Economia a Catalunya i País Basc al Segle XIX: Industrialització i Mercat Comú

També es va modernitzar l'agricultura. A Catalunya, les desamortitzacions no van crear latifundis, ja que predominaven els pagesos emfiteutes.

L'Arrencada Industrial a Catalunya (1832-1833)

Els germans Bonaplata van fundar una companyia i van construir la primera fàbrica que funcionava amb vapor. A Sants, El Vapor Vell, establert per Joan Güell, i L'Espanya Industrial, la fàbrica més gran i moderna de l'època, van construir les primeres fites del patrimoni industrial català.

Les Colònies Industrials a Catalunya

La indústria tèxtil va seguir inicialment el model anglès basat en l'ús del carbó. Però a partir de l'any 1860, davant l'elevat cost del carbó, es va buscar l'aprofitament dels salts d'aigua en els corrents dels rius per moure les turbines. Així es van crear moltes colònies industrials.

El Proteccionisme i la Indústria Catalana

A Catalunya, el proteccionisme no va ser un fre per a la renovació tecnològica, sobretot en el període 1830-1855, en què es va mecanitzar la indústria gradualment. N'és un exemple clar l'invent d'una màquina de filar, la Berguedana, que era una versió catalana del spinning jenny. Una altra mostra de la renovació fou la introducció de les selfactines, unes màquines que van automatitzar força el procés de filar.

Fases Econòmiques i Preus Tèxtils

A Catalunya, l'economia va passar per diverses fases que van provocar fluctuacions en els preus dels productes tèxtils per causes polítiques i guerres.

La Indústria Siderúrgica al País Basc

El País Basc era ric en mines de ferro. Aquestes fàbriques de ferro exportaven el mineral a la resta d'Espanya i a les colònies americanes, però amb les independències d'aquestes colònies, les fàbriques de ferro van entrar en crisi. Els comerciants bascos van aprofitar aquest període de crisi i van crear indústries noves, aprofitant la política proteccionista i la supressió dels furs, cosa que va permetre el lliure comerç amb la resta d'Espanya. Aquesta política proteccionista va ser una de les raons del suport de la burgesia comercial donostiarra i bilbaïna a l'estat liberal i de la seva hostilitat envers la causa carlina, que, tot i ser influent al País Basc, proposava la reinstauració dels furs. A partir del 1860, l'explotació de les mines de ferro i la posterior exportació a la Gran Bretanya van enriquir una part dels comerciants bascos. Aquests van construir importants drassanes a la ria de Bilbao, on s'extreia el mineral, i més tard van crear els alts forns. Es van crear moltes empreses metal·lúrgiques per a la transformació de l'acer. L'arrencada econòmica al País Basc va tenir dues raons principals: la política proteccionista i l'expansió de l'acer.

Altres Indústries i Mineria (S. XIX)

Altres activitats industrials i mineres destacades inclouen:

• La indústria agroalimentària: cal destacar les fàbriques de farina.
• El sector químic: producció de colorants i lleixius.
• La indústria mecànica: la fàbrica de vapor dels germans Bonaplata.
• L'extracció minera: va progressar força per l'entrada de fortes inversions estrangeres en el sector.

La Creació del Mercat Comú a Espanya

A Espanya es va crear un mercat comú. Aquest procés va ser possible gràcies a l'ordenació de xarxes comercials i de transport, a l'establiment d'una nova legislació mercantil i a la unificació del sistema financer i fiscal.

Comunicacions i Transport

Carles III va fer construir sis camins rals. L'any 1850 es va establir el servei de correus i el 1852 es va inaugurar el servei de telègrafs. Durant el Bienni Progressista es va dur a terme la construcció del ferrocarril.

Una Nova Legislació Mercantil

A Espanya hi havia una enorme quantitat de normes comercials. Els diferents governs del segle XIX van anar legislant. Així es va regular el sistema de societats per accions (S.A.). L'any 1841 es va suprimir l'última duana interior. Pel que fa a les lleis d'exportació i importació, s'assenyalen dos períodes:

• 1841-1875: Fou relativament lliurecanvista, ja que tot i protegir determinats productes espanyols, es deixava la porta oberta a les importacions.
• 1875-1892: Es va caracteritzar per un fort proteccionisme que va culminar en l'aranzel de 1892.

La Unificació del Sistema Monetari

A Espanya, les monedes que circulaven tenien un valor diferent per a cada comunitat, però el govern va voler unificar-ho per crear una nova moneda que tingués un valor únic. Així, Laureà Figuerola, ministre d'Hisenda, va instaurar la pesseta com a moneda única amb una equivalència amb el valor de l'or i de la plata. Després es van instaurar els bitllets i finalment els xecs bancaris.

La Unificació del Sistema d'Impostos

Un altre problema que presentava la creació d'un mercat únic era l'impost dels productes a Espanya. Els impostos estaven descontrolats i per cada comunitat es pagava una quantitat diferent. El govern va haver d'organitzar-ho. Es va crear el paper timbrat que servia per als ingressos de l'estat. L'any 1845 es va fer la Reforma Mon-Santillán, que va reduir els impostos i va crear 5 grups principals:

• Immobles
• Conreus i ramats
• Producció industrial i activitat comercial
• Consum
• Inquilinats i hipoteques

L'Economia Catalana al Segle XIX

El creixement demogràfic a Catalunya va créixer considerablement. La gent del camp es va traslladar a les ciutats per poder treballar en les indústries i les fàbriques.

Les Transformacions Agràries a Catalunya

Les desamortitzacions van comportar una liberalització del comerç de la terra, que va afavorir les millores i la modernització de moltes zones del país. A Catalunya hi havia una circumstància que no facilitava la transformació del tipus de propietat de la terra: els contractes d'arrendament com els de masoveria i rabassa morta feien que els camps es mantinguessin en mans dels arrendataris durant generacions. També les terres conreades necessitaven aigua per poder regar-les; llavors es va fer el Canal de Regadiu de la Infanta. També es van modernitzar els instruments de treball, com la introducció de l'arada Brabant.