ideologies radicals, com el nacionalisme.

Paral·lelament, l'economia internacional va experimentar canvis significatius. Les relacions comercials entre països industrialitzats i proveïdors de matèries primeres es van veure alterades. La tornada a la normalitat després de la guerra va implicar una reducció dels preus agrícoles i de les matèries primeres. Els països menys industrialitzats van veure disminuir els seus ingressos per exportacions i van haver de recórrer a préstecs, principalment dels Estats Units, que s'havien convertit en la principal potència financera mundial.

A més, es van implementar mesures proteccionistes per afavorir les economies internes, però això va generar un desequilibri en les relacions comercials. Aquest desequilibri es va agreujar amb les polítiques de devaluació monetària. Com a resultat, els Estats Units no només es van consolidar com la gran banca mundial, sinó també com la principal potència industrial, superant àmpliament Europa gràcies a les innovacions en el procés productiu.

2. Els Feliços Anys Vint

Els Estats Units van iniciar la dècada de 1920 amb un fort creixement productiu, impulsat per avanços tecnològics i una millor organització del treball (fordisme i taylorisme). Això va permetre reduir costos i augmentar la demanda. El sector de l'automòbil, amb el Ford Model T, va ser un dels més destacats, però l'augment de la demanda també va beneficiar altres sectors de béns de consum.

L'augment del consum va intensificar la competència, cosa que va conduir a una forta concentració industrial. Aquest dinamisme, juntament amb la forta demanda interna, va generar un clima d'optimisme econòmic que va impulsar una "revolució" en el consum, però també un alt nivell d'endeutament de les famílies.

En l'agricultura, la producció va augmentar, mentre que els beneficis i els salaris es mantenien estables. L'intent de continuar augmentant la producció va portar a un endeutament excessiu dels agricultors. La sobreproducció, tant industrial com agrícola, va ser una de les causes principals del Crac del 29 (bombolla financera).

3. La Gran Depressió

La cadena de la crisi es podria resumir així: Stocks → reducció de la producció → menys llocs de treball → menys consum.

Si es redueix la producció, es necessiten menys treballadors. Si no hi ha diners per consumir, el consum disminueix. A més de la sobreproducció, la fallida del sistema bancari va agreujar la situació, provocant la Gran Depressió i la paralització del sistema econòmic.

La crisi es va expandir ràpidament a altres països, ja que els Estats Units van exigir la devolució dels préstecs concedits.