Economia, Emprenedoria i Gestió Empresarial: Guia Completa

Bloc 1: Economia i Escassetat. L'Empresa i el seu Entorn

1.1 Anàlisi de l'Escassetat i les Necessitats Econòmiques

1. Concepte d'Economia

L'economia és la ciència que estudia la manera correcta de satisfer les necessitats humanes gestionant l'escassetat de recursos. Els tres problemes principals que hi ha són: què produir, com produir i per a qui seran produïts.

2. Factors de Producció i Necessitats Humanes

Els Factors de Producció

Són els recursos utilitzats per produir béns i serveis, es classifiquen en quatre categories principals:

• Terra: Inclou tots els recursos naturals.
• Treball: Es refereix a l'esforç humà, tant físic com intel·lectual, utilitzat en la producció de béns i serveis.
• Capital: Inclou els béns de capital, que s'utilitzen per produir altres béns i serveis.
• Organitzacions empresarials: Es refereix a la capacitat de prendre decisions, assumir riscos i innovar per coordinar els altres factors de producció i crear béns i serveis.

Les Necessitats Humanes

Podem classificar les necessitats humanes en primàries i secundàries. Aquestes necessitats són limitades, no són fixes, se satisfan de diferents maneres i se senten de diferents maneres. La relació entre l'escassetat de recursos i les necessitats és el problema central de l'economia, ja que obliga a prendre decisions sobre com utilitzar els recursos limitats per satisfer el màxim nombre de necessitats possibles. Segons Maslow, podem classificar les necessitats dins d'una piràmide: en primer lloc, hi ha les necessitats fisiològiques; en segon lloc, les necessitats de seguretat; en tercer lloc, les socials; després l'estima i, per últim, la necessitat de l'autorealització.

3. Agents Econòmics i les seves Relacions

Els agents econòmics són els individus i organitzacions que participen en l'activitat econòmica. Es poden classificar en tres categories principals:

• Famílies: Són els consumidors finals de béns i serveis i proporcionen treball als mercats laborals.
• Empreses: Són les productores de béns i serveis i contracten treballadors per produir-los.
• Estat: Regula l'activitat econòmica, proporciona béns i serveis públics i redistribueix la renda mitjançant impostos i transferències.

La relació entre els agents econòmics es pot representar mitjançant un flux circular de la renda, que mostra com els ingressos i les despeses circulen entre les famílies, les empreses i l'Estat. Això es coneix com el cicle de l'oferta i la demanda.

1.2 Identificació del Perfil Emprenedor

1. Perfil Emprenedor

Un emprenedor és una persona que identifica oportunitats de negoci i assumeix els riscos necessaris per crear i gestionar una empresa. Les característiques principals del perfil emprenedor inclouen: creativitat, iniciativa, perseverança, flexibilitat, lideratge, visió i gestió de risc.

2. Habilitats Clau al Mercat de Treball Actual

El mercat de treball actual demanda una sèrie d'habilitats que són essencials per a l'èxit professional: competències digitals, treball en equip, comunicació, resolució de problemes, adaptabilitat, pensament crític i gestió del temps.

3. Nòmades del Coneixement (Knowmads)

Els knowmads són professionals que treballen de manera independent i flexible, sovint utilitzant tecnologies digitals per col·laborar i compartir coneixements a nivell global. Les característiques dels knowmads inclouen: mobilitat, autonomia, col·laboració, aprenentatge continu, creativitat i innovació.

4. El Paper de la Dona Emprenedora

El paper de la dona emprenedora és fonamental per al desenvolupament econòmic i social, ja que contribueixen a la diversitat i la innovació en el món empresarial i ajuden a fer societats més igualitàries amb una igualtat de gènere més gran. No obstant això, sovint s'enfronten a barreres específiques, com ara la discriminació de gènere, la manca de finançament i les responsabilitats familiars. És important promoure polítiques i iniciatives que fomentin la participació de les dones en l'emprenedoria i que eliminin aquestes barreres.

La Teoria del Sostre de Vidre

Es refereix a les barreres invisibles que impedeixen que les dones i altres grups minoritaris assoleixin posicions de lideratge i altes responsabilitats en les organitzacions. Aquestes barreres poden incloure prejudicis de gènere, estereotips, manca de xarxes de suport i oportunitats de desenvolupament professional limitades. Per superar el sostre de vidre, és necessari implementar polítiques d'igualtat de gènere, programes de mentoratge i formació, i promoure una cultura organitzativa inclusiva.

1.3 RSC i ODS: Empreses Sostenibles i Solidàries

1. Responsabilitat Social Corporativa (RSC)

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) es defineix com la contribució activa i voluntària al millorament social, econòmic i ambiental per part de les empreses, generalment amb l'objectiu de millorar la seva situació competitiva, valorativa i el seu valor afegit. Els possibles àmbits són: econòmic, social, laboral i mediambiental. El sistema d'avaluació d'exercici conjunt de l'organització en aquestes àrees és conegut com el triple resultat.

Actuacions d'RSC de les Empreses

En primer lloc, pràctiques mediambientals, on hi ha reduccions de les emissions de carboni, ús d'energies renovables, gestió sostenible dels recursos naturals i reducció de residus. En segon lloc, responsabilitat social i laboral, on fan programes de formació i desenvolupament per als treballadors, polítiques d'igualtat de gènere, suport a comunitats locals i col·laboració amb organitzacions benèfiques. En tercer i últim lloc, hi ha l'ètica empresarial, on busquen transparència en les operacions, lluiten contra la corrupció i fomenten el respecte pels drets humans.

2. El Codi de Conducta Intern

El codi de conducta intern és un document que estableix les normes i valors que guien el comportament dels empleats i directius d'una empresa. Aquest codi inclou principis ètics, normes de conducta professional, polítiques de diversitat i inclusió, i directrius per a la responsabilitat mediambiental. Ajuda a garantir que tots els membres de l'empresa actuïn de manera coherent amb els valors de la RSC.

3. El Balanç Social

El balanç social és un informe que les empreses elaboren per avaluar i comunicar el seu impacte social, econòmic i mediambiental. Aquest informe inclou dades sobre les pràctiques de RSC, els resultats obtinguts i els objectius futurs. El balanç social permet a les empreses ser transparents amb els seus grups d'interès i demostrar el seu compromís amb la sostenibilitat i la responsabilitat social.

4. ODS Relacionats amb el Sector Empresarial: 7, 9 i 12

ODS 7: Energia Assequible i No Contaminant

• Objectiu: Garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a tothom.
• Actuacions Empresarials: Inversió en energies renovables, millora de l'eficiència energètica, reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

ODS 9: Indústria, Innovació i Infraestructura

• Objectiu: Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible, i fomentar la innovació.
• Actuacions Empresarials: Desenvolupament de tecnologies innovadores, suport a la recerca i desenvolupament, construcció d'infraestructures sostenibles.

ODS 12: Producció i Consum Responsables

• Objectiu: Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.
• Actuacions Empresarials: Implementació de pràctiques de producció sostenible, reducció de residus, promoció del reciclatge i l'ús eficient dels recursos.

Les empreses que integren la RSC i els ODS en les seves operacions contribueixen a un món més solidari i sostenible, millorant la qualitat de vida de les persones i protegint el medi ambient.

1.4 Classificació d'Empreses per Criteris Diversos

1. Sector d'Activitat

Les empreses es poden classificar segons el sector econòmic en què operen:

• Sector Primari: Inclou les activitats relacionades amb l'extracció i explotació de recursos naturals, com l'agricultura, la pesca, la mineria i la silvicultura.
• Sector Secundari: Comprèn les activitats industrials i de transformació de matèries primeres en productes acabats, com la manufactura, la construcció i la producció d'energia.
• Sector Terciari: Inclou les activitats de serveis, com el comerç, el transport, la sanitat, l'educació, el turisme i els serveis financers.
• Sector Quaternari: Inclou les activitats relacionades amb el coneixement i la informació, com la recerca i desenvolupament (R+D), la tecnologia de la informació (TI), la consultoria i els serveis professionals avançats.

2. Àmbit Geogràfic

Les empreses es poden classificar segons l'abast geogràfic de les seves operacions:

• Empreses Locals o Regionals: Operen en una àrea geogràfica limitada, per exemple: una ciutat.
• Empreses Nacionals: Operen a nivell de tot el país.
• Empreses Internacionals: Tenen operacions en diversos països, però amb una base principal en un país d'origen.
• Empreses Multinacionals: Tenen operacions en múltiples països i una estructura organitzativa que permet la gestió global.

3. Dimensió de l'Empresa

Les empreses es poden classificar segons la seva mida o dimensió:

• Microempreses: Tenen menys de 10 treballadors i un volum de negoci anual o balanç general inferior a 2 milions d'euros.
• Petites Empreses: Tenen entre 10 i 49 treballadors i un volum de negoci anual o balanç general inferior a 10 milions d'euros.
• Mitjanes Empreses: Tenen entre 50 i 249 treballadors i un volum de negoci anual o balanç general inferior a 50 milions d'euros.
• Grans Empreses: Tenen 250 o més treballadors i un volum de negoci anual o balanç general superior a 50 milions d'euros.

4. Propietat del Capital

Les empreses es poden classificar segons la propietat del capital:

• Empreses Privades: El capital és propietat de particulars o entitats privades.
• Empreses Públiques: El capital és propietat de l'Estat o d'altres entitats públiques.
• Empreses Mixtes: El capital és compartit entre el sector públic i el sector privat.
• Empreses Cooperatives: El capital és propietat dels treballadors o dels socis que participen en la gestió de l'empresa.

1.5 Marc Jurídic i Elecció de la Forma Empresarial

1. Marc Jurídic de l'Activitat Empresarial

El marc jurídic que regula l'activitat empresarial inclou les lleis i normatives que estableixen les condicions per a la creació, gestió i dissolució d'empreses. Aquestes lleis varien segons el país, però generalment inclouen aspectes com la forma jurídica de l'empresa, les obligacions fiscals, els drets i deures dels socis, i les normes de responsabilitat.

2. Elecció de la Forma Jurídica de l'Empresa

L'elecció de la forma jurídica de l'empresa depèn de diversos factors, com les necessitats de capital, el tipus de responsabilitat, el nombre de socis i els impostos a pagar. A continuació es descriuen les formes jurídiques més comunes:

Empresari/a Individual (Autònom)

• No requereix un capital mínim inicial.
• Té una responsabilitat il·limitada, on l'empresari/a respon amb el seu patrimoni personal.
• És un únic propietari.
• Ha de pagar l'IRPF.

Societat de Responsabilitat Limitada (SL)

• Requereix un capital mínim d'1 euro a efectes de constitució. A efectes de responsabilitat davant de tercers, es considera un capital mínim de 3.000 euros. Fins que no s'arribi a aquesta xifra entre reserves i capital social, es destinarà el 20% del benefici a reserves (Participacions).
• Tenen una responsabilitat limitada al capital aportat.
• Són un o més socis.
• Han de pagar l'Impost de Societats.

Societat Anònima (SA)

• Requereix un capital mínim de 60.000 euros (accions).
• Tenen una responsabilitat limitada al capital aportat.
• Són un o més socis.
• Han de pagar l'Impost de Societats.

Societat Laboral (SLL o SAL)

• Requereix un capital mínim de 3.000 euros per a SLL i de 60.000 euros per a SAL.
• Tenen una responsabilitat limitada al capital aportat.
• El nombre mínim de socis d'una societat laboral és, amb caràcter general, de tres socis. No obstant això, la societat laboral es pot constituir inicialment amb dos socis, sempre que els dos siguin socis treballadors amb contracte per temps indefinit i cadascun tingui el 50% del capital social. Aquesta situació només es pot mantenir 36 mesos.
• Han de pagar l'Impost de Societats.

Característiques Generals de la Societat Laboral

• Majoritàriament en mans dels treballadors: Almenys el 51% del capital social ha de ser propietat dels treballadors que presten serveis a l'empresa.
• Responsabilitat limitada: La responsabilitat dels socis està limitada al capital aportat, tant en la SLL com en la SAL.
• Restriccions de participació: Cap dels treballadors pot posseir més d'una tercera part del capital i si es constitueix amb un mínim de dos socis, cap d'ells pot superar el 50% del capital.

Societat Cooperativa

• El capital varia segons els estatuts de la cooperativa.
• Tenen una responsabilitat limitada al capital aportat.
• El nombre mínim de socis que han de tenir les cooperatives de primer grau és de 3, i de segon grau, de 2.
• Han de pagar l'Impost de Societats, amb possibles beneficis fiscals.

Característiques Generals de la Societat Cooperativa

• Participació democràtica: En una societat cooperativa, cada soci té un vot independentment del capital aportat. Això fomenta la igualtat i la participació activa en la presa de decisions.
• Propietat col·lectiva: El capital de la cooperativa és propietat col·lectiva dels socis, que són alhora propietaris i usuaris dels serveis de la cooperativa.
• Finalitat social: Les cooperatives tenen com a objectiu principal satisfer l'interès comú dels socis, més enllà de la simple obtenció de beneficis econòmics.

1.6 Localització i Dimensió Empresarial

1. Concepte de Localització

La localització d'una empresa es refereix a la ubicació geogràfica on aquesta decideix establir les seves operacions. La decisió de localització és crucial perquè pot influir en els costos, l'accés als mercats, la disponibilitat de recursos i la competitivitat de l'empresa.

2. Factors Determinants en la Localització

• Proximitat als Mercats: La ubicació propera als clients pot reduir els costos de transport i millorar el servei al client.
• Disponibilitat de Recursos: Inclou la proximitat a matèries primeres, mà d'obra qualificada i altres recursos necessaris per a la producció.
• Costos: Els costos de terreny, lloguer, impostos i serveis poden variar significativament segons la ubicació.
• Infraestructures: La disponibilitat de bones infraestructures de transport, comunicacions i serveis públics és essencial.
• Regulacions i Incentius: Les polítiques governamentals, regulacions locals i incentius fiscals poden influir en la decisió de localització.
• Qualitat de Vida: La qualitat de vida a la zona pot afectar la capacitat de l'empresa per atraure i retenir treballadors qualificats.

3. Concepte de Dimensió

La dimensió d'una empresa es refereix a la seva mida, que es pot mesurar en termes de nombre de treballadors, volum de vendes, actius totals o altres indicadors. La dimensió de l'empresa pot influir en la seva capacitat per competir, innovar i créixer.

4. Estratègies de Creixement Empresarial

Creixement Intern

El creixement intern es refereix a l'expansió de l'empresa mitjançant el desenvolupament de les seves pròpies capacitats i recursos. Les estratègies de creixement intern inclouen:

• Especialització: On es focalitzen en un producte o servei específic per millorar la seva qualitat i competitivitat.
• Expansió: Es tracta d'augmentar la capacitat de producció o ampliar la presència en nous mercats geogràfics.
• Diversificació: Tracta d'introduir nous productes o serveis per reduir la dependència d'un sol mercat o producte. La matriu d'Ansoff és una eina que ajuda a identificar estratègies de diversificació, com ara: la penetració de mercat, el desenvolupament de mercat, el desenvolupament de producte i la diversificació.

Creixement Extern

El creixement extern es refereix a l'expansió de l'empresa mitjançant la col·laboració amb altres empreses o l'adquisició d'aquestes. Les estratègies de creixement extern inclouen:

• Concentració: On hi trobem la fusió, que és la unió de dues o més empreses per formar una nova entitat; l'absorció, que és quan una empresa adquireix una altra i la integra en la seva estructura; la participació, que és quan una empresa adquireix una part significativa del capital d'una altra empresa; i el hòlding, que és quan una empresa matriu controla diverses empreses filials.
• Cooperació o col·laboració: On hi ha l'estratègia de Joint Venture, que és quan dues o més empreses llancen un projecte empresarial conjunt, no perden identitat individual, eviten fer-se competència entre elles i aconsegueixen sumar experiència i coneixements complementaris en el nou producte-mercat.

1.7 Anàlisi Macroeconòmica de l'Entorn de Negoci

1. Macroentorn o Entorn Genèric

El macroentorn inclou factors externs que afecten totes les empreses dins d'un mercat. Un dels models més utilitzats per analitzar el macroentorn és el model PESTEL, que considera els següents factors:

• Polítics: Polítiques governamentals, estabilitat política, regulacions.
• Econòmics: Taxes d'interès, inflació, creixement econòmic.
• Socials: Tendències demogràfiques, actituds culturals, estils de vida.
• Tecnològics: Innovacions tecnològiques, recerca i desenvolupament.
• Ecològics: Normatives mediambientals, sostenibilitat.
• Legals: Legislació laboral, regulacions comercials.

2. Microentorn o Entorn Específic

El microentorn es refereix a les forces que afecten directament la capacitat d'una empresa per servir els seus clients i obtenir beneficis. El model de les 5 forces competitives de Michael E. Porter és una eina popular per analitzar el microentorn. Aquest model inclou:

• Rivalitat entre competidors existents: Intensitat de la competència dins del sector.
• Amenaces de nous entrants: Facilitat amb què noves empreses poden entrar al mercat.
• Poder de negociació dels proveïdors: Capacitat dels proveïdors per influir en els preus i la qualitat dels materials.
• Poder de negociació dels clients: Capacitat dels clients per influir en els preus i la qualitat dels productes.
• Amenaces de productes substitutius: Disponibilitat de productes alternatius que poden substituir els existents.

Bloc 3: Models de Negoci i Eines d'Innovació

3.1 Comparació de Models de Negoci

Model Freemium

• Ofereix serveis bàsics gratuïts amb opcions de pagament. Exemple: Spotify i Dropbox.
• Avantatges: Atrau una gran base d'usuaris inicials.
• Desavantatges: Pot ser difícil convertir usuaris gratuïts en clients de pagament.

Model de Llarga Cua (Long Tail)

• Es basa en vendre una gran quantitat de productes amb baixa demanda. Exemple: Amazon i Netflix.
• Avantatges: Pot generar ingressos significatius amb una àmplia gamma de productes.
• Desavantatges: Requereix una gestió eficient de l'inventari i la logística.

Model Multiplataforma

• Ofereix serveis o productes a través de diverses plataformes. Exemple: Microsoft Office (disponible en PC, Mac o mòbil).
• Avantatges: Tenen un major abast i accessibilitat per als usuaris.
• Desavantatges: Pot requerir més recursos per mantenir la coherència entre plataformes.

Model d'Aplicacions Mòbils

• Es basa en la distribució de serveis i productes a través d'aplicacions mòbils. Exemple: Uber i WhatsApp.
• Avantatges: Facilita l'accés i l'ús per part dels usuaris.
• Desavantatges: Tenen dependència de les plataformes mòbils.

Model de Subscripció

• Els clients paguen una quota recurrent per accedir a serveis o productes. Exemple: Netflix.
• Avantatges: Genera ingressos recurrents i previsibles.
• Desavantatges: Pot ser difícil mantenir la retenció de clients a llarg termini.

3.2 Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+I)

1. Recerca, Desenvolupament i Innovació

• Recerca: És l'activitat destinada a obtenir nous coneixements i comprendre millor els fenòmens naturals, socials o tecnològics. Pot ser bàsica o aplicada. Exemple: la investigació de nous materials.
• Desenvolupament: Implica l'aplicació dels coneixements adquirits durant la recerca per crear nous productes, processos o serveis. Pot incloure el desenvolupament de prototips, proves pilot i l'optimització de processos. Exemple: desenvolupament d'un nou medicament basat en descobriments científics.
• Innovació: És la implementació exitosa de noves idees, productes, processos o serveis en el mercat. Pot ser tecnològica (nous productes o processos) o no tecnològica (nous models de negoci, màrqueting, etc.). Exemple: la creació d'un nou model de negoci.

2. R+D+I com a Motor del Canvi Tecnològic

La R+D+I és fonamental per impulsar el canvi tecnològic, ja que permet la creació de noves tecnologies i la millora de les existents. Les empreses que inverteixen en R+D+I solen ser més competitives, ja que poden oferir productes i serveis innovadors. La capacitat d'innovar permet a les empreses adaptar-se millor als canvis del mercat i a les necessitats dels consumidors. Pel que fa a l'aportació a la productivitat empresarial, la R+D+I pot millorar l'eficiència dels processos productius, reduint costos i augmentant la qualitat. També la innovació pot obrir nous mercats i oportunitats de negoci, augmentant els ingressos i poden contribuir a la sostenibilitat empresarial, reduint l'impacte ambiental i millorant la responsabilitat social.

3.3 Estratègies d'Innovació: Anàlisi i Valoració

1. Tipus d'Innovació: Radical i Incremental

• Innovació radical o disruptiva: Implica canvis significatius i revolucionaris en productes, serveis o processos, amb el potencial d'alterar profundament el mercat o la indústria. Aquest tipus d'innovació introdueix noves idees, tecnologies o models de negoci que poden canviar la dinàmica existent i fins i tot substituir els productes o serveis existents.
• Innovació incremental: Implica petites millores, ajustos o actualitzacions en productes, serveis o processos ja existents. Aquestes millores poden ser en termes de rendiment, eficiència, costos, qualitat o altres aspectes.

2. L'Empresa Ambidextra

Una empresa ambidextra és aquella que té la capacitat de gestionar i integrar de manera efectiva dues dimensions aparentment contradictòries o oposades. Un clar exemple és l'exploració i l'explotació.

• Exploració (innovació): Aquesta dimensió es centra en la capacitat de l'empresa per buscar noves oportunitats, desenvolupar noves idees, experimentar amb nous productes o serveis i adaptar-se a canvis en l'entorn empresarial. Implica una actitud oberta cap a la innovació i la cerca constant de nous camins.
• Explotació (eficiència): Aquesta dimensió es refereix a la capacitat de l'empresa per optimitzar i millorar les operacions existents. Implica eficiència en la producció, control de costos, millora contínua i optimització dels processos existents per aconseguir una execució eficient i rendible de les operacions actuals.

3.4 Eines per Innovar en Models de Negoci i Gestió

Mapa d'Empatia

És una eina que permet personalitzar, caracteritzar i conèixer el prototip de client de l'empresa. Es divideix en sis parts les quals a cada part s'inclouen preguntes sobre el consumidor que s'han de respondre per conèixer millor què necessita.

Buyer Persona

És una representació del client ideal d'una empresa o negoci. Es basa en la investigació i l'anàlisi de les característiques demogràfiques, psicogràfiques i de comportament dels clients reals o potencials. Per exemple, pot incloure informació com l'edat, el sexe, i ubicació geogràfica. L'objectiu de crear el buyer persona és entendre millor les necessitats, preferències i comportaments dels clients, per així poder connectar millor amb ells.

Matriu ERIC

Consisteix en quatre preguntes que permeten qüestionar el model de negoci en comparar-lo amb la competència i proposar noves solucions per a la creació de valor. Les quatre preguntes són: què eliminar, què reduir, què incrementar i què crear.

Oceans Blaus

És la recerca simultània de diferenciació i costos baixos per obrir un nou espai o veta de mercat que encara no ha estat explorat pel comerç. Es crea una nova demanda sense competència. Es fa a partir de crear un negoci completament nou o afegint una cosa innovadora en una indústria que ja existeix.

3.5 Eines per Presentar Projectes i Idees

Narració d'Històries (Storytelling)

És l'art d'explicar una història per connectar emocionalment amb el teu públic. Les seves avantatges són que ajuda a fer que la teva idea sigui memorable i rellevant. Ho fan a partir d'iniciar un conflicte o problema, després desenvolupen una trama i, per últim, finalitzen amb una resolució.

Discurs de l'Ascensor (Elevator Pitch)

És una presentació breu i concisa que pots fer en el temps que dura un viatge en ascensor, aproximadament entre 30 segons i dos minuts. Les seves avantatges són que és ideal per captar l'atenció ràpidament i deixar una impressió duradora. S'inicia amb una declaració d'impacte, després es descriu el problema, seguidament es presenta la solució, destacant els beneficis i acaba amb una crida a l'acció.

Bloc 4: Estratègia i Anàlisi Empresarial

4.1 Disseny i Gestió d'un Projecte Empresarial

1. El Pla de Negoci

És un document que recull tota la informació clau sobre un projecte empresarial. És essencial per guiar el desenvolupament del negoci i per buscar finançament. La seva estructura és la següent: Compta amb un resum executiu, una descripció de l'empresa i del producte o servei, un estudi de mercat, una estratègia comercial i de màrqueting, una organització i uns recursos humans, un pla d'operacions, un pla econòmic i financer i, finalment, una anàlisi de riscos. Aquest pla de negoci ha de comunicar-se amb rigor, però també amb iniciativa i creativitat, adaptant-se a diferents públics.

4.2 Avaluació de Models de Negoci

1. Les Viabilitats Empresarials

Per assegurar l'èxit d'un projecte empresarial, és fonamental analitzar-ne la viabilitat des de diferents perspectives. Aquestes avaluacions permeten determinar si el negoci és factible i sostenible a curt i llarg termini. Les quatre principals viabilitats a considerar són les següents:

Viabilitat Tècnica

La viabilitat tècnica avalua si l'empresa disposa dels recursos materials, tecnològics i humans necessaris per dur a terme la producció o prestació del servei. També inclou l'anàlisi dels processos i infraestructures requerides per posar en marxa i mantenir l'activitat. És essencial comprovar si el producte o servei pot ser desenvolupat de manera eficient i segura amb els mitjans disponibles.

Viabilitat Financera

La viabilitat financera examina la capacitat de l'empresa per aconseguir els recursos econòmics necessaris per iniciar i sostenir el negoci. Això inclou l'estimació de les necessitats d'inversió inicial, la previsió de fluxos de caixa i l'anàlisi de la capacitat per obtenir finançament extern, si cal. Una bona planificació financera assegura que l'empresa podrà afrontar les despeses fixes i variables, així com imprevistos econòmics.

Viabilitat Econòmica

Aquest tipus de viabilitat analitza si el negoci serà rendible. Es tracta d'avaluar si els ingressos esperats superaran els costos, generant beneficis. S'inclouen aquí el càlcul del punt d'equilibri, l'estimació de marges de benefici, la recuperació de la inversió i altres indicadors de rendibilitat. Una viabilitat econòmica positiva és clau per la sostenibilitat del projecte a mitjà i llarg termini.

Viabilitat Comercial

La viabilitat comercial estudia si hi ha una demanda real per al producte o servei i si l'empresa podrà competir amb èxit en el mercat. Aquesta anàlisi inclou l'estudi de mercat, la identificació del públic objectiu, l'anàlisi de la competència i la definició de l'estratègia comercial. És fonamental conèixer les necessitats dels clients, les tendències del sector i les oportunitats de posicionament per garantir l'acceptació del producte o servei.

2. Anàlisi DAFO

És una eina estratègica que serveix per entendre la situació actual d'una empresa, projecte o idea. El seu nom prové de les inicials de quatre conceptes clau:

• Debilitats (D): Són els punts febles de l'empresa, aspectes interns que dificulten el seu èxit o que cal millorar. Exemples: manca de finançament, personal poc format, mala gestió del temps, dependència d'un sol proveïdor, etc.
• Amenaces (A): Són riscos externs que poden afectar negativament a l'empresa, tot i que sovint no es poden controlar directament. Exemples: augment de la competència, crisi econòmica, canvis tecnològics ràpids, normatives més restrictives, etc.
• Fortaleses (F): Són els punts forts de l'empresa, allò que fa bé i li dóna avantatge sobre la competència. Exemples: bona reputació de la marca, equip amb molta experiència, producte innovador, baixos costos de producció, etc.
• Oportunitats (O): Són elements de l'entorn que poden afavorir el creixement del negoci si s'aprofiten bé. Exemples: el creixement del mercat, canvis legislatius favorables, nous canals de distribució, aliances estratègiques possibles, etc.

4.3 Elements Clau del Model de Negoci CANVAS

Model CANVAS

El Business Model Canvas és una eina visual que permet dissenyar i analitzar un model de negoci mitjançant 9 blocs fonamentals: Aliances claus, activitats claus, recursos claus, proposta de valor, relació amb els clients, segmentació de clients, canals, estructura de costos i fonts d'ingressos. És una eina molt útil per tenir una visió global i flexible del negoci.

4.4 Validació del Model de Negoci: Lean Startup

1. Lean Startup

És un enfocament modern per crear empreses i productes de forma més ràpida, flexible i eficient, reduint riscos i minimitzant despeses innecessàries. Està pensada especialment per a projectes innovadors o startups, amb l'objectiu d'arribar a un producte que encaixi en el mercat sense malgastar temps ni diners en idees que no funcionen. Aquesta metodologia es basa en un cicle iteratiu format per tres passos claus:

Crear o Construir

Consisteix a passar de la idea a una primera versió del producte o servei, coneguda com a PMV (Producte Mínim Viable). L'objectiu no és tenir un producte perfecte, sinó alguna cosa funcional i senzilla que permeti provar si els clients realment hi estan interessats. Exemples: un prototip bàsic, una pàgina web amb la descripció del servei, una demo o vídeo explicatiu, etc.

Mesurar

Una vegada s'ha llançat el PMV, cal recollir dades reals dels usuaris o clients. Aquesta fase implica observar com reaccionen, què entenen, què utilitzen, què els agrada i què no. S'avaluen: el comportament dels usuaris, nombre de visites, registres, compres, etc., i el feedback qualitatiu i quantitatiu.

Aprendre

Amb les dades obtingudes, s'ha d'analitzar i treure conclusions. Això permet decidir si: perseverar, per tant, continuar amb la idea i anar millorant-la, o si pivotar, per tant, fer canvis importants en el model de negoci, enfocament o proposta de valor. Aquest aprenentatge serveix per tornar a començar el cicle amb més informació i menys risc.

4.5 Protecció de la Idea, Producte i Marca

1. Propietat Industrial i Intel·lectual

La Propietat Industrial

És el conjunt de drets legals que protegeixen les invencions, marques, dissenys i signes distintius d'una empresa. Cal registrar-la per obtenir el dret exclusiu d'ús i evitar còpies o usos no autoritzats. Exemples: patents, marca registrada i secrets empresarials.

La Propietat Intel·lectual

Protegeix les creacions de l'enginy com ara obres literàries, artístiques, musicals o programari. Es reconeix automàticament als autors i els dóna drets exclusius sobre l'ús i explotació de la seva obra. Exemple: drets d'autor.

2. Tipus de Proteccions

Patents

• Protegeix invencions noves.
• Té una durada limitada i exclusivitat legal.

Marca Registrada

• Protegeix el nom comercial, logotip, eslògan, etc.

Drets d'Autor (Copyright)

• Protegeixen obres creatives com textos, música, programari, etc.

Secrets Empresarials

• Informació confidencial que dóna avantatge competitiu. Exemples: receptes, mètodes, etc.