Economia de Bescanvi i Funcionament dels Diners

Economia de Bescanvi

És aquella en la qual els béns s'intercanvien directament per altres béns.

Problemes del Bescanvi

1. Dificultat de mútua coincidència de necessitats
2. Dificultat de valorar els béns que es van a intercanviar.

El Diner

És tot mitjà de canvi de pagament generalment acceptat. És a dir, una cosa de valor que li permetrà comprar altres béns.

Tipus de Diners

A. Els diners mercaderia

ELS DINERS MERCADERIA són aquells béns que tenen valor per si mateixos. És a dir, eren productes que podíem utilitzar per satisfer necessitats (com la sal, les espècies o el bestiar). Qualitats: DURADORA/TRANSPORTABLE/DIVISIBLE/HOMOGÈNIA/D'OFERTA LIMITADA.

B. Els diners paper

Els diners paper va tenir el seu origen en els orfebres a l'edat mitjana (una espècie de joiers). Els orfebres van pensar que el millor era que es pogués pagar directament amb els seus rebuts. Aquest diner paper era convertible en or. Els orfebres s'havien convertit en banquers.

PROBLEMES: Els orfebres van començar a crear diners no recolzats per or. En l'economia hi havia més rebuts de paper que or.

C. Els diners fiduciari

ELS DINERS FIDUCIARI està format pels diners legals (monedes i bitllets) i els diners bancaris (comptes bancaris).

Els diners fiduciari no té valor com a mercaderia (diners mercaderia) ni tampoc és convertible en metalls preciosos (com els diners paper). El realment important dels diners és la confiança.

L'Oferta Monetària

1. L'oferta monetària bàsica (M1): només té en compte els diners efectius més els dipòsits a la vista i els dipòsits d'estalvi.

Efectiu. Són les monedes i els bitllets amb els que realitzem pagaments.

Dipòsits a la vista. Són els comptes corrents més habituals, dels quals tenim total disponibilitat per pagar amb targetes o xecs.

2. L'oferta monetària en sentit ampli (M2): s'obté si afegim a M1 els dipòsits de dipòsits a termini fins a dos anys.

Dipòsits d'estalvi. Són comptes al banc que utilitzem per estalviar i solen tenir algunes limitacions per fer pagaments.

Dipòsit a termini. Suposa un compromís amb el banc que deixarem allà els diners un termini a canvi de rebre més interessos.

3. Disponibilitats líquides (més fiable) (M3): resulta d'afegir a M2 el Quasidiners.

Quasidiners: es poden vendre ràpidament sense cap risc, però no ens permeten fer cap pagament amb ells.

La Demanda de Diners

Funció diners:

1. Mitjà de canvi: facilita el comerç i elimina la barata.

2. Dipòsit de valor: per mantenir la riquesa i permet estalviar i poder gastar en un futur.

3. Unitat de compte: els diners ens permeten mesurar el valor dels béns i serveis.

Costos de tenir diners:

a) Els actius reals: són béns materials amb l'objectiu d'obtenir una rendibilitat.

b) Els actius financers: contracte en què prestem els nostres estalvis a altres agents i a canvi rebem un tipus d'interès.

La Demanda de Diners és la quantitat de diners que les persones volen tenir en efectiu i dipòsits en lloc d'invertir-los en altres actius reals o financers.

Factors:

1. La renda (+ renda + compres)

2. El tipus d'interès (- interès diners fora bancs, + interès comprant actius financers)

3. La incertesa (+ incertesa + diner efectiu)

El Tipus d'Interès

El Tipus d'Interès és el percentatge que ha de pagar d'interessos sobre la quantitat prestada la persona que va demanar el préstec.

Per què ho demanem?

1. Per renunciar als diners durant un temps
2. Per assumir un risc
3. Per la possible pèrdua de valor dels diners produïda per la inflació.

En realitat, cada un pot exigir el tipus d'interès que vulgui pels diners que vol prestar.

El BCE el Banc Central Europeu (BCE) pren una decisió molt important. El BCE presta diners als altres bancs de la zona euro a un tipus d'interès de referència.

En realitat, un banc no funciona tan diferent a una altra empresa. El banc li compra els diners el BCE a un tipus d'interès de referència i després ens el ven més car a famílies, empreses i Estat.

Ens presten els diners a tothom al mateix tipus d'interès?

De manera general podem dir que el tipus d'interès anirà en augment amb el risc i amb el termini.

a) EL TERMINI: a major termini de devolució, més temps renúncia als diners el que presta i més interessos exigeix a compensació
b) EL RISC: a major risc que no ens paguin, més interessos exigim a canvi.

El Procés de Creació dels Diners

DINER BANCARI: els bancs són capaços de multiplicar els diners dels dipòsits de les famílies. Tot comença quan les persones deixen els seus estalvis en els bancs, poques vegades una persona retira tots els seus diners del banc, i per descomptat mai ocorre que TOT el món vulgui TOT els seus diners en efectiu al mateix temps. A més, les retirades de diners d'uns solen compensar-se amb nous dipòsits de diners d'altres persones.

El BANC: guarda només una petita part dels teus diners i la de tots els altres estalviadors i la resta el presta a altres persones. Per a la nostra seguretat, el Banc Central obliga els bancs a mantenir un percentatge mínim de reserves (coeficient de caixa).

El multiplicador bancari: la proporció en la que es crea el dinero viene determinada por el multiplicador bancario, que se obtiene al dividir 1 entre el coeficiente de caja.