Economia: Conceptes Clau i Evolució Empresarial

Conceptes Clau en Economia

L'economia és la ciència que estudia la manera de satisfer les necessitats humanes gestionant l'escassetat de recursos. Ha de respondre tres qüestions bàsiques: quins béns s'han de produir, com s'han de produir i per a qui.

Com creus que ha evolucionat aquesta definició?

Sí, ja que donades les necessitats actuals i del món, aquesta definició segueix sent la mateixa, però amb diferents situacions com el canvi climàtic, la globalització, la desaparició de la classe mitjana, on s'han de crear nous recursos per a les noves necessitats i situacions que van sorgint.

Quins són els factors de producció de l'empresa?

• Recursos naturals: matèries primeres, energia, aigua.
• Treball: mà d'obra.
• Capital: maquinària, instal·lacions, edificis.
• Tecnologia: eficiència combinant els factors anteriors.
• Organització empresarial: organigrama sostenible, viable i que perduri en el temps.

Quins són els agents econòmics? Quina relació hi ha entre ells?

• Sector públic: funció reguladora de l'activitat econòmica, atorga béns i serveis públics i recapta impostos i cotitzacions.
• Empreses o sector privat: el capital és aportat per l'empresa, no pel sector públic, i produeixen béns i serveis per a les famílies.
• Famílies o economies domèstiques: sense el seu consum no hi ha res i produeixen. Sense que ells volguessin alguna cosa, les empreses no produeixen.

Perfil Emprenedor i Mercat Laboral

Característiques del perfil emprenedor:

• Capacitat de comunicació.
• Treball en equip.
• Innovador i creatiu.
• Adaptació als canvis.
• Iniciativa de lideratge.
• Visionari.

Dificultats de l'emprenedoria:

• Problemes de finançament.
• Competència.
• Poca estabilitat perquè la societat i les necessitats canvien.
• Sobrecàrrega de feina.
• Poc suport de les persones.

Knowmads: Adaptables. Creatives. Independents. Digitals. Els nòmades del coneixement, o knowmads, són professionals altament qualificats que es caracteritzen per la seva capacitat d'adaptació, aprenentatge continu i flexibilitat en l'entorn laboral. Aquests professionals no es limiten a un lloc de treball concret o a una indústria específica, sinó que busquen noves oportunitats i experiències per ampliar els seus coneixements i habilitats.

Com relaciones les paraules inclusió i emprenedoria? L'emprenedoria ha de ser inclusiva, en definitiva, sense excloure ningú i donant més subvencions i més ajuts en aquest sentit.

Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i ODS

Caracterització de les empreses que incorporen la responsabilitat social corporativa (RSC) i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) en un món més solidari i sostenible.

Actuacions que duen a terme les empreses quant a RSC:

• El codi de conducta intern.
• El balanç social.

Els ODS relacionats amb el sector empresarial: 7, 9 i 12.

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) fa referència a la responsabilitat que tenen les empreses quant a la societat i l'entorn en què operen. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són una iniciativa de les Nacions Unides que té com a objectiu abordar els reptes globals més importants, com la pobresa, el canvi climàtic, la desigualtat de gènere i altres desigualtats.

Com posem en marxa la RSC a l'empresa?

Exemples on les àrees es treballa aquesta responsabilitat social: recursos humans, tot el que fa referència als recursos humans, és a dir, el benestar dels treballadors. Es pot treballar a través dels clients que d'alguna manera els pugui ajudar a persones amb problemes (recollint diners), l'ètica empresarial.

Concepte de RS ambiental: tot allò que fan les empreses per protegir el medi ambient.

Relació RSC - ODS

Van sorgir com a continuació dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) i van ser adoptats per tots els estats membres de les Nacions Unides l'any 2015, com a part de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són una iniciativa de les Nacions Unides que té com a objectiu abordar els reptes globals més importants, com la pobresa, el canvi climàtic, la desigualtat de gènere i altres desigualtats.

• ODS 7: Energia neta i assequible: Aquest objectiu pretén assegurar l'accés a una energia assequible, fiable, sostenible i moderna per a tots. Implica la promoció de fonts d'energia renovable i l'eficiència energètica. Les empreses poden contribuir invertint en tecnologies d'energia neta, com les energies renovables, i la millora de l'eficiència energètica en les seves operacions.
• ODS 9: Indústria, innovació i infraestructura sostenibles: Aquest ODS té com a objectiu construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació. Les empreses poden contribuir a aquest objectiu implementant pràctiques de producció sostenible, la inversió en innovació tecnològica per a solucions sostenibles i millorant la infraestructura.
• ODS 12: Producció i consum responsables: Aquest ODS busca assegurar modalitats de consum i producció sostenibles. Això inclou la promoció del consum responsable, la reducció del malbaratament i l'ús eficient dels recursos naturals. Les empreses poden contribuir a aquest objectiu amb pràctiques de producció sostenible, la reducció dels residus i la promoció de productes reciclables.

Concepte i exemples de balanç social: Quantifica totes les dades socials de l'empresa, puc veure l'impacte social a través de la RSC.

Classificació d'Empreses

Segons el tipus d'activitat:

• Sector primari: Obtenció de recursos naturals.
• Sector secundari: S'elabora un producte a través de matèries primeres.
• Sector terciari: Prestació de serveis.
• Sector quaternari

Segons el seu àmbit geogràfic:

• Local: Desenvolupa la seva activitat en una sola població.
• Regional: Actua en una regió.
• Nacional: Actua en un país.
• Multinacional: Actua en diversos països.

Segons la dimensió o mida (segons la facturació):

• Micro.
• Petita.
• Mitjana.
• Gran.

En funció de la propietat del capital:

• Privades: El capital pertany a particulars.
• Públiques: El capital pertany a l'estat.
• Mixtes: El capital pertany a l'estat i a particulars.

Marc Jurídic de les Empreses

Empresa individual:

• Raó social: Nom de l'empresari.
• Responsabilitat dels socis: Il·limitada.
• Nombre de socis: 1 (individual).
• Capital mínim: No n'hi ha.
• Fiscalitat: IRPF.

Societat Limitada (SL):

• Raó social: Nom + SL.
• Responsabilitat dels socis: Limitada al capital aportat.
• Nombre de socis: 1.
• Capital mínim: 1 € (100% desemborsat).
• Fiscalitat: Impost de societats.

Societat Anònima (SA):

• Raó social: Nom + SA.
• Responsabilitat dels socis: Limitada al capital aportat.
• Nombre de socis: 1.
• Capital mínim: 60.000 € (25% desemborsat).
• Fiscalitat: Impost de societats.

Societat Laboral:

• Raó social: Nom + SAL.
• Responsabilitat dels socis: Limitada al capital aportat.
• Nombre de socis: 2.
• Capital mínim: No inferior a 1 € ni superior a 60.000 €.
• Fiscalitat: Impost de societats.

Factors que condicionen les decisions de localització i dimensió de l'activitat econòmica de l'empresa.

La localització de l'empresa és la seva ubicació, el lloc físic de l'empresa o negoci. Els factors que condicionen aquesta decisió són la proximitat de la demanda, dels proveïdors o de les matèries primeres, nivell de les infraestructures, mercat de treball, legislació (normes i impostos) i costos (del sòl, del finançament, de la mà d'obra, de les matèries primeres, etc.). L'empresa tindrà més en compte uns factors o altres segons el tipus d'empresa.

Dimensió: La dimensió de l'empresa és la seva capacitat productiva, o sigui, la quantitat màxima que pot produir l'empresa en un període determinat. Els factors de la dimensió són bàsicament la previsió de vendes i els costos de l'empresa, que a la seva vegada depenen de la decisió de localització.

Creixement Empresarial: Intern i Extern

El creixement de l'empresa significa l'augment de la dimensió de l'empresa i, per tant, de la seva capacitat productiva. Això ho pot fer augmentant la seva producció actual o bé produint nous productes. I les vendes poden ser al mateix mercat actual, o bé obrint-se a nous mercats.

Les empreses tenen dues maneres de créixer: internament i externament.

El creixement intern és aquell en què l'empresa augmenta la seva dimensió invertint en la seva pròpia estructura, ja sigui reinvertint beneficis, aportant nou capital, o bé demanant préstecs. Créixer internament és simplement invertir en la nostra pròpia empresa, és a dir, fer la seva producció més gran fent més gran la quantitat de recursos que estan a la seva disposició. Ho podem fer de dues maneres: especialitzant-nos en allò que ens va tan bé o diversificant la nostra producció.

L'especialització consisteix en expandir la mateixa activitat que ja estàvem duent a terme, obrint noves sucursals de la mateixa empresa o fent la sucursal original més gran (i recordeu que no parlem de mida, parlem sempre de producció). La diversificació consisteix en canviar una miqueta la nostra fórmula, obrint-nos a produir o vendre nous productes, o fins i tot creant empreses senceres filials de la nostra que comercialitzin productes diferents d'aquells amb què treballava l'empresa original. Si els productes són semblants al nostre original (substitutius o complementaris, per guanyar terreny als competidors) parlarem de diversificació horitzontal. Si el que fem és passar a ser el nostre propi proveïdor o client amb aquest nou producte, parlarem de diversificació vertical.

El creixement extern és aquell en què l'empresa augmenta la seva dimensió mitjançant altres empreses, ja sigui comprant-les (absorció d'empreses), fusionant-se (unint-se amb altres empreses formant-ne una de nova), controlant-les (trust, càrtel o holding) o bé amb diferents tipus d'acords (joint ventures).

Avantatges del creixement intern:

1. Permet l'adquisició de factors més recents (maquinària tecnològicament més avançada, personal amb formació més actualitzada, dissenys més innovadors, etc.).
2. Permet una ampliació gradual de la dimensió de l'empresa, la qual cosa permet una millor planificació del creixement.
3. Dificulta la imitació del producte.

El creixement extern es dóna quan l'empresa augmenta les seves dimensions o el seu volum d'operacions per mitjà de l'adquisició, la participació o el control d'empreses ja existents.

Clúster: concentració demogràfica d'empreses que comparteixen interès per un sector econòmic concret, com per exemple Silicon Valley.

El creixement extern presenta diversos avantatges com ara:

1. Un important estalvi de temps, ja que és molt més ràpid que el creixement intern.
2. Pot ser l'única manera de superar una barrera d'entrada a un sector o un mercat geogràfic al que sí té accés l'empresa adquirida, participada o controlada.
3. No sobredimensiona l'oferta del sector, en el cas que aquest sigui madur, tal com faria el creixement intern.

Inconvenients del creixement extern:

1. És generalment més car que el creixement intern, ja que s'ha de pagar un sobrepreu pel fet de comprar una empresa en funcionament.
2. Els processos de creixement extern poden presentar problemes d'integració de dues empreses que poden ser molt diferents entre elles.

Vies de creixement extern:

• Integració de societats: per fusió pura o per fusió per absorció.
• Participació de societats.

La fusió pura es produeix quan dues o més empreses, generalment de dimensions equivalents, acorden unir-se i creen una nova empresa, de manera que desapareixen a continuació les empreses o formes jurídiques anteriors. La nova empresa que sorgeix assumeix els drets i les obligacions de les que es dissolen i formen un patrimoni únic.

La fusió per absorció es produeix quan una empresa n'adquireix (absorbeix) una altra o altres. En aquest cas, l'empresa o les empreses absorbides s'extingeixen, i el seu patrimoni és assumit per l'empresa absorbent. El cas de Catalunya Caixa és una fusió pura. Les tres entitats anteriors (Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa). En canvi, en l'absorció, una de les empreses implicades desapareix i s'integra totalment en el patrimoni de l'empresa absorbent.

El creixement per participació en societats es dóna quan una empresa compra part del capital social d'una altra empresa amb la intenció de dominar-la, ja sigui de manera parcial o total. Cap de les empreses no perd la seva capacitat jurídica. La participació en empreses comportarà diferents nivells de control segons el percentatge de capital adquirit. El control és minoritari quan l'adquisició per part de cada empresa és inferior al 50%.

• El trust és un conjunt d'empreses que formen part de diferents fases del procés de producció i que intenten reduir costos i dominar el mercat.
• El càrtel o concentració horitzontal és un grup d'empreses del mateix procés productiu que junts dominen el mercat i acorden preus o quantitats de venda.
• Els holdings són agrupacions d'empreses on una empresa matriu controla altres empreses de diferents sectors a partir de la compra de bona part de les seves accions.

Hi ha moltes joint ventures on hi ha una empresa estrangera que aporta capital o algun actiu, i una empresa local que aporta els coneixements del mercat local i com accedir-hi.

Estratègies de diversificació i hòldings empresarials: Un holding és una companyia que controla les activitats d'unes altres mitjançant l'adquisició de totes o d'una part significativa de les seves accions.