Economia Catalana: Logística, Sector Primari i Innovació

Centres Logístics i Equilibri Territorial a Catalunya

Catalunya sempre ha estat una terra de pas entre Europa, a través del corredor de l’Ebre i del corredor mediterrani. Catalunya és un centre logístic de primer ordre en el context europeu. La importància econòmica de la logística catalana es reflecteix en el seu valor de producció econòmica.

La Logística: Definició i Importància Econòmica

La logística es pot definir com la gestió dels fluxos de béns i serveis. Aquesta gestió es duu a terme en tres fases:

• Transport
• Inventari, emmagatzematge, aprovisionament i empaquetament
• Distribució de mercaderies

Plataformes Logístiques: Impacte i Repercussions

Les plataformes logístiques són infraestructures fonamentals, concebudes per donar suport a l’activitat logística i de transport de mercaderies, i són, per tant, necessàries per assegurar el subministrament a la producció i al consum. La implementació d’una plataforma logística sobre el territori té unes repercussions importants en molts aspectes: contribueix al desenvolupament socioeconòmic, a la millora de les comunicacions locals i ajuda a concentrar diverses empreses del sector en el territori, cosa que afavoreix les sinergies (o economies d’aglomeració).

Diversitat o Desequilibris Territorials?

Aquesta tendència a la concentració, juntament amb l’heterogeneïtat fisiogràfica de Catalunya, fa que el territori català es caracteritzi per l’existència de forts contrastos territorials. Les vies de comunicació són els elements indispensables i estratègics que garanteixen la circulació dels fluxos.

Definició d'Equilibri Territorial

Equilibri territorial: organització i funcionament del territori que fan possible que els habitants d’un cert territori puguin gaudir d’un nivell de vida equiparable al dels habitants d’un altre territori, malgrat les desigualtats territorials.

El Sector Primari a Catalunya

Principals Àrees Agràries i Diversificació

Característiques del sector agrari: la seva diversificació productiva. Quatre grans àrees productives:

• Bosc i pastures: zona més muntanyosa (Pirineu, Prepirineu i la Serralada Transversal).
• Regadiu, fruiters i horta: corresponen a les zones regades artificialment, planes amb sòls fèrtils.
• Cereals i granges: àrees central i nord de la Depressió Central.
• Vinya i fruiters de secà: zona de la Depressió Prelitoral i els territoris més meridionals de la Depressió Central.

El Sector Pesquer Català: Reptes i Solucions

El litoral de Catalunya és molt extens, però té una plataforma continental bastant estreta. Ha estat objecte d’una degradació important causada per la urbanització del litoral i la sobrepesca. Per tal de frenar la destrucció del fons marí, l’Administració catalana ha promogut la construcció d’esculls artificials. Al llarg de la costa catalana hi ha 21 ports pesquers. L'activitat pesquera es complementa amb l’aqüicultura (la cria o engreix de peixos en gàbies al mar).

Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+I)

Mesura de l'Esforç en Innovació

A l’hora d’analitzar l’economia s’utilitzen les inicials R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació tecnològica). La Comissió Europea va establir un mètode per mesurar l’esforç en innovació que consisteix a utilitzar una sèrie d’indicadors, que són bàsicament, els següents:

• La despesa en R+D en percentatge del PIB.
• La formació de la població.
• L’esforç de les empreses en innovació.

Catalunya en el Context Europeu d'Innovació

Pel que fa a la formació de la població, hi ha un excés de graduats universitaris en feines de més baixa qualificació. Podem resumir la situació de Catalunya en el context europeu a partir de l’índex europeu d’innovació regional de l’any 2006 publicitat per la Comissió Europea, segons el qual Catalunya se situa en la posició 82 de 206 regions.