Economia en conjunt: Demanda i oferta agregada, consum, inversió i política fiscal

L'ECONOMIA EN CONJUNT

LA DEMANDA AGREGADA és la despesa total que, per a un nivell mitjà de preus determinat, realitzaran en una economia les famílies, les empreses i el sector públic, tenint present, a més, el saldo net d'exportacions.

L'OFERTA AGREGADA I LA CORBA QUE L'EXPLICA

Els factors que influeixen sobre l'oferta agregada són:

1. El nivell mitjà de preus: És el factor principal. Si baixen els preus dels béns i serveis que venen, les empreses tenen menys incentius i, en conseqüència, ofereixen menys productes al mercat i al revés.
2. Els costos de producció: Quan augmenta el preu dels recursos que fan servir les empreses per a produir, els beneficis baixen i les empreses disminueixen la producció per a reduir costos i viceversa.
3. Les expectatives empresarials: El número d'unitats que les empreses ofereixen al mercat també pot dependre de les expectatives, cosa que al seu torn condiciona els objectius empresarials.

L'oferta agregada descriu la quantitat de producció que estarien disposades a vendre les empreses per a un nivell de preus i uns costos de producció determinats.

EL CONSUM

Factors principals que condicionen les decisions de consum per part de les famílies:

• La renda disponible de cada any
• La renda permanent
• La hipòtesi del cicle vital
• Efecte riquesa

LA INVERSIÓ

Des del punt de vista de les empreses, invertir consisteix a adquirir béns que satisfan indirectament necessitats humanes perquè contribueixen a la producció futura, és a dir, perquè serveixen per a produir altres béns.

Tipus d'inversió

• La inversió en planta i equip: Destinada a adquirir béns duradors que contribueixen al desenvolupament de les activitats econòmiques de les empreses durant anys
  • tangibles: (màquines, ordinadors…)
  • intangibles: (app informàtiques, convencions administratives…)
• La construcció: Inversió en béns i equips destinats a la construcció, en habitatges i obra civil. Realment, és la inversió en planta i equip de les empreses constructores.
• La propietat intel·lectual: Són les patents amb origen en els processos de R + D + I i dels drets d'autor.
• La variació d'existències: És emmagatzemar la producció en lloc de vendre-la. Així les empreses asseguren la disponibilitat de productes llestos per a vendre o consumir en el futur.

Factors que condicionen la inversió

- Ingressos associats al cicle: Invertir quan es generen ingressos addicionals que ajuden a l'empresa a vendre.

- Els costos

1. El preu del diner
2. Els impostos

- La capacitat productiva utilitzada: La capacitat d'una empresa està en funció de les instal·lacions productives de les quals disposa per satisfer la demanda.

- Les expectatives futures: La confiança en el mercat influeix en l'inversió.

1. poca confiança = - inversió

2. molta confiança = + inversió

LA POLÍTICA FISCAL

La política fiscal és l'actuació del sector públic mitjançant la recaptació i la redistribució posterior dels ingressos públics per a aconseguir els objectius perseguits per l'Estat.

Polítiques fiscals discrecionals

Aquelles que aplica el Govern quan vol influir intencionadament sobre els ingressos o despeses. Pretenen mantenir el ritme de l'activitat econòmica i es tornen molt importants en temps de crisi.

Programes d'obres públiques: persegueixen dos objectius:

• Incrementar els nivells de producció i ocupació
• Dotar al país de més infraestructures

Plans d'ocupació i formació:

• OBJECTIU: contractar i formar treballadors durant períodes curts per a una inserció laboral ràpida.
• Patrocinats per diverses Administracions públiques, es concreten en la formació ocupacional i en les escoles-taller.

Programes de transferències:

• Protegeixen els col·lectius desfavorits mitjançant pagaments.
• Com l'atur i la jubilació.

Modificació dels tipus impositius:

• Decidim el nostre consum depenent de la nostra renda.

ELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT

Són les previsions de despeses i ingressos d'un país d'acord amb les actuacions, plans i fonts de finançament de l'Estat.

Les despeses públiques dels PGE

La despesa pública és el conjunt de despeses fetes per l'Administració pública. Depèn de com l'Estat gasta els poden classificar:

• DESPESAS CORRENTS: Despeses que van pels serveis públics: sanitat, educació, justícia, etc.
• DESPESAS D'INVERSIÓ: Per mantenir i ampliar la capacitat productiva: infraestructures, carreteres, hospitals, aeroports.
• TRANSFERÈNCIES I SUBVENCIONS: Gent o empreses que necessiten ajudes. A les famílies els hi donarem transferències i a les empreses subvencions. Per exemple: pensions de jubilació, beques d'estudi, subsidis d'atur i creació de llocs de treball.

CAUSES DEL FINANÇAMENT DE L'ESTAT DEL BENESTAR ESPANYOL

SISTEMA FISCAL INEFICIENT: Sistema tributari espanyol està plagat de reduccions, exempcions i bonificacions.

PRESSIÓ FISCAL RELATIVAMENT BAIXA.

ECONOMIA SUMERGIDA: treball en negre

L'EVASIÓ FISCAL INTERNACIONAL: grans empreses tecnològiques que no paguen impostos a Espanya encara que generen ingressos en el nostre territori.

SISTEMA DE PENSIONS EN RISC: tres vies per a garantir la sostenibilitat de les pensions: més recursos, menys prestacions o una vida laboral més llarga. Important característica en l'Estat del benestar.

EL SALDO PRESSUPOSTARI

Quan es gasta més del que es té: endeutament.

Dèficit públic: gastar més del que s'ingressa.

Dos tipus de dèficit:

• DÉFICIT CÍCLIC: es produeix en fases de recessió, caràcter transitori. Dura el temps que l'Estat tarda en reactivar l'economia i recuperar la confiança en els agents econòmics, a base d'endeutar-se per a estimular la demanda agregada. L'estat recapta menys impostos, per tant baixen els ingressos. Com que l'atur puja, l'estat gasta més (transferències).
• DÉFICIT ESTRUCTURAL: dèficit permanent que es manté fins i tot en situacions properes a la plena ocupació. No depèn de si l'economia creix o decreix.

Els ingressos públics dels PGE

COTITZACIONS SOCIALS: paques cada mes per tenir unes necessitats segures.

TRIBUTS: important, és la meitat del que recapta.

ALTRES INGRESSOS: el volum de recaptació és significativament menor en comparació amb la resta d'ingressos públics.

IMPOSTOS

A qui els paga. Impostos són pagaments exigits per les Administracions, no proporcionen un benefici immediatament.

DIRECTES:

Recauen sobre el que es guanya o sobre el que es posseeix, tenen en compte la situació econòmica de la persona o de l'entitat a la qual afecten.

IRPF: sobre les rendes dels recursos productius (salari, lloguer i interessos)

IS (impost sobre les societats): recau sobre el benefici de les empreses.

INDIRECTES:

Determinats actes, com la transmissió de béns i consum, no tenen en compte la situació.

IVA: consumidor final dels béns i serveis

IE (impostos especials): sobre béns específics, alcohol, gasolina o tabac.

TAXES: pagaments a canvi de la utilització de serveis públics o una activitat que proporciona un benefici directe. (entrada a una exposició pública, matrícula d'una universitat pública.

ALTRES INGRESSOS:

TRANSFERÈNCIES CORRENTS: no materialitzat, com per exemple; Transit, SS o FSE.

INGRESSOS PATRIMONIALS: rendes que proporcionen béns de l'Estat: Correos, Renfe.

ALIENACIÓ I INVERSIONS: ingressos que deriven de la venda de béns propietats de l'estat: Repsol, Telefónica o Iberia.

TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL: procés de fons estructurals de la UE, ex: Feder